El cas Safronov

Els Safronov són una nissaga de periodistes russos, pare i fill, que han compartit mitjà –el diari Kommersant–, temàtica –els afers militars– i la capacitat de tenir problemes amb el govern, amb les conseqüències que això comporta. Així, Ivan Safronov pare va saber de la feblesa històrica de les finestres russes en precipitar-se el 2 de març del 2007 des de la cinquena planta de l’edifici on vivia mentre investigava un cas de venda d’armes russes a Síria i a l’Iran. Ningú ha sabut mai què hi feia allà dalt quan el seu pis era al tercer, però el jutge que va veure el seu cas no va tenir cap dubte que es trobava davant un cas de suïcidi, tot i la constància que estava sent seguit per les forces de seguretat.

Ivan Safronov fill va seguir la tradició periodística familiar i el 5 de setembre va ser trobat culpable de traïció a la pàtria i condemnat a 22 anys i 10 mesos de presó. Se l’acusava d’haver venut per 248 dòlars informació confidencial a la intel·ligència txeca. En el moment de la seva detenció, havia deixat de treballar per a mitjans de comunicació i exercia com a assessor de l’Agència Espacial Estatal russa (Roskosmos), cosa que feia pensar que la detenció, feta per l’FSB –organisme hereu del KGB–, estava relacionada amb aquest nou vessant professional. No era així. Safronov no tenia accés a cap mena de documentació secreta al seu nou lloc de treball, i els documents de la investigació feien un èmfasi especial en la publicació temps enrere d’un reportatge sobre la venda d’avions de combat SU-35 a Egipte, que va acabar provocant una protesta diplomàtica. Safronov va passar dos anys tancat a la presó de Lefórtovo abans de rebre sentència. Al llarg d’aquest temps l’FSB no va proporcionar cap prova de la seva culpabilitat. És més, periodistes de la revista Proekt van demostrar que les informacions per les quals s’acusava Safronov podien trobar-se sense gaires problemes a Internet. El que sí que va quedar clar és que l’acusat, arrestat al juliol del 2020, estava sota vigilància de l’FSB des de l’any 2017.

Al llarg dels dos anys de detenció preventiva, Safronov no ha pogut rebre visites dels seus familiars i tampoc trucar-los. A més a més, els seus advocats s’han vist sotmesos a una pressió extrema. N’ha tingut tres. El primer, Dimitri Talantov, es troba actualment a un centre de detenció preventiva acusat de difondre informació falsa sobre les accions de les forces armades russes a l’estranger. L’acusació es basa en una publicació feta a la seva pàgina de Facebook on criticava la invasió d’Ucraïna. Si és declarat culpable, pot ser condemnat a deu anys de presó. El segon, Evgeni Smirnov es troba fugit a Geòrgia després d’assabentar- se que l’FSB havia iniciat una investigació preliminar en contra seva. El seu tercer advocat, Ivan Pavlov, també es va exiliar. Pavlov és un dels principals advocats especialistes en la defensa dels drets humans de Rússia, i estava estretament vinculat a la Fundació Anticorrupció (FBK) d’Aleksei Navalni. És força conegut al seu país per assumir casos d’alt nivell i, sovint, amb implicacions polítiques. Va prendre la decisió d’establir-se a Tbilisi, la capital de Geòrgia, després que les forces de seguretat el detinguessin breument per interrogar-lo un parell de vegades i d’haver patit diversos registres.

Les violacions del dret a la defensa patides per Safronov han estat constants. Els documents preparats pels seus advocats defensors li van ser confiscats a la presó abans que els pogués llegir. Totes les seves sol·licituds al tribunal li han estat sistemàticament denegades, els seus advocats no han tingut accés a les actes de les audiències, han tingut prohibit l’ús d’ordinadors a la sala –cosa permesa als fiscals– i només van disposar de dues setmanes per familiaritzar-se amb els 10.000 folis de la instrucció del cas, sense possibilitat de fer-hi fotos o prendre notes.

El cas Safronov és un avís als que dissenteixen del Kremlin en un país on les llibertats són cada cop més escasses. Molt especialment, la llibertat de premsa. La condemna al periodista arriba gairebé al mateix temps que el govern rus hagi decidit retirar la llicència al darrer diari independent que quedava al país, la Nóvaia Gazeta, només dos dies després de l’enterrament del seu fundador, l’expresident rus Mikhaïl Gorbatxov.

Susana Alonso
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides