Hi ha un estrany i obscur objecte del desig entre la política catalana i el joc, concretament els casinos. Això ho tornem a constatar en la negociació dels Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2023. El PSC i JxCat han posat, com a condició “sine qua non” per avalar els comptes del president Pere Aragonès, que el Govern doni un impuls definitiu a la construcció del macrocomplex d’oci que promou la multinacional Hard Rock a la Costa Daurada, que inclou un gran casino de joc.
Viure per veure! El PSC i JxCat, de la mà, reclamant la instal·lació d’un casino a canvi d’aprovar els comptes públics per a l’any vinent! “Rien ne va plus!”
Recordem que la política catalana es va veure sacsejada, l’any 1989, per l’esclat del cas Casinos. L’exdirector financer de l’empresa Casinos de Catalunya, Jaume Sentís, va denunciar a la justícia que havia pagat suborns per 3.000 milions de pessetes a Convergència i a diversos mitjans de comunicació afins al pujolisme (La Vanguardia, Avui, El Correo Catalán, Cadena 13…).
En qualsevol país normal, aquesta denúncia, profusament documentada, hauria provocat un cataclisme polític i Jordi Pujol, que era el president de la Generalitat, hauria d’haver dimitit de manera fulminant. Però el pacte que aleshores mantenien PSOE i CiU va esmorteir i “matar” aquest escàndol sense precedents.
Per què Casinos de Catalunya va subornar amb 3.000 milions de pessetes CDC i els mitjans de comunicació de la seva òrbita? Aquest era el pagament a canvi de l’adjudicació corrupta, l’any 1986, de les loteries de la Generalitat a una empresa participada per Casinos de Catalunya (fundada pel gendre del primer alcalde franquista de Barcelona, Miguel Mateu) i per persones de l’estricta confiança de l’aleshores rei Joan Carles I. Carles Vilarrubí (família Pujol), Miquel Roca Junyent (CDC) i Manuel Prado y Colón de Carvajal (La Zarzuela) van ser els principals protagonistes d’aquesta impresentable tupinada que va marcar la història posterior de Catalunya i d’Espanya.
La trama de Casinos de Catalunya, de les loteries de la Generalitat i del pacte Jordi Pujol-Joan Carles I, trencat l’any 2012 amb la imputació per corrupció de l’“hereu” Oriol Pujol, no acaba aquí.
Catalunya , com els burros, sempre dona voltes a la mateixa sínia. En aquest cas, la sínia és l’enorme centre recreatiu i turístic (CRT) que Jordi Pujol va planificar aquell mateix any 1986, just després que la multinacional Disney escollís, finalment, la ciutat de París per instal·lar-hi el seu parc d’atraccions a Europa, descartant l’opció de la Costa Daurada.
El primer promotor d’aquest CRT va ser el grup cerveser nord-americà Anheuser Busch, que va fugir cames ajudeu-me per l’embolic de la segregació administrativa dels municipis de Vila-seca i Salou, tot i que la Generalitat havia expropiat els terrenys als pagesos (!) per fer-ho més fàcil.
Quan el projecte estava abocat al fracàs, va aparèixer Javier de la Rosa, elogiat com a “empresari model” per Jordi Pujol. En aquella època, Carles Vilarrubí, Manuel Prado y Colón de Carvajal i Miquel Roca Junyent mantenien estretíssims vincles i negocis amb aquest financer-delinqüent.
Javier de la Rosa va acabar a la presó Model, però abans, l’any 1995, va culminar i inaugurar amb Jordi Pujol les obres del parc d’atraccions de Port Aventura. Els terrenys del CRT tenen 825 hectàrees, de les quals Port Aventura només n’ocupa 119.
L’any 2012, aterra a Espanya el magnat nord-americà Sheldon Adelson, amb el projecte de construir una rèplica de Las Vegas a Europa. Com va passar amb Disneyland, l’oferta de la Generalitat va ser rebutjada i Sheldon Adelson, “seduït” pel PP d’Esperanza Aguirre, va optar per construir aquest macrocomplex de casinos i hotels a Alcorcón (Madrid).
Com a resposta, l’aleshores president Artur Mas va forjar una aliança amb l’empresari Enrique Bañuelos i “la Caixa” -que, després de l’estrepitosa fallida de Javier de la Rosa, s’havia quedat els seus terrenys al CRT- per tirar endavant un projecte semblant a l’Eurovegas, a Vila-seca i Salou.
