El Parlament europeu camina amb pas ferm cap a la conclusió de l’informe que deixarà en evidència els esforços de Carles Puigdemont i el seu entorn polític per aconseguir el suport de Rússia a la independència de Catalunya. La sessió del comitè de l’Eurocambra que investiga les interferències russes a la Unió Europea per desestabilitzar-la del passat dia 27 va aportar una informació que certifica l’existència d’una trama russa del procés que, malgrat els esforços dels que hi van participar i dels mitjans de comunicació independentistes, és indiscutible.
A aquesta sessió hi van comparèixer el periodista Jesús González Albalat, d’El Periódico de Catalunya, i Nicolás de Pedro, senior fellow a l’Institute for Statecraft de Londres on treballa en temes relacionats amb Rússia, desinformació i guerra híbrida. Les seves explicacions van impressionar els diputats que formen part d’aquest comitè, entre els quals no s’hi troba cap representant del grup de Junts per Catalunya-Lliures per Europa, que lidera l’expresident de la Generalitat fugit a Brussel·les.
El nom de Puigdemont va ser omnipresent durant les presentacions de González Albalat i de De Pedro. El redactor d’El Periódico va explicar el resultat de les investigacions que aquest diari i altres mitjans de la xarxa OCCRP (Projecte de Reportatge sobre Crim Organitzat i Corrupció) van publicar fa uns mesos. Aquestes investigacions detallaven les reunions que Puigdemont i el seu cercle polític de confiança van mantenir amb emissaris del Kremlin abans i després de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i la posterior declaració d’independència. Van causar un impacte especial a la sala les informacions relatives a la reunió de Puigdemont amb aquests emissaris la nit abans que el Parlament declarés la independència de Catalunya i els detalls de la conversa entre el cap de la seva Oficina, Josep Lluís Alay, i el seu advocat, Gonzalo Boye, en que coincidien en què l’ex-president de la Generalitat no havia de fer declaracions favorables a l’opositor rus Alekséi Navalni per no indisposar Vladimir Putin.
Al seu torn, Nicolás de Pedro va fer la seva intervenció acompanyat d’un power point del qual molts diputats i diputades en van demanar còpies. Hi recollia documents com la piulada de Russia Today que s’inventava trets de foc real durant el referèndum de l’1 d’octubre o la carta que el ministre d’Afers Estrangers de la República pro-russa de Donetsk, A. Kofman, va enviar a la CUP proposant obrir relacions bilaterals amb Catalunya.
Els dos compareixents van coincidir que encara queden elements de la trama russa del procés per posar al descobert. González Albalat va referir-se a l’anàlisi forense pendent dels telèfons d’alguns dels implicats en aquesta trama investigats en processos judicials, les connexions de l’activista digital Julian Assange amb el sanedrí processista, el paper rus en la creació del Tsunami Democràtic i la presència de membres del servei d’espionatge militar rus, el GRU, a Catalunya la tardor del 2017. De Pedro va insistir també en la necessitat d’aclarir la funció dels espies militars russos aquells dies i va afirmar que encara queden “dotzenes de claus que no han estat investigades”.
La propera reunió d’aquesta comissió del Parlament europeu, coneguda com ING2 i formada per 67 diputats, tindrà lloc el 17 de novembre. El seu informe definitiu està cada més a prop. El món independentista –polític i mediàtic- ignora i intenta ocultar els seus treballs. El 29 de juliol, Gonzalo Boye va escriure un tuit dient “Repetim tots: la trama russa no existia”. Al Parlament europeu hi sona una altra música.
