No és cantant de la meva devoció, però forma part de la banda sonora d’una època, la meva. Així, la seva ‘mort’, que després no va ser, no em passà desapercebuda. Durant una estona, l’autor d’Un velero llamado libertad, José Luís Perales, va anar a la deriva. Poques hores abans, les xarxes socials es feien ressò d’una altra falsa mort, la del filòsof Fernando Savater, en aquest cas amb menys ressò. Va ser el mateix Perales qui, en sortir de sopar d’un restaurant londinenc, es va assabentar de la seva mort i, ràpidament, va gravar un vídeo de desmentiment, lamentant que algú, amb “molta mala idea”, se l’hagués inventat, i assegurant estar “més viu que mai”.
És difícil, si no impossible, saber qui va matar Perales. Els inicis estarien a Twitter i la fake news hauria sorgit des de Mèxic. Se sap, això sí, que la difusió de la notícia per part del comunicador mexicà Lalo Salazar va multiplicar la brama. Això no obstant, es desconeix la identitat del virtual assassí. No és el primer cop, i res fa pensar, dissortadament, que sigui l’últim, que s’inventen morts de personatges populars. Abans de Perales i Savater, les xarxes van matar Felipe González -concretament, el passat mes de març-, o a Arturo Pérez-Reverte, i abans Alberto Chicote, Mario Vargas Llosa, Miguel Bosé, o un clàssic, Fidel Castro, entre tant altres.
Se m’escapa el perquè algú decideix un dia inventar-se una mort, o el plaer que això li pugui generar. Hi ha un especialista a difondre aquest tipus de fake news, el periodista italià Tommaso Debenedetti. Dels abans citats, per exemple, ell va matar Vargas Llosa. Al llarg de la seva carrera, per anomenar-la d’alguna manera, Debenedetti, a part d’assassí virtual en sèrie, també s’ha inventat entrevistes a celebritats. El que no se m’escapa és l’obligació dels mitjans de comunicació de verificar les notícies, de contrastar-les. Un periodista no pot, i menys en els temps que corren, fer-se ressò de la mort de Perales, o de qui sigui, sense abans haver certificat la seva autenticitat.
La setmana passada ens fèiem ressò en aquest mateix espai de la falsa metgessa de Torelló, avui de la falsa mort del cantant Perales. A veure com continua l’estiu… “Y se marchó…”, canta Perales, tot i que després també afegeix: “Y regresó”. Doncs això, que no va marxar, màxim va anar a Londres a sopar amb el seu fill.
