El Govern ha enviat una carta al Ministeri d’Hisenda reclamant 1.700 milions d’euros que, segons els càlculs de l’executiu català, el govern espanyol li hauria de pagar per “compensar” les rebaixes d’impostos dels últims tres anys com, per exemple, l’impost especial sobre l’electricitat.
El Govern proposa un calendari: 172 milions aquest juliol, 642 milions més el 2024 i 862 milions el 2025. “Reclamem el que ens pertoca”, ha dit la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix. Segons el Govern, hi ha més “deslleialtats” de l’Estat en altres àmbits que han suposat una reducció dels recursos per a Catalunya: 37% de recaptació d’IVA en lloc del 50%, “repartiment injust” dels objectius de dèficit i execució del 54% del pressupostat.
La consellera Mas Guix ha denunciat el que ha qualificat com un “desequilibri vertical”, és a dir, la major diferència entre els recursos que rep l’Estat i les comunitats amb el pas dels anys i com a conseqüència de l’augment d’ingressos. Així per exemple, ha assegurat que des del 2012, quan va entrar en vigor l’actual model de finançament, els ingressos de l’Estat han crescut un 88,7% mentre que els de les comunitats autònomes ho han fet menys de la meitat, concretament un 40,5%.
Per explicar aquesta diferència, la consellera ha citat diverses “deslleialtats” que al final s’ha traduït en deixar de disposar de prop de 20.000 milions des del 2010 com a conseqüència de modificacions tributàries o la inexecució dels pressupostos de l’Estat a Catalunya, entre d’altres.
Segons la Generalitat, el govern espanyol ha fet ús de la seva capacitat normativa per introduir canvis en l’IVA en l’electricitat -que va passar del 21% al 10% el 2021 i del 10% al 5% el 2022 i s’ha prorrogat fins al 2023- o en els impostos especials, com el de l’electricitat que recapten íntegrament les comunitats autònomes. En aquest cas, va passar del 5,11% al 0,5%, mesura que també s’allargarà fins a finals d’any.
Amb tot, el Govern calcula que l’impacte agregat d’aquestes rebaixes arriben als 1.676 milions d’euros des del 2021, que la Generalitat planteja que es tornin en tres terminis, el primer dels quals aquest mateix juliol coincidint amb la liquidació del finançament corresponent al 2021.
