L’autoprotecció esdevé essencial quan els incendis forestals són cada vegada més intensos i més ràpids, a causa de l’impacte del canvi climàtic en els boscos, l’abandonament dels conreus i la dràstica reducció de la gestió forestal. Viure en zones aïllades, urbanitzacions, petits nuclis rurals o masies disseminades obliga els seus propietaris a ser molt curosos en la gestió de l’entorn per garantir la protecció de l’habitatge i mantenir un entorn segur en cas d’incendi forestal.
En declaracions a EL TRIANGLE, el subinspector Asier Larrañaga, de la unitat GRAF dels Bombers de la Generalitat, alerta que la població que viu en aquestes zones més aïllades o disseminades “ha de ser conscient que és bastant possible que un dia els passi un incendi per sobre, com en el cas de l’incendi del Pont de Vilomara”, al Bages, on es van cremar una vintena de cases. En molts casos, segons el subinspector, “no serem capaços d’arribar-hi a temps o no podrem fer miracles i, per tant, com més ben preparat estigui l’entorn de casa teva quan passi un incendi, millor podràs garantir la teva integritat física i que no se’t cremi la casa”.
Asier Larrañaga considera que “cal treballar aquesta consciència d’autoprotecció perquè no podem pensar que el dia que hi hagi un problema, vindrà algú i em salvarà. La realitat és tossuda, i no sempre arribem a les cases per salvar a tothom. Amb les magnituds dels incendis actuals, no hi arribem, i això cal tenir-ho integrat en el nostre dia a dia”.
Entre els consells que cal tenir presents en cas de viure en una casa amb jardí, Infocat recomana establir al voltant de la façana una franja lliure de vegetació i de restes vegetals de dos metres com a mínim. Així mateix, tot ha d’estar ben net d’elements que puguin cremar al voltant de la llar. Cal evitar porxos inflamables i vigilar el material de determinats tancaments de jardineria, perquè n’hi ha que són molt inflamables, com seria el cas del xiprer o el bru sec.
Amb relació a les finestres, una eina de protecció són els porticons forts i robustos, ja que els vidres són més vulnerables. La ubicació del cotxe també és important, perquè pot ser perillosa la seva presència a la vora de casa, així com deixar la llenya sota qualsevol finestra de la llar. Segons el subinspector de Bombers de la Generalitat, “la gent no és gaire conscient de tot això”, ni tampoc dels consells principals en cas d’evacuació per deixar la casa protegida en cas d’incendi.
El maldecap actual dels bombers és la predisposició dels boscos a cremar amb més intensitat a causa l’estrès hídric que pateixen i l’atmosfera més càlida que els envolta. Si a tot això, hi afegim l’abandonament de les zones forestals, on s’ha perdut la gestió que en feia la pagesia, els riscos són més elevats.
Per Larrañaga, “s’hi barregen dos elements: la sequera i atmosferes més càlides”. Això provoca més pirocúmuls o núvols de foc, que fan que la velocitat dels incendis s’accelerin molt. “Si fa 30 anys per tenir processos de pirocúmuls necessitaves uns quants milers d’hectàrees cremant-se, ara, amb molta menys superfície cremant, els incendis ja generen energia suficient per arribar a provocar aquests pirocúmuls. Això, a nivell de terra, es nota molt en la velocitat de propagació de l’incendi”, i condiciona l’estratègia del desplegament dels equips de bombers.
Quan el foc és tan ràpid i intens, hi ha un cert temps on no es poden fer maniobres d’extinció perquè no seran ni segures ni eficaces, i això provoca que els equips sobre el terreny hagin d’anticipar el comportament del foc per prendre les millors decisions. Precisament, els avenços tecnològics en aquest camp se centren en eines per anticipar la presa de decisions i poder actuar al voltant de diferents escenaris.
Les millores tecnològiques per optimitzar la cooperació i la col·laboració entre diferents agents també és clau, perquè cada vegada més els incendis es converteixen en una gran emergència. Segons Larrañaga, la mirada s’ha de centrar en “com reduir la vulnerabilitat del paisatge” per evitar que cremi amb aquesta virulència, a causa de la seva manca d’adaptació al nou escenari climatològic. “No tenim tecnologia per rebaixar la intensitat de la flama”, donat que a certa alçada no es poden utilitzar hidroavions, però, en canvi, sí que es pot analitzar com gestionar el paisatge per reduir els riscos.
Del conjunt del territori, les zones més exposades són aquelles on hi ha hagut més abandonament rural, i per tant han esdevingut zones forestals amb molta biomassa acumulada que s’exposa a altes temperatures. Si a això hi afegim que aquestes zones es troben en indrets de difícil accés per fer l’extinció forestal, pren cada vegada més importància acompanyar els nostres boscos a fer aquesta adaptació al clima i reduir la vulnerabilitat del nostre paisatge a cremar d’aquesta manera.