Al final, Sheldon Adelson va renunciar al seu projecte a Espanya i Enrique Bañuelos (altrament dit Antoñita la Fantástica) no va ser capaç de trobar finançament pel seu “deliri” que, a més, havia batejat amb el nom de Barcelona World… quan és a tocar de Tarragona!
Elsa Artadi, a les ordres del conseller Andreu Mas-Colell, es va encarregar de desfer tot aquest enorme embolic i l’any 2018 va adjudicar la llicència per operar el nou casino previst al CRT a la multinacional de l’entreteniment Hard Rock, propietat de la tribu índia dels semínoles de Florida.
En paral·lel, l’exconseller Damià Cavet va impulsar el Pla Director Urbanístic (PDU), on s’havia d’instal·lar aquest enorme complex d’oci, amb una superfície construïda de 745.000 metres quadrats (casino, hotels, centre comercial, teatres…).
Tant el primer projecte d’Enrique Bañuelos com el de Hard Rock han obtingut una contundent oposició a la zona del Camp de Tarragona i del Baix Camp, liderada pels grups ecologistes i la CUP. Consideren que aquest model d’atracció del turisme de masses està totalment desfasat i que, a més, és un disbarat mediambiental insostenible construir aquest macrocomplex a tocar de les indústries químiques i en uns terrenys que, en part, estan protegits per la Xarxa Natura 2000.
El PDU de Damià Calvet va ser anul·lat, a finals del 2020, pel TSJC: la proximitat dels hotels al polígon químic de Tarragona feia inacceptable el projecte. El PDU va ser reformulat, passant de 101,4 hectàrees a 61, però mantenint, en canvi, el sostre edificable. Això fa que, per compensar, s’hi prevegin enormes torres de fins a 90 metres d’altura: un despropòsit.
Aprovat inicialment el mes de març passat, la modificació del PDU va patir un cop mortal a finals d’octubre: el contundent informe en contra elaborat pel departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, dirigit per Teresa Jordà (ERC), que posava en evidència les greus incongruències i mancances que té aquest projecte, en clau de sostenibilitat, respecte al medi ambient i mobilitat.
Pels signants del manifest No Juguem. Aturem Hard Rock -que ha estat subscrit per destacats dirigents de la CUP (Carles Riera, Anna Gabriel, Eulàlia Reguant, David Fernàndez…), En Comú Podem (Jèssica Albiach) i ERC (Ruben Wagensberg, Jenn Díaz, Ferran Civit, parella de la consellera Meritxell Serret…), a més de “patums” com Els Pets, Albano Dante Fachín… – això hauria de significar l’arxivament definitiu del projecte.
Però ara, Hard Rock ha tornat a ressuscitar, de la mà del PSC i de JxCat, en la negociació dels Pressupostos del 2023. ERC, encara que amb la boca petita, és contrària a la implantació d’aquest “bolet” i haurà de fer molts equilibris per sortir d’aquest parany. Per la seva banda, les cambres de comerç de Tarragona i Reus i les “forces vives” empresarials de la zona exigeixen que s’executi sense més demores aquesta inversió, avaluada en uns 1.000 milions d’euros.
Per acabar d’embolicar la troca, els terrenys del CRT, on ha d’anar el projecte de Hard Rock, són propietat de “la Caixa”, que va obtenir el compromís de compra per part de l’Incasòl, empresa pública de la Generalitat, que, al seu torn, els revendrà a l’empresa promotora del macrocomplex de joc i oci. Des de fa unes setmanes, la nova directora general de l’Incasòl és Maria Sisternas, exalt càrrec de Mediapro i estretament vinculada a Jaume Roures.
El “còctel” és explosiu: Pressupostos, indis semínoles, “la Caixa”, Salvador Illa, Jaume Roures, Teresa Jordà, Mireia Boya (ara, fitxada per ERC), Anna Gabriel, Pere Aragonès, Els Pets, Pau Ricomà, Meritxell Serret, Jordi Turull, Jèssica Albiach, Albano Dante Fachín…, tots al voltant d’aquesta espaterrant “ruleta catalana”.
Com acabarà el colebrot del Hard Rock? Facin joc! Catalunya és un casino!
