Per primera vegada, les màquines tenen capacitat de llenguatge i de pensament, tot i que amb limitacions. Això implica un canvi de paradigma, similar al que va viure la societat del segle XIX amb la Revolució Industrial. Així de contundent s’expressa, en declaracions a EL TRIANGLE, el cofundador de l’Institut d’Intel·ligència Artificial Andrés Torrubia. Malgrat els reptes que implica, Torrubia es mostra optimista i demana a la població que “no siguem com els monjos medievals que escoltaven el so de la impremta de fons i ho veien com una amenaça a l’ordre establert”.
És cert que la intel·ligència artificial (IA) planteja una oportunitat per reordenar el món. Cal vigilar, però, que es preservi el model de benestar i es tinguin en compte determinats reptes socials. El ChatGPT ha estat la mostra més evident que la intel·ligència artificial té capacitat de llenguatge i pot fer coses diferents. Segons Andrés Torrubia, “fins ara els ordinadors feien les mateixes coses una mica més ràpides i més econòmiques que els humans. Amb el desenvolupament dels superordinadors, han començat a fer coses diferents. Si abans només podien reconèixer objectes en les imatges, ara poden generar noves imatges”.
“Quina és la por?”, diu Torrubia. “Ens preocupa que comencin a ocupar parcel·les que fins ara consideràvem exclusivament humanes, com la creativitat, l’escriptura, l’empatia, la simulació d’emocions o tenir capacitat d’enraonar”.
Andrés Torrubia afegeix que “fins ara la humanitat sempre s’havia hagut d’adaptar a la tecnologia, i en canvi ara les màquines utilitzen el nostre llenguatge i això permet que tothom pugui fer-ne ús”. És una adopció massiva de la intel·ligència artificial per part de la societat. Igual que en la Revolució Industrial, l’evolució de les màquines condicionarà l’àmbit laboral. Amb els avenços de la IA, es produiran canvis en els nostres treballs, ja sigui incorporant eines que ens faran més productius o bé eliminant o creant determinades feines.
Canvis laborals
En declaracions a EL TRIANGLE, el periodista tecnològic i editor de Xataka Javier Pastor avisa d’un “impacte enorme en molts àmbits”, i en especial en el treball. “Amb el ChatGPT es disposa d’una eina molt potent per crear un primer esborrany per fer una feina, sigui acadèmica o professional. Són intel·ligències que et serveixen per treballar de forma més eficient i acceleren els treballs. En determinats camps, poden substituir determinades feines, i això pot tenir un impacte elevat en l’ocupació, com podria ser en el camp del periodisme”.
Entre els avenços assolits per la IA, Javier Pastor parla de la personalització i l’adaptació de l’eina al seu usuari. A escala personal, els xatbots s’adaptaran totalment a nosaltres i seran capaços de fer-nos la declaració de la renda, la cistella de la compra segons els nostres gustos o bé proposar-nos activitats d’oci d’acord amb les nostres preferències. En l’entorn laboral, ja hi ha un Office adaptat a les característiques de cada empresa, que ofereix als treballadors previsions de negoci, anàlisis de competidors o altres eines adaptades a necessitats professionals específiques.
Segons el responsable de l’Institut d’Intel·ligència Artificial, les empreses tenen l’oportunitat de “reavaluar tots els processos de l’organització per veure què cal canviar, com s’ha d’aplicar la nova tecnologia i com ser fidels a la missió de l’empresa”.
L’educació, en crisi
L’ús del ChatGPT ha revolucionat l’entorn educatiu i ha fet reavaluar la missió del sistema educatiu. “Hi ha gent que creu que l’educació ens prepara per al món laboral, i d’altres pensen que genera esperit crític. Qui consideri que ens prepara per al treball del futur, mai fins ara s’havia viscut una situació similar. Els estudiants d’avui desconeixen quin serà el món laboral quan acabin els estudis, perquè la tecnologia està canviant aquest món de forma radical”, afirma Torrubia. I afegeix: “En totes les tasques cognitives, l’expectativa que tot continuarà igual ja no és vàlida” i caldria adaptar la formació a realçar tots aquells aspectes on “brilla la ment humana”.
Javier Pastor, de Xataka, és partidari de deixar ben clar quins productes o serveis han estat elaborats per humans o màquines. “Ens superaran en molts àmbits: productivitat, qualitat i potser creativitat, tot i que ho veig més difícil. Per tant, seria bo crear un tipus d’etiquetatge que indiqués què ha estat creat per IA, i que la creació humana estigués valorada de forma especial o diferent”, diu.
Andrés Torrubia també és cofundador de Medbravo, una organització que desenvolupa tecnologia basada en IA per investigar el càncer. Segons el seu parer, la revolució tecnològica ajudarà a fer més prevenció, a disposar de diagnòstics de forma precoç, o bé farà el triatge a les urgències basant-se en elements lectors i sensors disponibles en l’accés hospitalari. Sense haver vist el metge, ja es podrà disposar de prediagnòstics o alertes sobre la nostra salut. Així mateix, ja s’avança en el disseny de medicaments més precisos. En una societat cada vegada més longeva, la intel·ligència artificial ha d’afavorir l’envelliment amb qualitat i adaptació a cada individu. Caldrà veure, però, què trigaran aquests avenços a arribar a la sanitat pública.
