Diverses preguntes i un grapat d’inquietants preocupacions van sorgir a l’entorn barcelonista dijous passat quan el cap de Mediapro, Jaume Roures, va aparèixer per sorpresa als mitjans per comentar -més aviat va semblar que per justificar- el motiu del retard en les inscripcions de jugadors del primer equip. En realitat, es referia al retard en l’abonament dels diners que, segons el president Joan Laporta, ja estaven assegurats com a resultat de la revenda de les accions de Barça Studios, tancada el dia 11 d’agost poques hores abans de l’inici de LaLliga.
El club va emetre aleshores un comunicat afirmant que “el FC Barcelona ha anunciat que Libero Football Finance AG i els assessors d’inversions privades NIPA Capital B.V. han esdevingut nous socis de Bridgeburg Invest, marca comercial de Barça Vision. Aquests inversors han adquirit el 29,5% de la propietat del Barça Vision (Bridgeburg) per 120 milions d’euros corresponent a una part de la participació que estava en mans de Socios.com i Orpheus Media. Barça Vision és la iniciativa del Club per agrupar totes les accions associades a Web3, NFT’s i metavers que formen part de l’estratègia del Club per construir l’Espai Barça Digital“.
A la pràctica, es tractava de reposar el forat de 60 milions de la venda d’un any anterior, que ha acabat sent una mentida i una farsa amb la qual Laporta va poder convèncer LaLiga per poder inscriure Robert Lewandowski i sis jugadors més. També, encara que ja en un terreny més teòric, es va filtrar a la premsa l’entrada de 20 milions en aquell mateix moment, suficients per gairebé donar d’alta tots els jugadors (menys tres i sense la renovació d’Alejandro Balde), i es va donar per fet que la resta dels 40 milions per poder validar els tres fitxatges més demanats per Xavi Hernández arribarien abans del 31 d’agost.
La següent notícia, també filtrada des del club, va fer referència que potser els diners no arribarien via Libero Football Finance AG a través d’un misteriós inversor xipriota, sinó d’un fons americà sense especificar. La mateixa premsa ja donava per feta la compra de João Cancelo al Manchester City, que per part seva també espera fa dies aquesta transferència del Barça que no acaba d’arribar. Davant el nerviosisme i el recel lògics, apareix Jaume Roures, inopinadament, per tranquil·litzar els ànims. “Tot va pel bon camí i no hi veig cap problema. Encara falta més d’una setmana. El Barça el que necessita és un lateral dret. La gent no és conscient del que vol dir venir d’una situació tan complicada”.
La qüestió és, al marge que els diners no arriben, què pinta el cap de Mediapro en tot aquest assumpte i en nom de qui està autoritzat a opinar i afinar sobre un assumpte de caràcter estrictament intern i de gestió del club. Sobretot, després d’haver desaparegut pràcticament de l’accionariat de Barça Vision (abans Barça Studios), quan la seva participació fins fa tres setmanes era del 24,5% a través de la seva societat Orpheus Media, tan compromesa com semblava fa un any a pagar al FC Barcelona 100 milions pel golós negoci dels actius digitals.
Actualment, Orpheus Media, s’ha baixat d’aquest tren. Amb prou feines s’ha quedat amb el 2% de les accions, se suposa que a canvi de la seva inversió inicial de l’any passat, quan Laporta va poder comptabilitzar una palanca de 200 milions mitjançant l’avenç de només 20 milions, els 10 milions de Roures i els 10 milions de Socios.com, que també ha deixat de ser el propietari del 24,5% per quedar-se amb el 17,1%. La resta, ombrívolament, sembla que està en mans d’una societat xipriota que, per una banda, ha de satisfer 40 milions per salvar un altre match ball de Laporta i, de l’altra, cobrarà 5 milions com a consultora del Barça.
Per què Roures i no Laporta va sortir a deixar clar que no hi havia motiu per preocupar-se i que, si cal fitxar, el que cal prioritzar és un lateral dret? La resposta potser està oculta en el fet que, com s’ha sabut en les últimes hores, el FC Barcelona “fixarà la seu de la seva filial de producció audiovisual i contingut digital, Barça Media, als Països Baixos per cotitzar al Nasdaq nord-americà, segons consta a la documentació presentada davant la Comissió de Valors i Borsa dels Estats Units (SEC)”. Una notícia que també té a veure amb l’anunci de l’11 d’agost passat referit a un acord amb Mountain Partners, firma especialista en inversions en companyies tecnològiques i sectors emergents, per crear una SPAC o societat d’inversió per treure una part de la societat a cotitzar al mercat de valors nord-americà.
Ningú a l’univers audiovisual domina tant el negoci com Jaume Roures, ni ningú com Mediapro s’ha beneficiat durant tants anys de mantenir les seves societats matrius al registre mercantil dels Països Baixos, dues circumstàncies que, sumades al seu barcelonisme i especial vinculació amb el club des de fa anys, suggereixen la possibilitat que Laporta s’estigui deixant assessorar per algú com Roures, amic personal per sobre de tot i persona de la seva màxima confiança.
Tot i que Roures l’ha deixat tirat a la transmissió de Barça Studios, en canvi, hi va ser al seu costat en el moment crític de l’aval, el març del 2021, i també a l’hora de fer molt de pressa el Museu provisional. Qui sap si ha estat ell qui ha inspirat Laporta en aquesta idea proverbial de capitalitzar Barça Media (això de Media és molt de Mediapro i potser és una picada d’ullet d’agraïment) per un valor borsari superior al mateix pressupost actual del club. “El Barça -va dir també Roures- està a punt de fer un salt amb el qual se n’aniria a una empresa cotitzada a la borsa de Nova York amb una possible capitalització de 1.000 milions. Si això acaba sortint, que jo crec que sí, chapeau“.
La realitat, més enllà d’aquest relat feliç d’amistat i de barcelonisme en estat pur, és que almenys fins ahir dimarts, amb el compte enrere del final de la finestra del mercat a punt de tancar-se divendres que ve, no s’ha produït ni l’ingrés pendent ni, conseqüentment, el fitxatge de Cancelo, malgrat que el mateix Laporta va ratificar l’efecte sedant del missatge de Roures i va anar fins i tot més lluny afirmant que hi hauria dues incorporacions. Pocs dubten que, com sempre, a l’últim minut i a canvi de vendre una altra vegada l’ànima del Barça al diable, Laporta podrà portar almenys Cancelo. El que cada cop està menys definit és l’origen del capital que ho farà possible.
Si no prové d’Orpheus Media ni de Socios.com, ni tampoc del fons d’inversió alemany, a qui ha fallat la societat de Xipre inicialment molt interessada, i, d’altra banda, el presumpte fons americà s’ho continua pensant… Potser cal recórrer a algú més proper, de casa i sensible als problemes financers que no són tant propis del Barça com per culpa de Laporta. En qualsevol cas, tindrà mèrit que els seus, el conjunt d’aquest laportisme fanatitzat i submís, tornin a celebrar com una altra conquesta econòmica insuperable del president aconseguir els 60 milions que no van arribar mai fa un any de la palanca audiovisual i continuar amb la festa un any més sense saber d’on treure els altres 120 milions que continuaran faltant.
