Prop del 25% de les explotacions agrícoles i ramaderes de Catalunya estan dirigides per dones, i la xifra absoluta se situa en 13.125 dones, segons el Cens Agrari del 2020. A tot l’Estat, la xifra és de 261.634 dones, cosa que representa el 30% del total, encara lluny del 50%. Només Galícia i Astúries estan per damunt del 40%, i són les comunitats amb un nombre de dones més alt liderant explotacions.
Malgrat el foment de la incorporació de joves, l’envelliment al camp afecta igual dones i homes. Set de cada deu dones tenen més de 55 anys, i el gran gruix supera els 65. Com a característiques de les finques liderades per dones al conjunt de l’Estat, les seves explotacions tenen menys superfície agrària útil que les dels homes, i generen menys ingressos, segons la Federació d’Associacions de Dones Rurals a Espanya (Fademur). Quan lideren l’explotació, les dones fan una aposta més elevada que els homes en la formació continuada, i tendeixen a introduir més diversificació i més innovació en el negoci.
Any rere any, la presència de la dona al capdavant de les explotacions ha anat en augment, i ha guanyat en responsabilitats i visibilitat, tot i que sempre hi ha estat present sense tenir cap reconeixement. Així ho manifesta en declaracions a EL TRIANGLE Raquel Serrat, responsable de dones d’Unió de Pagesos i membre de l’Associació de Dones del Món Rural (foto). Per la ramadera Serrat, “s’ha produït un canvi de mentalitat dins nostre, dins de la mateixa dona, que és conscient d’aquesta importància i visibilitat. I també hi ha hagut un canvi a nivell social perquè la dona és aquella figura que sempre ha estat capaç de portar un punt diferenciador i innovador en moltes explotacions agràries i ramaderes i ha fet que l’activitat sigui més viable”.
Judit Solà, membre de la Junta de Dones del Món Rural, també admet, en declaracions a EL TRIANGLE, que la dona pateix en aquest sector “una doble invisibilitat: per ser dona i per ser de pagès. No es potencia gens que una dona pugui treballar al sector primari. És un sector molt desconegut, encara, i per tant ens hem hagut de fer el nostre lloc aquí”. Moltes de les dones del sector primari s’hi dediquen per haver disposat d’un determinat vincle d’unió, donat que “és molt difícil si no coneixes l’àmbit”, com explica Judit Solà. La majoria de les dones que lideren una explotació són filles de pagès, casades amb un pagès o bé residents en un entorn rural que els ha permès tenir contactes i coneixement. “Si vens de fora, com ho fas?”, manifesta Solà. “Si es disposés d’un banc de terres, seria una opció” per accedir al sector, “però és una demanda encara no resolta”, en paraules de Judit Solà.
El sector primari viu moments complicats. La seva viabilitat econòmica està en risc a causa dels elevats costos de producció i la manca d’un preu just en la comercialització del producte. Segons Raquel Serrat, d’Unió de Pagesos, “el sector té un problema en general no només d’homes o dones, sinó un augment de costos molt exagerat, i els preus dels nostres productes són de 30 anys enrere. La qüestió de la viabilitat frena les iniciatives”. Per això, Serrat fa una petició al Govern català: “Si volem un món rural fort, cal destinar pressupost per tenir serveis bàsics garantits i que la gent pugui viure i treballar als pobles. S’ha de tenir clar quin model de país volem, i deixar de fer polítiques urbanocentristes des d’un despatx i sense escoltar la gent del territori”. Per poder millorar la rendibilitat de l’explotació, les dones han tingut clar que “si tens l’activitat diversificada, l’impacte econòmic està més controlat”, com indica Raquel Serrat.
Per aquest motiu, les dones, quan entren a liderar una explotació familiar o del marit, introdueixen noves línies de negoci. I a més fan una clara aposta per la formació per ser més competitives. A Catalunya, existeixen 14 escoles agràries i moltes dones han passat per les seves aules, ja sigui dins del marc dels programes d’incorporació de joves a l’empresa agrària o bé en cursos de formació contínua. En l’últim curs 2021-2022, el 25% eren dones en la formació inicial, i aquesta xifra pujava fins al 32% en la formació contínua.
Tot i això, l’Associació de Dones del Món Rural considera que cal fer xerrades a les dones que cursen estudis a les escoles agràries perquè, segons Judit Solà, “n’hi ha que estudien per tenir uns recursos econòmics i ajudar a casa; la dona porta els papers o no hi treballa directament. Han de veure que poden fer-ho elles. Entren de forma indirecta, però no veuen que poden fer-ho elles per si mateixes. Pensen que portaran els papers tot i que tenen més opcions: pots anar al tros, portar el tractor, i no només els papers”. Per compartir aquests reptes i impulsar un canvi de mentalitats, el treball en xarxa és molt important per la dona al camp.
