Aquest mes de juliol el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Joan Ignasi Elena, ha fet entrega dels diplomes als agents de la policia catalana que els acrediten com a agents de la Policia Marítima del Cos dels Mossos d’Esquadra.
Es tracta d’uns trenta mossos que han superat una formació específica d’unes 1.000 hores del primer Curs d’Intervenció en el Medi Marítim, que han fet a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i al Centre de Seguretat Marítima Integral, amb seu a Astúries, gràcies a l’acord signant amb la Direcció General de Marina Mercant, depenent del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana. El curs capacita els mossos de la Policia Marítima en rescat i salvament, patronatge d’embarcacions, i també els dona coneixements de legislació marítima.
Amb l’existència d’aquesta nova unitat dels Mossos, el conseller Elena ha defensat que “com a policia integral de tot el territori català, els Mossos d’Esquadra hi són també a l’espai amb mitjans aeris, al ciberespai i, òbviament, al mar”. Elena diu que “volem una policia que estigui al costat de la gent perquè la seguretat és reacció, però també prevenció i acompanyament”, i que “seguirem fent una policia de Catalunya més gran, per ser més presents. Tenim l’horitzó de 22.006 agents el 2030”.
En aquest context, el titular d’Interior ha assegurat que “això és el que farà també la policia marítima al mar: vigilar, prevenir, acompanyar i donar seguretat, per garantir els drets i les llibertats dels ciutadans i les ciutadanes, especialment els més vulnerables”. Per a Elena “qualsevol ampliació del cos dels Mossos d’Esquadra a més indrets és una bona notícia”.
Des del departament d’Interior s’informa que les funcions que exerceix la unitat són les de seguretat ciutadana al mar, vigilància de la navegació, vigilància d’esdeveniments al mar, ordre públic i vigilància d’infraestructures portuàries i instal·lacions nàutiques. També actua com a policia judicial i policia administrativa, defensa del patrimoni històric i arqueològic, vigilància de les zones marítimes protegides, control i inspecció de pesca, inspecció i vigilància de les activitats marítimes, medi ambient i funcions de salvament marítim en coordinació amb el Servei de Salvament i Seguretat Marítima quan se’ls requereixi.
El debat sorgeix pel fet que el mes de març del 2019 la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial va acordar que la Guàrdia Civil assumia totes les funcions policials al mar, i deixava tant als Mossos d’Esquadra com a la policia autonòmica basca, l’Ertzaintza, només les competències de fer tasques exclusivament administratives en les aigües interiors marítimes.
Aquesta decisió es va prendre després que la Guàrdia Civil demanés que es concretés qui té les competències policials al mar, pel fet que des de la creació de la unitat aquàtica dels Mossos, el 2008, hi havia hagut alguns problemes de coordinació entre agents de la Benemèrita i la policia catalana. Encara avui, la decisió de la comissió està vigent, la qual cosa pot suposar problemes de convivència entre cossos policials en l’àmbit marítim.
Per posar un exemple, si apareix un cadàver a la costa i la primera policia a arribar-hi són els Mossos, caldria que aquests informessin la Guàrdia Civil, que és qui s’hauria de fer càrrec de la investigació.
Que el tema no és menor queda palès en un cas que va passar quan va aparèixer un mort en una platja de la costa catalana i els primers agents policials a arribar al lloc dels fets van ser agents dels Mossos d’Esquadra, que van voler fer-se càrrec de la investigació. En l’estira-i-arronsa entre els mossos i els guàrdies civils, que hi van arribar després, va faltar molt poc perquè els agents de la Benemèrita, a banda de fer-se càrrec del difunt, acabessin detenint els agents de la policia catalana.
Tres patrulleres noves que han costat 1,5 milions d’euros
La Policia Marítima dels Mossos té, des de l’estiu passat, tres embarcacions de monobuc rígid d’una eslora de 12,83 metres i un calat màxim inferior de 0,69 metres, amb cabina i amb propulsió amb motors fora borda, que han costat 1,5 milions d’euros. Es tracta de les patrulleres Cap de Creus, amb base a Palamós, Narcís Monturiol, amb base al port de Vilanova i la Geltrú, i Josefina Castellví, amb base al port de l’Ametlla de Mar.
Els Mossos ja comptaven amb dues embarcacions més, la Neptú II i la Thalassa. La primera és una embarcació de buc rígid, de 6,5 metres d’eslora, amb dos motors. La segona és una patrullera semirígida, cedida judicialment, de 12 metres d’eslora i amb quatre motors.
