Encara que el laportisme s’entesti a escriure un relat propi i diferencial, la realitat és que després dels catorze fitxatges que Joan Laporta ha regalat a Xavi Hernández i d’una orquestrada i sistemàtica demonització i desconstrucció del passat, els jugadors de la Masia, els que formen part clau de l’herència del futbol base de Josep Maria Bartomeu, acaben destacant per sobre de la resta de l’equip perquè tenen talent, màgia, personalitat i categoria més que suficient com per, a més de ser tinguts en compte, haver merescut les mateixes oportunitats que els procedents de traspassos generosament comissionats.
L’èxit explosiu dels últims nouvinguts, com Lamine Yamal, Fermín i Abde al Gamper de Montjuïc dimarts a la nit, convida a reflexionar sobre la veritable aposta de l’actual junta directiva, i la del mateix entrenador, pels jugadors de casa. Sobretot, després que a la baby-reacció espectacular al tram final del partit, rematada amb un altre gol d’Ansu Fati per imposar-se a l’estrena de la seva nova casa, l’entrenador tanqués la nit deixant a l’aire la seva continuïtat. “Hem de veure com es desenvolupa el mercat fins al 31 d’agost, ja ho veurem”, va dir sobre la continuïtat d’Ansu.
Dit d’una altra manera, el buit prolongat i la freda actitud de Xavi amb Ansu des de fa mesos ha arribat a un punt de no retorn en aquesta pretemporada marcada per la precarietat i la urgent necessitat de diners per poder inscriure mitja plantilla i realitzar altres fitxatges com el de Bernardo Silva (28 anys) i un lateral dret titular com a mínim.
L’expressió pessimista de Xavi confirma el que es dona per fet en altres canals ben connectats amb la presidència i amb els interessos comuns de Jorge Mendes, el seu agent, i també de Bernardo Silva, de João Cancelo de João Félix, jugadors que, no per casualitat, estan permanentment a l’òrbita dels fitxatges blaugrana d’aquest estiu.
Poc importa, per a més escàndol, que Laporta tingui en aquest moment el límit salarial excedit i només pugui comprar-lo ampliar-lo sota la fórmula de l’¼ i que, a més, a causa de l’impagament per la simulada operació de venda del 49% de Barça Studios, es trobin bloquejades les operacions de renovació, ampliació i fitxatge de mitja plantilla, entre les quals les tres cares noves d’aquesta temporada.
La premsa laportista no només reforça amb contínues informacions la necessitat d’enfortir l’equip amb Silva, Cancelo o Joao Félix. També participa en la campanya de venda d’Ansu Fati abans del 31 d’agost perquè, en ser un jugador format a la casa i comptabilitzat a cost zero, el 40% net de la venda amplia directament el marge salarial per afavorir per igual l’ambició del president, les butxaques de Jorge Mendes i en teoria els desitjos de Xavi, que està disposat a ‘menjar-se’ el fitxatge d’algun futbolista que no l’hi encaixa, com Joao Félix, si li porten a Bernardo Silva i Cancelo, caríssims, per cert, i de moment fora de l’abast de l’economia real del Barça de Laporta.
Al soroll que van fent els del planter com Fermín López i sobretot Lamine Yamal s’ha unit a la música il·lusionant de Balde i Abde i, per descomptat, a la consolidada classe i pes de jugadors com Araújo, Pedri o Gavi, bastant més per sobre d’altres futbolistes amb un perfil que, exceptuant Lewandowski, no figuren entre els més destacats del futbol europeu ni, a l’hora de la veritat, han servit per esborrar l’agre i una mica ridícul paper del Barça de Xavi a la Champions i a l’Europe League les dues darreres edicions.
L’estadística no enganya, ja que dels catorze últims fitxatges la mitjana és de 28,4 anys malgrat els 21 anys de Ferran Torres quan va arribar, els 23 de Koundé i els 25 de Raphinha i Kessié. Sense anar més lluny, els acabats d’aterrar Íñigo Martínez (32), Gundogan (32) i Oriol Romeu (31) han augmentat aquesta tendència a incorporar veterans que arriben lliures, encara que amb contractes que no dissimulen la prima de fitxatge distribuïda en contractes creixents i pesats al marge salarial.
Els plans de Laporta, invariablement, passen pel traspàs d’Ansu Fati com ho va escenificar el mateix Xavi Hernández en una entrevista al final del Gamper, responent davant les càmeres de TV3 a una pregunta molt assajada sobre el futur ombrívol del davanter que havia canviat i dinamitzat el joc de l’equip a la fase final del partit i encarrilat la victòria contra el Tottenham.
L’amenaça de ser finalment carn de traspàs per poder fitxar jugadors experimentats s’estira sobre el mateix Gavi, el contracte del qual encara és una mina de profunditat i el del Lamine Yamal, amb el qual es veu venir una complexa renovació, també, com Gavi, en mans del mateix representant, Iván de la Peña. Lamine és temptat des de fa temps pel Reial Madrid i acabarà signant pel club que, al final, ofereixi millors condicions als seus pares i al seu agent.
Balde també podria sortir si es cansa d’esperar que el seu nou contracte sigui oficial i qui també ho té negre és Abde, un futbolista de banda pel qual arriben també ofertes contínuament.
La generació Ansu Fati, en definitiva, pot tenir els dies comptats entre les obligacions contretes per Laporta amb Jorge Mendes i la demostrada pusil·lànime i covarda actitud i personalitat de Xavi, que a més d’haver renunciat per ‘mieditis’ al 4-3-3 i al llibre d’estil propi del joc del Barça ara també està d’acord a vendre les joies del planter per comprar jugadors exclusivament del catàleg de Mendes o de Pini Zahavi, que reapareix amb l’ocurrència de recuperar Neymar per a l’atac blaugrana.
Qui posarà fi a aquesta bogeria?
