Irene Ruiz, jugadora de l’equip de Superlliga del Voleibol Sant Just, va aturar els entrenaments i les competicions quan li van detectar un limfoma mediastínic. Superat el tractament amb èxit, la Irene va tornar al Club, però l’equip tècnic desconeixia com gestionar la seva incorporació. En declaracions a EL TRIANGLE, la presidenta del Voleibol Sant Just, Reyes Calzada, explica que “el dia que va tornar la capitana del nostre primer equip, realment, no sabíem com fer-ho. No la van acompanyar. Ara, amb tot el que sabem, hauríem fet que el seu preparador físic li programés sessions adaptades i ara aquest és el nostre objectiu per a altres joves”.
La voluntat, segons Reyes, és que “si es detecta un cas dins d’un club, es pugui fer acompanyament i no s’abandoni el vincle”. Es vol que els preparadors físics estiguin formats per acompanyar les jugadores i puguin seguir amb la pràctica esportiva habitual en el menor temps possible. “Tothom amb càncer ha de poder fer la seva vida normal, fent esport a prop de casa seva, i no en un centre específic”, segons explica Reyes Calzada. Per aconseguir-ho, hi ha tot un equip de persones treballant en aquest repte, des de diferents àmbits.
Marcelo Ruz, director de l’Associació Càncer de Mama i Ovari Hereditari (AMOH) exposa a EL TRIANGLE que han buscat el suport del Consell Superior d’Esports i de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) per fomentar la pràctica esportiva tant entre les pacients amb càncer com entre la població en general, com a acció preventiva. Segons estudis publicats, fer esport durant el tractament oncològic redueix els efectes de la quimioteràpia, millora l’estat anímic i “t’enganxa a la vida”. Marcelo Ruz explica: “La meva dona va tenir un càncer i sentia que l’havien expulsat de la vida”. Treballant al costat d’oncòlegs i hematòlegs a través de protocols adaptats a cada tipus de càncer es vol promoure que la dona estigui activa físicament durant el tractament i no se senti aïllada.
Durant aquests mesos, un grup d’experts treballa en l’elaboració d’aquest protocol genèric perquè sigui una eina útil per als professionals de l’oncologia i l’hematologia. Posteriorment, es treballarà amb diferents associacions i professionals especialitzats per adaptar el protocol marc als diferents tipus de càncer. El director d’AMOH concreta que al juny ja es podria disposar d’aquest protocol, i després es faran les adaptacions. “No és el mateix el càncer de mama o el càncer de pulmó per la pràctica esportiva. En el cas d’un tractament ginecològic, que afecta dones més grans, el pàdel o l’esquaix va molt bé. En canvi, la marxa nòrdica o el rem són de gran utilitat en el càncer de mama. Hi ha una modalitat de piragüisme, anomenada dragon boat, que va molt bé per a les dones amb càncer de mama”. Segons exposen des de l’associació, volen promoure beques per estudiar amb més profunditat tots aquests temes i fer una bona adaptació esportiva al diagnòstic existent.
A escala preventiva, l’acord entre el món esportiu i el mèdic també busca revertir el que els estudis alerten: les dones que no fan cap exercici físic durant la setmana tenen un 71% més de risc de patir un càncer de mama. Si es té en compte que SEOM alerta que una de cada vuit dones tindrà un càncer de mama al llarg de la vida, “posa’t les vambes ja i posa’t a fer exercici físic”, com conclou Ruz.
Amb la voluntat de canviar hàbits des de la base i estandarditzar un acompanyament a jugadores amb càncer, el Club Voleibol Sant Just forma part d’un programa pilot. L’hematòloga i presidenta del club, Reyes Calzada, explica que el model del Club es vol estendre a la resta de clubs esportius d’Espanya, a través del Consell Superior d’Esports, i reduir així consums de tabac o alcohol i millorar hàbits alimentaris i esportius. A través d’una web, hi haurà programes de formació i d’acompanyament, aplicables a qualsevol equip. Com més pràctica esportiva, menys risc de tenir un càncer i millor recuperació en cas de patir-lo.
