Ai, si l’Alba i el Dídac -del Mecanoscrit del segon origen del gran Manuel de Pedrolo– alcessin el cap. No es trobarien extraterrestres, almenys no de moment, però sí pandèmies i guerres i un món que prova de sobreviure’s constantment. Ells van decidir “ser origen i no acabament”. Nosaltres?
Us recordeu quan el març de 2020 ens restringien les llibertats 15 dies només? I després d’aquells primers 15 dies en van venir 15 més, i 15, i així fins a dos anys. Tremolo només pensar quants 15 dies duraran ara les noves restriccions. Llavors -març de 2020-, un virus letal, que encara campa -esmorteït per les vacunes, això sí-, justificava sense peròs les limitacions; ara -agost de 2022-, una guerra -la d’Ucraïna- ens aboca a més restriccions, a saber de quants dies o anys. De moment, es parla de poc més d’un any, però ja se sap que les matemàtiques polítiques mai són exactes. Que ningú confongui el lament amb la negació; no nego la necessitat, però lamento la improvisació i especialment la manca de previsió. De veritat que no era suposable que la dependència energètica europea de Rússia ens acabaria tard o d’hora passant factura?
Concretant, ara a l’estiu els aires condicionats públics no podran romandre per sota dels 27 graus i a l’hivern la calefacció no podrà sobrepassar els 19. A més, tots els edificis hauran de tenir les portes tancades i apagar les llums d’aparadors i edificis públics quan no estiguin en ús. També serà obligatori revisar les calderes de gas d’abans de gener de 2021 i es demana fomentar el teletreball -això últim és com l’aspirina, serveix per tot. Així, Espanya pretén reduir el consum energètic fins a un 7%, segons el compromís adquirit amb la Comissió Europea -en general, Europa es fixa el 15%. Davant la possibilitat que Rússia tanqui l’aixeta del gas, tant el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no dissimulen que les restriccions anunciades no seran suficients, i que en vindran de noves i més dures i que tot plegat es pot prorrogar en el temps. De moment, el marc de les limitacions és públic, però tot fa pensar que d’una manera o altra acabarà envaint també l’àmbit més privat.
Ara per ara, el panorama ens indica que aquest estiu passarem més calor, de moment en els locals públics, i més fred a l’hivern, i que les ciutats seran més fosques. Això, d’entrada. Veurem després què més cal fer i com això repercutirà en les nostres vides, i quants 15 dies haurem de patir-ho. De moment, amb la inflació disparada, i davant l’alarma que tot plegat provoca, la gent ha fugit espaordida cap a les anhelades vacances. En acabat, veurem què ens podem permetre i què no. I jo, confesso, escrit això sota l’aire condicionat, a 21 graus. Es tracta, en tot cas, d’un pecat encara no punible. Carpe diem.
