Laporta comença l’exercici 2023-24 amb la primera sanció de LaLiga

El despertar a la realitat econòmica del laportisme està sent cruel des que Messi, amb la seva valenta decisió d’assumir personalment que el Barça no podia fitxar-lo per 25 milions -aquesta va ser l’oferta de Joan Laporta acceptada per Leo-, va ensorrar aquesta gran mentida mediàtica sobre totes i cadascuna de les claus econòmiques d’un club realment en estat de fallida, traumàticament endeutat i paralitzat per l’excés de negligència i mediocritat de la directiva blaugrana.

L’última bufetada rebuda ha arribat en forma de sanció, la primera per ara, imposada per LaLiga a causa de l’incompliment al pla de tresoreria i de retallades al nivell de la xifra compromesa per al càlcul de la massa salarial. Segons LaLiga, el club havia de passar per un procés d’ajustaments que, sobretot a les seccions professionals, no ha arribat a la frontera prevista el 30 de juny per un diferencial de 6 milions.

La infracció es paga amb un càstig directe sobre la massa salarial de manera que Laporta no pot inscriure de moment Gavi i Araújo, les dues renovacions amb més retard, i dues més a triar entre Sergi Roberto, Marcos Alonso, Íñigo Martínez, acabat de signar mancant poder inscriure’l per ser presentat, i les ampliacions de contracte d’Iñaki Peña i d’Alejando Balde.

L’única solució per no començar la nova temporada, el dia 1 de juliol vinent, amb el pas canviat i sota la mateixa incomoditat de fa gairebé un any, sense poder garantir la continuïtat de Gavi més enllà de la seva demostrada lleialtat als colors blaugrana, passa per la cobertura d’aquests sis milions amb un aval de la directiva.

La Lliga exigeix, com a única solució per poder fer una inscripció de mínims, un aval de la junta directiva de tres milions i un pagaré de tres milions més, amb venciment el 30 de juny del 2024, perquè aquesta porta que no s’acaba d’obrir no es tanqui tampoc d’una manera definitiva. Dipositar l’aval i assumir el pagaré ja suposa en si mateix un drama, sobretot si es compara amb els fums de grandesa de Laporta negociant amb Messi, Kimmich, Gundogan o Zubimendi, però no la tragèdia que significaria arrencar el curs 2023-24 sense la possibilitat de formalitzar, almenys, dos dels casos més urgents, cridaners i significatius de la situació crítica actual.

L’economia laportista fa aigües per tot arreu i confirma que la possibilitat de recuperar Messi era una quimera, l’embolcall de l’any i un estratagema del president per forçar un escenari mediàtic en què Messi havia de ser el principi i el final de tot. Laporta pretenia utilitzar la promesa de Messi de tornar perquè LaLiga li concedís anticipadament el marge salarial suficient per fitxar-lo i així poder generar recursos amb els quals, a posteriori, complir els paràmetres del fair play financer.

La farsa, o el mig parany, va quedar al descobert així que LaLiga va confirmar que el pla de tresoreria de Laporta no arribava ni tan sols per inscriure les renovacions pendents de Gavi i d’Araujo, circumstància que també va obrir els ulls a Messi sobre la veritable naturalesa d’una proposta que, al fons, no era més que el conte de la lletera.

El segon acte d’aquest dèficit estructural passa per l’assumpció obligada de la directiva d’aquest aval que, segons les primeres notícies, no ha despertat gens d’entusiasme entre els companys de junta de Laporta pel caràcter solidari. La possible solució, a força de gratar-se la butxaca dels directius, ha despertat suspicàcies i recels fins al punt d’amenaçar la tradicional disciplina i placidesa de les reunions de la directiva de cara a la convocada per al dia 28 de juny, quan s’haurà d’aprovar i formalitzar l’aval necessari amb els costos repartits entre la totalitat dels membres de la junta.

Lògic si es té en compte que la previsió de complir amb el pla de viabilitat ha començat amb molt mal peu. L’exercici que ve està ple de dificultats, el principal derivat de la minoració d’ingressos pel trasllat a Montjuïc, el pessic als drets de TV de la Lliga, superior als 40 milions, i l’obligació d’afrontar la primera devolució del crèdit operatiu concedit per Goldman Sachs el 2021, de 70 milions.

L’enduriment de les condicions de LaLiga, agreujades per l’incompliment de Laporta, pot provocar que el següent exercici tampoc no se saldi amb un balanç equilibrat, satisfactori d’acord amb els paràmetres de LaLiga i, en conseqüència, s’acabi executant l’aval contra el patrimoni dels directius. Algunes fonts, fins i tot, especulen amb la possibilitat que es produeixi alguna dimissió entre la tropa laportista que, com ja va fer Jordi Llauradó, discrepen obertament de les decisions i de les operacions preses amb caràcter autoritari i solitàriament per qui governa el timó del club.

Aquest conat de rebel·lió probablement no servirà perquè Laporta canviï el seu estil personalista. Al contrari, com ha fet sempre, Laporta li obrirà les portes a qui vulgui marxar, això sí sabent, perquè aquesta és la regla, que qui no està amb ell està en contra seva.

Aquest aval no té a veure amb el que, fa un any, Laporta i el tresorer Ferran Olivé van haver d’aportar per inscriure Jules Koundé, una operació completament irregular segons la reglamentació que el preveu. Javier Tebas va fer el favor a Laporta d’acceptar aquesta contramesura per evitar que el defensa hagués de tornar a la disciplina sevillista i el Barça veure’s en l’obligació d’alliberar-lo i a més a més pagar una fortíssima indemnització.

Aquell senyal ja va advertir que la gestió laportista havia entrat en una perillosa espiral de fragilitat econòmica i financera que, finalment, ha acabat explotant. Sobretot perquè Laporta ha seguit, un altre any més, sense fer els deures, sense posar-se veritablement de debò a recompondre els comptes del club, entestat a continuar gastant i volent fitxar molt per sobre de les possibilitats reals del club. Quan ha vist les orelles al llop ja ha estat massa tard.