Abacus, nascuda com a cooperativa de suport escolar, s’ha convertit en una empresa amb presència a nombrosos sectors, vocació que s’ha accentuat des de que Oriol Soler en va ser nomenat director d’estratègia i negoci, el juny de l’any passat. Soler va assumir el càrrec després de fusionar la cooperativa cultural que presidia, Sàpiens, amb Abacus, i diluir-hi el seu nom. El novembre del 2021 va ser nomenat director general d’Abacus. Se’l considera una de les peces claus de l’estat major que va moure en l’ombra els fils del procés independentista juntament amb els empresaris David Madí i Xavier Vendrell. Vinculat a ERC, les seves relacions amb el govern que lidera el seu partit s’han mostrat molt profitoses per Abacus. En el que portem de 2022, deu Departaments del govern han contractat o comprat serveis de l’empresa que dirigeix. Actualment, el govern de la Generalitat el formen el president i els titulars de 14 Departaments.
Qui ha estat més generós amb Abacus és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que depèn de Presidència, i que aquest any ja li ha encarregat dos documentals i una sèrie de 13 capítols, a més de pagar-li mig milió d’euros pels drets d’antena de la pel·lícula Escanyapobres. Aquests quatre contractes sumen 656.915,84 euros. Presidència també va donar 490.000 euros a l’empresa dirigida per Soler però en aquest cas no per cap contracte sinó com a subvenció directa en una convocatòria extraordinària “per projectes que fomentin i consolidin l’espai català de comunicació”. A nivell de subvencions, la més espectacular és la concedida pel departament d’Empresa i Treball per “enfortir l’economia social i solidària”: 5 milions d’euros. En total, doncs, 5,49 milions d’euros en subvencions.
Nou Departaments del govern s’han sumat a Presidència a l’hora de fer aportacions a Abacus en contractes diversos. En total, 218.228,9 euros més. Els primers mesos de l’any, Educació li va pagar 61.814,70 euros mitjançant diversos contractes de compra de material, sessions de formació o, fins i tot, un vídeo de la seva Jornada anual de la Xarxa de competències. Cultura n’hi va pagar 55.717,20 euros per diversos conceptes, entre els quals destaquen els 12.000 corresponents a la producció de sis podcasts per a difusió de l’Auditori Nacional de Catalunya.
Empresa i Treball va ingressar a les arques d’Abacus 31.201,52 euros, 8.000 d’ells per “adquisició de reconeixements Talent Creatiu i Empresa” mentre que Justícia va ingressar-li 20.950 euros: 14.950 per l’elaboració i la producció de reportatges sobre les activitats de la Direcció General de Memòria Democràtica i 6.000 euros per la publicació d’anuncis a la revista Sàpiens. Economia i Hisenda va pagar 14.950 euros per l’elaboració del catàleg de l’exposició “Maçons”, al Palau Robert, i Polítiques Digitals i Territori, 12.000, pel “servei de curadoria per l’organització de l’acte de presentació del Summit UITP”, impulsat per Ferrocarrils de la Generalitat.
La capacitat d’Abacus de tocar tecles diverses li va permetre aconseguir 5.000 euros de l’Agència Catalana de Residus, dependent del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per la “contractació per a la realització d’un taller i de la seva difusió per sensibilitzar el públic infantil i/o familiar en l’ús i pràctica del compostatge”.
Els altres Departaments que també han passat per caixa de l’empresa d’Oriol Soler entre els mesos de gener i juliol són els de Drets Socials i Salut. En total, els 10 Departaments que ho han fet han contribuït amb : 874.844,74 euros a la causa d’Abacus. Els únics que no s’havien retratat fins el mes de juliol eren els d’Interior, Igualtat i Feminismes, Recerca i Universitats i Acció Exterior. El 2022, però, encara no s’ha acabat.
