“L’agència de qualificació DBRS Morningstar ha emès la cobertura de qualificació sobre el Club atorgant-li un rating de BBB, el mateix amb què aquesta agència va qualificar el Club fa un any i que consolida la millora financera de l’entitat, així com la confiança en les previsions econòmiques de futur”. Així cantava als seus socis la junta de Joan Laporta aquest cap de setmana les excel·lències d’una situació econòmica presumptament envejable i sòlida que, a més, es fonamenta “en la fortalesa icònica de la marca del Club, les fonts diversificades d’ingressos previsibles, les tendències de mercat favorables a Barcelona i els beneficis futurs de la inversió del FC Barcelona al seu projecte de renovació de l’Estadi”. Segons aquest mateix informe, també es tenen “en compte la importància del rendiment al camp, en referència al primer equip de futbol, així com l’augment dels costos i la inversió per continuar sent competitius”.
Fa un any, per aquestes mateixes dates, una altra notícia apareguda als mitjans financers afirmava que “el Barça evita la qualificació de ‘bo porqueria’. L’agència de qualificació creditícia Fitch ha donat una puntuació de BBB-, un esglaó per sobre del pas previ a tenir la condició de bo especulatiu. És un pas clau de cara a l’emissió de 525 milions en què es treballa amb Goldman Sachs”.
D’altra banda, el març d’aquest any la mateixa premsa especialitzada es feia ressò d’una informació destacada: “En espera de tancar el finançament definitiu per a la remodelació del Camp Nou, el FC Barcelona demana privadesa a Kroll. L’agència de rating emetia fins ara una nota amb la valoració de la nova estructura de deute dissenyada per l’entitat per captar els 1.500 milions que necessita per a l’Espai Barça (BBB-), però a petició del club ho deixarà de fer. La firma ja només farà pública la seva avaluació del disseny definitiu que esculli el conjunt blaugrana per fer front a l’obra”.
Aquest permanent transitar entre el cel i l’infern de l’economia blaugrana obeeix exclusivament a l’interès mediàtic de la junta de Laporta a anar assaonant la tenebrosa realitat una amb una enlluernadora i inextricable mà de pintura sobre una carrosseria deixada, rovellada i que, literalment, cau a trossos.
Com sempre, però, l’única habilitat de Laporta en la gestió, la de ser capaç d’oferir una edulcorada versió de les seves gestes financeres, acaba dominant una escena que, a més, el seu dotat i eficient aparell ideològic s’encarrega de polir i donar esplendor.
No hi ha millor ni més irritant exemple que presentar el ridícul i negligent acte d’inscriure mig equip a vint-i-quatre hores de l’inici de la Lliga com una maniobra audaç, fruit d’una altra genialitat del president i del reconeixement del seu prestigi, quan en realitat és el producte de la seva negligència, menfotisme i improvisació.
A mitjans d’agost, la conjuntura econòmica real és tètrica i angoixant. Laporta ha donat instruccions de fer fora al primer dels seus que se’n vagi de la llengua amb els resultats d’un exercici, 2022-23, el secretisme del qual és ara mateix la clau de volta del conte barcelonista d’aquest estiu. Revelar-ho, així com els seus detalls més reprotxables, pot acabar de cop amb aquest relat fantasiós d’un estiu en què el Barça està remenant el mercat a còpia de tocar futbolistes com Messi, Bernardo Silva, Mbappé, Kimmicht, Brozovic, Joao Félix, Cancelo i fins i tot Neymar, en una altra pirueta del mercat que Laporta utilitza com a gran escenari de distracció per a la premsa majoritàriament al seu servei.
Laporta, malgrat els aires de grandesa que es dona, no ha pogut ni tan sols revelar la identitat de qui, a última hora, ha posat, o posarà, 60 milions que deu des de l’any passat després enganyar els socis i LaLiga, donant per fet que havia venut del 49% de Barça Studios a dos socis estratègics com Orpheus Media i Socios.com.
Tot va ser una simulació, el mateix truc que ara ha replicat apel·lant al capital d’una empresa amagada -potser per vergonya- registrada en un país de fiscalitat benvolent com Xipre, que tampoc assegura que, al final del procés, aportarà fins als 200 milions del valor de venda comptabilitzat des d’agost del 2022.
El fràgil equilibri del muntatge mediàtic actual, a més d’anar pidolant a les agències de rating informes puntuals cada cop més contradictoris, es basa ara exclusivament, com davant de LaLiga de Javier Tebas, en l’ocultació del balanç de l’exercici 2022-23.
És evident que cap agència de qualificació ni tampoc LaLiga no pot negar a Laporta haver presentat un resultat de 98 milions de beneficis al final de la temporada 2021-22 ni tampoc l’expectativa de superar aquest superàvit la 2022-23 amb una xifra rècord al voltant de 250 milions segons els pressupostos propis. Una bonança que alimenta els ratings favorables, o menys negatius, i el marge salarial davant LaLiga per continuar fitxant -catorze jugadors des de l’aterratge de Xavi a la banqueta del Camp Nou- i generar aquesta falsa sensació d’opulència i haver deixat enrere les penúries econòmiques.
Res més lluny de la realitat, ja que a l’exercici 2021-22 aquests 98 milions en guanys van provenir de 266 milions d’ingressos nets via palanques, fet que suposa haver destinat 168 milions a encobrir pèrdues estructurals indiciàries d’una baixada alarmant de la facturació des que Laporta va decidir fer fora Messi i l’equip va perdre la seva capacitat per competir a Europa, ni tan sols a la segona divisió.
Per a aquesta temporada vençuda, les xifres són encara pitjors després d’haver ingressat en palanques 600 milions nets i albergar una expectativa de beneficis estimada en 250 milions, 60 milions dels quals han hagut de ser reposats mes i mig després del tancament comptable.
Aquest fet, gravíssim, és causa del retard en la transparència del tancament i una operació de manipulació dels comptes i d’una batalla de fons contra l’auditor per dissimular un ball de 60 milions il·lusòriament comptabilitzats com a ingressos anteriors quan és evident que no han estat reals fins divendres passat. I només parcialment.
El dèficit ordinari es pot avaluar en uns 350 milions d’euros segons les dades facilitades fins ara per la factoria i la imatgeria de Laporta en un escenari de baixada d’ingressos confirmada de cara a la nova temporada, pel trasllat a Montjuïc, les retallades d’ingrés per la venda anticipada dels drets de televisió, el control salarial exigit per LaLiga segons el pla de tresoreria i la impossibilitat de recórrer a més palanques per tapar les vergonyes de la gestió.
