La notícia va saltar, de sobte, de redacció en redacció corrent per les xarxes com a ànima que s’endú el diable sota el titular següent: “El Barça es planteja portar a la Fiscalia les renovacions de De Jong, Ter Stegen i Lenglet”. Sota aquest titular, el cos de la informació afirmava que aquests tres jugadors, juntament amb Piqué, van ampliar el contracte l’octubre del 2020 amb l’anterior junta, signant uns documents que, segons la directiva de Joan Laporta, podrien comportar un “delicte d’administració deslleial” sobre la base de les xifres desorbitades d’aquests nous contractes. Durant els dies següents, del 8 al 12 d’agost, fins que finalment la venda a Jaume Roures d’una palanca aïllada per 100 milions, a ultimíssima hora, va permetre la inscripció a LaLiga de Lewandowski, Raphinha, Christensen, Kessié, Dembélé i Sergi Roberto, no es va parlar de cap altra cosa que d’aquell descobriment escandalós que, d’acord amb les mateixes fonts de la directiva, seria presentat davant la Fiscalia presumptament per tractar-se d’un delicte penal.
Un segon després de formalitzar les inscripcions, a un dia del debut oficial de l’equip de Xavi Hernández a la Lliga, el dissabte passat dia 13 davant el Rayo Vallecano, aquella terrible situació que enfosquia el cel del barcelonisme amb una actuació criminal de magnitud immensurable, va desaparèixer de l’horitzó periodístic amb la mateixa rapidesa que s’havia desplegat. Una altra obra mestra de la ‘gestapo’ laportista que, per a vergonya i humiliació de la premsa en general, va ser capaç de governar i manipular l’opinió pública i l’entorn blaugrana amb una extraordinària maniobra de distracció.
Primer de tot cal dir que ni aquests contractes presenten la menor irregularitat ni la junta de Laporta ha trobat tampoc cap empara legal ni fonament jurídic per portar-los davant els tribunals. Tot ha resultat ser un muntatge, una enganyifa mediàtica i una cortina de fum especialment programada perquè la premsa estigués patèticament entretinguda mentre Laporta i la seva junta, protagonitzant el ridícul més gran de la història, semblaven incapaços d’aconseguir prou marge salarial per als reforços de luxe incorporats finalment a base d’hipotecar i anticipar ingressos futurs.
Com ja s’ha demostrat, l’objectiu d’aquesta filtració manipulada a la premsa era doble. D’una banda, l’aparell de comunicació del club va haver de reaccionar amb urgència a la informació d’un potent mitjà digital, The Athletic, que va destapar l’amenaça de Laporta a Frenkie de Jong, el mateix que assegura ser el seu futbolista preferit, mitjançant una carta en què amenaçava de denunciar aquest contracte davant la justícia si el centrecampista dels Països Baixos no s’avenia a rebaixar-se el salari dràsticament o es prestava a acceptar les condicions del traspàs proposat pel club al Manchester City.
Per camuflar aquest cas de mobbing escandalós sobre el futbolista ex de l’Ajax, la directiva va ordir ràpidament aquest titular sota el qual s’incloïa també Lenglet i Ter Stegen com a afectats per aquesta revisió de l’àrea legal de la junta de Laporta. Una inspecció que, sospitosament, havia revelat aquestes irregularitats abans indetectables per a professionals independents amb una gran reputació com Ernst&Young, auditor del Club, Deloitte com a responsable de la famosa Due Dilligence i de la investigació Forensic de l’agència especialitzada Kroll. Això sense comptar amb les revisions minucioses dels contractes realitzades pels advocats i fiscalistes dels jugadors, els serveis jurídics del Barça en el seu moment, l’àrea de Compliance Officer i la posterior validació de LaLiga, l’organisme que finalment els autoritza i registra prèviament a la inscripció dels futbolistes.
L’altre dany col·lateral perseguit era produir-li a Frenkie de Jong prou angoixa, malestar, indignació i cabreig per acceptar la rescissió d’aquest contracte, per la via ràpida, abans d’aquesta estrena del dia 13 d’agost.
En conjunt una estratègia pèssima, de molt soroll mediàtic i recurrent respecte de l’herència de Bartomeu, que a més havia de contenir l’excepció de Pique, el quart element d’una renovació grupal que al seu dia va produir un cisma al vestidor entre els acusats de col·laboracionistes amb la junta de Josep Maria Bartomeu (Piqué, De Jong, Lenglet i Ter Stegen) i la resta d’un vestidor que, liderat per Messi i Suárez, es negava en rodó a facilitar una reducció de la massa salarial, no almenys mentre Bartomeu fos president, ja que no li van perdonar, al contrari, que ja hagués imposat una rebaixa salarial d’emergència del 12% el primer any de pandèmia.
Piqué, que també va signar aquest contracte ‘irregular’, va ser aïllat del trio del jugadors ‘sense ànima’ per exprés desig de Laporta pel fet que havia acceptat dialogar sobre el seu futur, en aparença amb una actitud sensible i de predisposició a negociar una baixada de salari.
Va resultar també ser una altra falsa alarma. El que Piqué planejava era, en efecte, renunciar al segon any de contracte que li queda (2023-24) a canvi d’una millora de les condicions en la temporada actual. Com que Xavi té ara instruccions de marginar-lo i com aquest últim any de contracte està supeditat a jugar el seixanta per cent dels partits aquest curs la millor opció per ell implica aparentar que renuncia a un any sencer sempre que li surtin els comptes i no perdi aquesta prima de final de carrera que l’espera, superior als deu milions.
En definitiva, el cas descrit d’aquests contractes satanitzats, un cas ja enterrat i en l’oblit per sempre, resulta paradigmàtic i representatiu del modus operandi de la junta de Joan Laporta basat en l’ús de la mentida i de la manipulació, el tripijoc permanent, al preu que sigui i sense tenir mai en compte les conseqüències per a les persones ni per a la pròpia imatge del club.
El truc era enganyar tota la premsa amb un mateix relat sense que ningú del club, ni directiu ni executiu, obrís la boca per insinuar o afirmar el que sí que deien rotundament els titulars: “El Barça es planteja portar a la Fiscalia les renovacions de De Jong, Ter Stegen i Lenglet”. Tot inventat.
L’entorn mediàtic del Barça, sens dubte, no està al lloro i l’estan entabanant.
