Quina és la primera persona que ha demanat disculpes a Javier Cercas pel procés?

Josep Martí i Blanch, periodista i secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat entre el febrer del 2011 i el gener del 2016. Javier Cercas ho explica a la seva plana setmanal al dominical del diari El País aquest 27 d’agost. A l’article, diu que van dinar plegats no fa gaire i que mentre ho feien es va acostar un home a la taula on estaven i li va dir a l’escriptor: “El dret a decidir existeix”. Cercas li va proposar d’encaixar les mans. L’home ho va acceptar però va afegir: “vostè és poc democràtic”. I se’n va anar. L’escriptor havia comentat que el dret a decidir no existeix perquè, simplement, és un verb transitiu.

Cercas escriu que, mentre intentava digerir el que havia passat, va pensar “Això és el que ha ocorregut a Catalunya: que, víctimes d’un enverinament massiu, han brollat persones  amb mentalitat d’amo de la finca (o de la plantació) que, imbuïdes del sadisme de la seva pròpia virtut, se senten autoritzades a escoltar les converses dels seus peons, a violar la seva privacitat i a interrompre’ls sense la més mínima consideració, sense concedir-los ni tan sols el dret de rèplica, per renyir-los per dir en veu alta el que haurien de callar”. La dona de Cercas, que també era al sopar, va afegir: “Això és el que ha passat a Catalunya”.

Quan es van conèixer, la primavera passada, Josep Martí va comentar a Cercas que “jo era a la sala de màquines on es va organitzar el procés” i “hauries d’aprendre a perdonar” i l’escriptor li va contestar que “a mi ningú m’ha demanat disculpes”.

Després de l’incident amb aquell home, Martí Blanch li va dir que “en la responsabilitat que jo pugui tenir, i en el que et pugui servir, et demano disculpes pel que ha passat”. I Cercas va contestar que no és que li servís, és que “em serveix moltíssim. És la primera vegada que algú em demana disculpes”.