Els embassaments de les conques internes de Catalunya estan només al 27%; la neu ha fallat; el subsol està sec per la manca de pluges; les dessalinitzadores del Prat i de la Tordera funcionen al màxim tècnic per abastir d’aigua la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i es treballa per potenciar l’ús d’aigua regenerada. Davant d’aquest escenari, prop de sis milions de catalans viuen en municipis on s’ha activat la fase d’excepcionalitat per sequera, que implica restriccions i limitacions. L’any 2008 Catalunya ja va viure un greu i prolongat episodi de sequera, i ara es repeteix la situació, sense que s’hagi repensat la sostenibilitat del model actual de gestió de l’aigua.
En declaracions a EL TRIANGLE, Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos (UP), lamenta que “falta visió i inversió, perquè l’aigua és estratègica. Cal estar més preparats per a períodes més consecutius de sequera i tenir més capacitat per recollir aigua”. Segons Vicente, “no estem en fase preocupant, però hem d’estar preparats per tenir més dipòsits d’aigua i replantejar-nos com es fa l’emmagatzematge. Plourà malament i la neu no hi serà com a factor regulador. S’ha de suplir amb dipòsits d’emmagatzematge d’aigua i construir dessalinitzadores allà on hi hagi concentració de gent. És cert que són cares, però són una garantia per donar subministrament a les persones”.
Pel secretari d’organització d’UP, un dels reptes pendents és abordar les condicions de les concessions a les companyies elèctriques, perquè utilitzen els embassaments per fer energia i no tenen la visió que han de garantir les reserves d’aigua en determinats períodes. Segons Vicente, “hem de pensar que potser cal rescatar alguna concessió per garantir aquests dipòsits. L’any passat al Guadalquivir es van buidar els embassaments per fer electricitat, però no es va poder regar. A les conques del Pallars, els embassaments tampoc estan pensats per regar sinó per fer energia i són temps diferents on cal repensar aquest model”.
El camp pateix
Sense prou aigua de reg, Unió de Pagesos exposa que l’agricultura “no té coll”, perquè es poden canviar determinats conreus per no perdre la campanya, però si hi ha arbres fruiters no es pot posar en risc el seu potencial productiu per manca d’aigua. “La gent, amb les dessalinitzadores, pot superar l’estiu, però l’agricultura no pot perdre el potencial productiu dels arbres, perquè serien pèrdues multiplicadores”.
El camp afronta la campanya actual amb l’impacte negatiu de la sequera de l’any passat. Tant la sequera com el fred, juntament amb l’alça dels costos de producció i el fort encariment de l’energia, van generar pèrdues al sector. Segons Carles Vicente, “aquesta campanya s’ha sembrat a deute, buscant pòlissa de crèdit. Ja es preveu que serà una campanya dolenta, amb l’acumulada de l’any passat”. I malauradament, el sistema d’assegurances no cobreix les pèrdues del regadiu per sequera i cal cercar ajuts de les administracions per “poder sobreviure i tenir marge per preparar la nova campanya”.
Més inversió i I+D+i
Com a opcions de futur, Unió de Pagesos demana més inversió en dessaladores, l’impuls d’aigües depurades i més anàlisis de noves opcions tecnològiques per disposar de més aigua emmagatzemada i fomentar-ne un ús més eficient.
Des d’Aigua és Vida, Dante Maschio posa l’accent en “la contenció de la demanda”, perquè és un consum que no para de créixer. En declaracions a EL TRIANGLE, Maschio destaca que les infraestructures, com les dessalinitzadores i l’aigua regenerada, ajuden, però “ens fem una trampa al solitari perquè no s’aborda el problema d’un consum d’aigua que no para de créixer, en un context de canvi climàtic”.
Gestionar la demanda
Aigua és Vida proposa analitzar quanta aigua disponible existeix; planificar-ne l’ús, i revisar les polítiques urbanístiques que aposten per un creixement constant. “Les sequeres seran més freqüents, tindrem un 22% menys d’aigua el 2051, i això anirà en augment”. Per tant, cal parlar de la gestió de l’aigua, deixar d’ofertar-la sense planificar i replantejar determinats models industrials intensius. Entre les mesures estratègiques que proposen, hi ha garantir un cabal ecològic per als rius, ja que això no és una realitat a Catalunya. “No hi ha una aigua mínima i suficient per als nostres rius i n’hi aboquem per fer créixer el cabal final del riu Llobregat, perquè alimenta un delta que és molt important”.
En clau urbana, les mesures passarien per “tarifes d’aigua més redistributives; incentivar l’estalvi; replantejar-se perquè l’aigua industrial és més barata que l’aigua domèstica i fer-ne una anàlisi en funció del tipus d’indústria; o bé impulsar el manteniment de l’aigua de pluja com a recurs. Segons Maschio, caldria retenir al màxim l’aigua pluvial, que es podria reaprofitar per al reg o la neteja viària. Aprofitar les aigües grises (la de la dutxa o la pica amb càrrega orgànica baixa) per a usos no potables també és un camí a impulsar, com ha fet Sant Cugat amb una ordenança específica.
