La primera llei d’habitatge estatal ha entrat en vigor aquest divendres després de ser aprovada al Senat el 17 de maig. D’aquesta manera, es regula per primer cop el preu dels lloguers, es desvincula l’actualització de l’IPC i s’estableixen límits a les pujades. En aquest 2023, les pujades estan limitades al 2%, i pujarà fins al 3% en les renovacions de contractes de lloguer el 2024.
A partir del 2025, els increments estaran lligats a un nou índex elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i es permetrà l’aplicació de límits de preus en àrees de mercat tensat, que seran aquelles zones on el cost mitjà de la hipoteca o del lloguer més les despeses i subministraments bàsics superi el 30% de la renda mitjana de les llars, o quan el preu de l’habitatge hagi augmentat, almenys, 3 punts per sobre de l’IPC durant els cinc anys anteriors.
La nova llei també inclou mesures per dificultar els desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat. S’estableixen restriccions als desnonaments amb data oberta, i es requereix un acte de conciliació o arbitratge abans de desnonar inquilins vulnerables. Alhora, es podran posposar desnonaments per buscar alternatives d’habitatge durant dos o quatre mesos, en funció de si el propietari és un particular o un gran tenidor. A més, la llei instaura una pròrroga extraordinària d’un any en els contractes d’arrendament en casos de vulnerabilitat social o econòmica.
La normativa estatal també introdueix incentius fiscals per fomentar el lloguer d’habitatges a preus assequibles, amb reduccions en el rendiment net del lloguer d’habitatge habitual. Aquests incentius s’aplicaran a partir de l’1 de gener de 2024, i també es preveuen recàrrecs d’entre el 50% i el 150% en l’Impost de Béns Immobles (IBI) per als habitatges buits durant més de dos anys, amb l’objectiu de promoure el lloguer.
La implementació concreta d’aquests topalls de preus i altres mesures de la llei recau en les comunitats autònomes, que tenen una part important de la competència en aquest àmbit. El Banc d’Espanya i la Comissió Europea consideren l’habitatge com un dels grans problemes estructurals del país.
