L’històric ecologista Santiago Vilanova, exdiputat del Parlament de Catalunya, serà el candidat a l’alcaldia de Barcelona pel partit Els Verds-Alternativa Verda, fundat el 1983, i pioner de l’ecologia política. L’acompanyen en la llista destacats fundadors de l’organització junt amb ecofeministes, activistes en defensa del benestar animal, de l’arquitectura bioclimàtica, del naturisme i de les energies renovables.
Vilanova viu al Raval i és periodista, escriptor i consultor ambiental. Va ser director de Diari de Barcelona durant el període autogestionari (1983-84), Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme 1983; director de Gea-Consultors Ambientals i fundador de l’associació Una Sola Terra, organitzadora de més de 50 simposis i jornades internacionals per tractar els principals problemes ecològics del planeta i sobre el canvi climàtic.
Cofundador del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya i director de la revista ecologista Userda. Ha escrit una vintena de llibres entre els quals destaquen els relacionats amb els tres grans accidents nuclears: “El síndrome nuclear. El accidente de Harrisburg y el riesgo nuclear en España” (1980); “Chernóbil: el fin del mito nuclear” (1988) i “Fukushima, el declive nuclear” (2012). Va guanyar el II Premi Xarxa d’Assaig 1978 com a coautor de “El combat ecologista a Catalunya”. El seu darrer assaig “L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse” analitza l’impacte del canvi climàtic sobre el territori a partir de les entrevistes i declaracions dels més destacats ecòlegs.
Va ser membre del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona. És membre d’ECOROPA (European Network for Ecological Reflection and Action”, fundada per Denis de Rougemont, que agrupa intel·lectuals del pensament ecologista, cientifics i bioregionalistes europeus, i de l’associació Journalistes-écrivains pour la Nature et l’Écologie. Ha estat impulsor de la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès de la que va ser elegit ponent el 2015.
Degradació de l’aire
Una de les seves preocupacions és la qualitat del medi ambient a la ciutat: “Tots els governs que ha tingut Barcelona des de la transició democràtica són responsables de la degradació que ha patit l’aire que respirem. Aquesta contaminació ens escurça anys de vida i malmet les nostres capacitats cognitives. A escala mundial, segons l’OMS, la pol·lució de l’aire provoca 4,2 milions de morts cada any. A Barcelona es podrien evitar prop de 700 morts cada any, segons investigadors de l’Institut de Salut Global; els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules en suspensió fines (PM10, PM 2,5) i ultrafines, benzè, ozó i benzopirè se situen entre els més elevats de les ciutats europees. Aquestes partícules arriben als pulmons i s’introdueixen al corrent sanguini provocant problemes cardiovasculars, ictus, infarts de miocardi i mortalitat prematura”, assegura.
Santiago Vilanova també recorda que “el Tribunal de Justícia de la UE ha condemnat Espanya per l’incompliment sistemàtic de la norma comunitària de qualitat de l’aire a Madrid i Barcelona. La nostra ciutat i l’àrea metropolitana solen sobrepassar els llindars de seguretat de NO2 fixats en 40 micrograms per metre cúbic i vulneren l’article 13 de la Directiva 2008/540/CE. Vivim, atrapats, en una de les capitals més contaminades d’Europa. Els llindars recomanats per l’OMS no haurien de superar els 10 micrograms”.
En aquest sentit, el candidat ecologista afirma que “la descontaminació de l’aire de Barcelona només la solucionarem fent baixar un 30% l’ús del cotxe amb mesures com fomentar el transport públic; les tarifes gratuïtes o reduïdes; impulsar el transport de mercaderies per tren; incrementar el cotxe i la moto elèctrics amb instal·lacions suficients de recàrrega…”.
Tancar la incineradora del Besòs
Santiago Vilanova afirma que “si entrem a l’Ajuntament de Barcelona, proposem reclamar una auditoria ambiental i energètica per tenir un coneixement real de la situació de cada districte i de cada barri en els temes relacionats amb el reciclatge, el consum d’aigua i d’electricitat; les zones verdes; els nivells de contaminació de l’aire i l’estat de salut animal… La situació de la incineradora del Besòs és un greu problema ambiental que caldrà resoldre amb urgència. La nostra proposta és tancar-la, com reclama la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. En els seus forns s’hi cremen 363.000 tones de residus domiciliaris i comercials a l’any (40 tones cada hora del dia i de la nit!) i genera més de 80.000 tones d’escòries i cendres tòxiques”.
