Per fi el govern espanyol, el MITECO (Ministeri de Transició Ecològica), ha aprovat el POEM (Pla d’Ordenació dels Espais Marítims) on es contempla, entre altres, com a zona favorable a instal·lació de parcs eòlics marins l’àrea que hi ha davant del Cap de Creus i per tant al sud del Golf de Lleó, on França sembla ser que també té la intenció de posar-ne un.
Com no podia ser d’altra manera, han saltat totes les alarmes “conservacionistes” (que no ecologistes, ja que com vinc repetint des de fa temps, en aquest setmanari, al Diari de Girona i altres tribunes, l’ecologisme ha de ser integral i incloure tots els ecosistemes, el més important el medi ambient humà. Quan no ho fa queda amputat de la seva màxima raó de ser que és protegir de forma simultània persones i medi ambient, no únicament el medi natural).
Insisteixo novament, no es pot està parlant constantment sobre biodiversitat fent abstracció dels habitats humans, la salut humana, les emissions de CO2, les morts prematures per contaminació, i no diguem ja l’emergència climàtica, que precisament és la que més està destruint la biodiversitat (no cal anar molt lluny, l’estiu passat les onades de calor marines, de fins 30 graus, al nostre mar i al mar balear, van eliminar o malmetre greument 50 espècies i en van afectar unes 200 més). Curiosament quan succeeix això ningú s’estripa la vestimenta. Ni els mitjans “nostrats” fan córrer tinta.
Però el que és realment sorprenent és que just una setmana abans, la Generalitat hagi anunciat un projecte de parc eòlic marí experimental, batejat PLEMCAT, per tal d’anticipar I+D+i a nivell eòlic però també per altres recerques d’energies -onades, mareomotriu,…- així com d’impactes del canvi climàtic i biodiversitat. Un gran macro projecte a endegar el 2026. Però, mentre, estem en el present i semblaria com si l’aprovació del POEM no vagi amb el Govern. És evident, que encara que no tingui competències, a nivell polític i institucional s’ha de pronunciar obertament i no ho fa (al contrari, sembra dubtes amb aquest parc experimental en voler fer recerca “sobre els impactes ambientals” de l’eòlica al mar). Munició pels lobbys conservacionistes de TV3, ben incrustats a la direcció i edició de continguts, que ja han posat la màquina del NO a tot drap, amplificant i facilitant generosos reportatges a les plataformes en contra de l’eòlica marina (i de les renovables, en general) i als “ecologistes” de la seva corda.
Un exemple: mentre que aquí el corrent “Ecologistes de Catalunya” de tarannà independentista, està contra el Parc eòlic marí de Roses, a Cadis “Ecologistas en Acción” s’ha manifestat contra l’exclusió de la Badia de Cadis del POEM i per tant de la no instal·lació de parcs eòlics en aquesta zona. Dos posicions ben diferents allà i aquí.
Semblaria com si els poders fàctics de la Generalitat, es repartissin la feina de “policia bo i policia dolent”, mentre seguim amb les renovables col·lapsades.
Cal repetir-ho, qui més malmet el paisatge i el mar, i el seguirà malmetent, son les emissions de CO2, l’escalfament del mar i els embats del canvi climàtic. Una contradicció que es resisteix a ser despullada per qui podria fer pedagogia, bé la mateixa Generalitat, bé TV3. Però tot el contrari. Potser la Generalitat comença a ser conscient que ha anat massa lluny recolzant els moviments conservacionistes i ara ha de posar el fre i no sap com.
No és el cas de TV3, especialment als Telenotícies i al programa “Comarques”, on combina la generositat amb les protestes contra les renovables en general i l’eòlica en particular amb reportatges sensacionalistes sobre el canvi climàtic, que més que ajudar el que fan es desmobilitzar enfront l’emergència climàtica. Música a les orelles pel lobby fòssil i oxigen pel lobby nuclear
També podria ser que la sobtada presentació d’aquest parc marí experimental, just una setmana abans de l’aprovació del POEM, sigui una cortina de fum o maniobra de distracció, per atraure l’atenció sobre la Generalitat i desviar-la del desplegament “espanyol” de l’eòlica marina al cap de Creus.
Demostració d’incapacitat en accelerar el pla d’emergència climàtica i sobretot de fer pedagogia sobre la relació cost/benefici que té per la població endegar a l’engròs i no només a petita escala (plaques solars, qui se les pugui posar), les energies renovables d’una vegada.
