L’anàlisi de l’acord de finançament de l’Espai Barça, finalment reflectit en un document escripturat que recull les autèntiques condicions pactades amb els inversors, ofereix també un escandalós avantatgisme per part de Goldman Sachs a l’hora de posar a zero el comptador dels seus préstecs amb el FC Barcelona. El banc americà ha inclòs en el marc de l’operació de l’Espai Barça una quantitat important que no es destinarà a les obres de Spotify Camp Nou ni tampoc al Campus ni a la urbanització de l’entorn ni de bon tros al Palau Blaugrana, que, com ja s’ha confirmat, ha quedat completament fora dels plans de la directiva i del préstec acabat de signar per Joan Laporta.
Ha transcendit que una part de la línia directa de préstec de 375 milions concedida ara per Goldman al FC Barcelona servirà ara per recuperar part del crèdit operatiu de 590 milions d’euros, que li va ser concedit a Laporta el 2021. El préstec va arribar tot just després de prendre possessió de la presidència amb la finalitat de refinançar el deute a curt termini que asfixiava la tresoreria del club a causa de l’impacte de la pandèmia i les salvatges actuacions del mateix Laporta en el tancament de l’exercici 2020-21.
Novament, aquesta enginyera comptable i financera no estaria en discussió ni en el centre de la polèmica si no fos perquè el mandat assembleari per pagar l’Espai Barça estipulava inequívocament que la totalitat dels 1.500 milions del préstec només es podien utilitzar com a recurs per al projecte constructiu detallat a la proposta presentada i aprovada pels socis a l’assemblea ordinària d’octubre de 2021. Veus expertes i socis alarmats per aquesta circumstància consideren que aquest seria un altre motiu de flagrant d’incompliment i causa d’impugnació social imminent de l’acord de finançament.
El càlcul d’aquesta mossegada que pot donar Goldman als diners de l’Espai Barça s’ha d’establir entre el diferencial dels diners avançats per a l’obra fins ara, de 190 milions, i els pagaments pendents del club a Goldman Sachs derivats d’altres conceptes afectes pel crèdit mare de 590 milions en la seva versió original.
En primer lloc, la pretensió de Goldman ha estat recuperar ara, d’un sol cop i ràpidament, la totalitat de la inversió anticipada de 180 milions que s’ha destinat els darrers anys als preparatius de l’Espai Barça. Aquest avenç es va materialitzar en dues línies de crèdit de 90 milions cadascuna que han servit per a les modificacions del pla general metropolità (MPGM) de Sant Joan Despí i les Corts, la compra dels terrenys per a l’estadi Johan Cruyff i per a la seva construcció, els concursos i projectes arquitectònics de l’estadi i del Palau, les obres d’urbanització ja iniciades al voltant de l’estadi, les obres internes -com ara el nou túnel de serveis-, la demolició parcial del gol sud i un llarg etcètera d’actuacions tècniques i logístiques prèvies. Les dues línies havien vençut i havien estat renegociades sense que Joan Laporta hagués estat capaç de tornar un sol euro abans del febrer d’aquest any, quan tocava.
Per tant, 180 milions dels negociats no serviran per pagar l’obra nova sinó el deute acumulat, potser amb alguna penalització pel mig a causa de l’impagament i del retard. A partir d’aquí entren en joc diversos conceptes. Un d’ells és la devolució obligada del primer termini, de 70 milions, del crèdit dels 590 milions una vegada transcorregut el període de carència pactat en el moment de formalitzar-lo el 2021, lògicament perquè el Barça pogués prendre oxigen financer i recuperar-se.
L’altre vector lligat directament a la relació entre el FC Barcelona i Goldman Sachs deriva de la venda del 25% dels drets de TV de la Lliga per 25 anys a Sixth Street. Quan Laporta va vendre inicialment el 10% d’aquests drets a benefici net de la temporada 2021-22, l’operació no va afectar l’acord financer anterior amb Goldman Sachs signat sobre la garantia del 90% d’aquests drets. Sí que es va haver de negociar, en canvi, l’alliberament del 15% restant quan Laporta va voler vendre’l amb impacte en els guanys de la temporada actual. Per rescatar aquest 15% del 90%, Goldman va plantejar com a solució que el club anticipés l’amortització d’una part dels 590 milions deguts, finalment xifrada en 125 milions segons informacions fiables que, en conseqüència, van reduir el principal d’aquest deute, sense interessos, de 590 milions a 465 milions.
El resultat és que Goldman Sachs hauria d’haver cobrat del Barça 125 milions durant aquest curs, se suposa que procedents dels 400 milions comptables registrats del pagament de Sixth Street per aquest 15% dels drets de TV. El dubte, a la vista de les penúries i de les dificultats econòmiques i esportives del Barça de Laporta, que cada cop gasta més i deu més, rau en si aquesta operació va ser possible o va quedar novament ajornada.
El cas és que si dels 375 milions d’aquest préstec de Goldman Sachs al Barça es resten els 180 milions pendents de l’Espai Barça, el resultant són 195 milions, una quantitat compatible amb la suma dels 125 milions de l’operació drets de TV i dels 70 milions del primer termini del crèdit operatiu. Molt probablement seran aquestes les xifres i els conceptes que d’aquí a unes setmanes s’hauran de conèixer a través de l’auditoria.
Per tant, la totalitat dels 375 milions del préstec directe de Goldman Sachs al Barça la recuperarà la banca americana sense que un sol euro es gasti a l’obra pendent de l’Espai Barça. El que quedarà serà un tram de 375 milions que el Barça haurà de tornar íntegrament a un interès del 3,25% més a l’Euribor (actualment al 3,90-4%) i en un termini que, ja se sap, el Barça de Laporta no podrà complir, de manera que s’activarà la cessió del control operatiu de l’Espai Barça a Intermoney. Bàsicament, l’obra i l’explotació del nou Spotify Camp Nou, deixant la junta directiva triada pels socis completament al marge. Per sempre.
