Quan finalment va parlar Messi, una vegada presa la decisió de seguir la seva carrera futbolística a l’Inter Miami, va quedar al descobert que, en efecte, l’oferta de Joan Laporta era del tot inacceptable, mal presentada i tardana, descurada, improvisada, imprecisa, incerta, condicionada a tercers, insegura i, fins a cert punt, perversa. I amb trampa inclosa fins al final, ja que des de la directiva blaugrana, a més de no concretar realment la possibilitat de poder-lo inscriure, el plantejament forçava Messi a suportar la tortura d’estar esperant tot l’estiu, a veure si Laporta trobava per algun costat els pocs diners pels quals Leo hagués tornat: només 25 milions d’euros.
“No vull deixar el meu futur en mans d’un altre”, va dir, assestant així el principal retret, encara que elegant, a un president que, per dues vegades, l’ha deixat a l’estacada, la primera vegada fa dos anys amb una punyalada traïdora, inesperada i tardana, quan el futbolista, a una setmana de començar la Lliga, va haver de suportar el trauma de rebre una puntada de peu al darrere. Aquesta segona vegada Leo ho ha vist venir, ha detectat que, darrere del veritable interès de Xavi, el seu principal interlocutor al llarg de tot aquest procés, el president només estava jugant mediàticament a la possibilitat de recuperar-lo, que es tractava només de temptar-lo pel caprici personal d’evitar passar a la història com el president que va fer fora Messi i per l’interès conjuntural de tenir distreta la premsa i l’entorn amb el seu fitxatge mentre es dissipaven les ombres del cas Negreira i de l’opacitat i escàndol social provocat pel finançament de l’Espai Barįa.
A Messi no li va tremolar el pols, a l’hora de la veritat, d’assumir personalment aquesta negativa final, prendre la iniciativa, parlar clar i definir exactament els principals motius per renunciar, a desgrat seu i al de la seva família, a tornar al Camp Nou per la porta gran.
També en el terreny mediàtic que tant domina Laporta, segurament l’únic, li ha tret avantatge actuant amb la velocitat del llamp, oferint una entrevista a Mundo Deportivo i Sport a París pocs minuts abans de fer-se oficial el fitxatge per l’Inter Miami, mentre que a Laporta no li quedava cap altra que replicar-lo en forma de nota oficial, tèbia, insulsa i amb un cert retret al seu pare, Jorge Messi, per les formes.
No era un problema de diners, sinó de maneres. Messi va rebutjar el pla de viabilitat blaugrana per assolir el seu fitxatge a còpia de traspassar jugadors que no volen marxar del Barça, com Ansu Fati, Raphinha, Frenkie de Jong o qualsevol altre, i d’obligades retallades als salaris. “No vull això ni passar una altra vegada pel mateix”, ha dit rotundament davant la perspectiva d’acabar fitxant de nou pel Barça depenent que Laporta pogués obligar alguns futbolistes a anar-se’n per força, i altres a abaixar-se o diferir salaris, una carnisseria al vestidor que tampoc garantia que al final s’obrís el buit salarial pertinent ni afavoria la seva reentrada a l’equip.
Una oferta blaugrana dominada per la incertesa, el risc i la inseguretat, impresentable per part d’un president com Laporta que, si realment pretenia el seu retorn, només havia d’haver fet els deures a temps.
Leo no ha amagat el seu dolor perquè el fessin fora amb les males formes i l’engany que va viure la vigília d’aquell 5 d’agost, quan va haver de fer les maletes i acomiadar-se amb llàgrimes amargues del Barça, el club de la seva vida. Justificadament, ha argumentat el seu lògic desig de no repetir una experiència semblant, de promeses infundades, buides i mentides. En aquesta entrevista final, Messi ha recordat no entendre que l’agost del 2021 prescindissin sobtadament dels seus serveis i, tot just uns mesos més tard, la mateixa temporada, Laporta es gastés el mateix o més en portar Ferran Torres, Aubameyang i Adama Traoré.
La impecable exposició dels seus motius, inclosa la valentia d’adjudicar-se la plena responsabilitat de la seva decisió, ha deixat igualment Laporta i el seu entorn dolguts i enrabiats. Laporta esperava seguir jugant frívolament als fitxatges, embolicar la troca fins al final, passar-se els dies intoxicant la premsa i esperar que, sota la pressió d’estar atrapat en aquest perillós joc, Leo potser acceptés venir pràcticament de franc a l’últim moment. Era, altre cop, un altre parany. Laporta apostava una vegada més per aquesta proverbial confiança en la seva sort i agafar-se al qualsevol clau roent.
S’ha topat, però, que ni Javier Tebas ni Leo Messi li han comprat el conte, no s’han cregut el seu relat, fantasiós, ni la seva capacitat per complir aquest pla de viabilitat que, amb Messi o sense a l’horitzó, farà suar sang a Laporta.
L’exèrcit del president del Barça va reaccionar com es podia esperar ahir a la mateixa nit, acusant Messi de tot: d’insensible, de ressentit, d’impacient, de mentider i de mal barcelonista. Res que Messi no sabés que passaria quan, honestament, el jugador admetés que en el seu dia li va doldre que el fessin fora, que l’enganyessin, tement que Laporta ho tornés a fer. Efectivament, Laporta volia tornar-ho a fer, però ja no podrà.
