Des d’Alianza de la Izquierda Republicana de España (AIREs – La Izquierda) ens congratulem per la decisió, feta pública aquest dilluns 9 de maig, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’ordenar l’execució forçosa de la sentència dictada per aquest mateix Tribunal al desembre de 2020 i posteriorment recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem per part del govern de la Generalitat de Catalunya, i a la qual s’establia l’obligatorietat d’impartir-hi en castellà un mínim del 25% de les hores lectives de classe en totes les escoles públiques i concertades de Catalunya.
Des d’AIREs – La Izquierda aplaudim l’esforç i la constància demostrats per l’Assemblea per una Escola Bilingüe a Catalunya – AEB i la plataforma Escuela de Todos – Escola de Tothom per l’assoliment d’aquest innegable èxit en la defensa de la legalitat constitucional i dels drets dels nens, les nenes i les famílies catalanes, davant la intransigència, l’obstinació sectària i les estratègies processals dilatòries del govern nacional-secessionista de la Generalitat de Catalunya.
La lluita d’AEB i Escuela de Todos – Escola de Tothom ha estat, de molt de temps ençà, una lluita de David contra Goliat, no només davant la voluntat manifesta del govern de la Generalitat d’infringir la legalitat i d’incomplir totes les resolucions judicials que no afavoreixin el seu propi projecte polític dissolvent i insolidari, sinó també davant l’assetjament sistemàtic que han hagut de patir, per part del nacional-fonamentalisme histèric, organitzat i generosament subvencionat, les famílies que no han fet una altra cosa que tractar de fer valdre el dret dels seus fills i filles de rebre, si més no, una part de la seva formació escolar en la seva pròpia llengua materna.
A AIREs – La Izquierda tenim molt clar que cap dogma essencialista pot prevaldre sobre drets individuals ni als drets socials de la ciutadania, i que la legítima defensa i promoció de la llengua catalana (valuosíssim patrimoni cultural del conjunt de la ciutadania espanyola) no pot en cap cas voler dir sostreure a la ciutadania catalana un altre inapreciable tresor cultural com el que representa el domini, en tota la riquesa del seu registre, tant popular com culte, de la llengua espanyola. Ni molt menys sostreure, a més de la meitat de la ciutadania catalana, el dret, reconegut i recomanat per la UNESCO, d’adquirir en la pròpia llengua materna els fonaments de la lectoescriptura durant les fases inicials de l’ensenyament, condició essencial perquè el dret a l’educació s’exerceixi en condicions d’igualtat i esdevingui un instrument efectiu per la superació de les desigualtats econòmiques i socials en una societat desigual com la nostra.
A AIREs – La Izquierda defensem la necessitat d’una efectiva cooficialitat, no merament nominal, de la llengua espanyola en tots aquells territoris a on la Llei li reconegui aquest caràcter al costat d’una o d’altres diverses llengües cooficials. Una cooficialitat que pugui fer-se efectiva a tots els àmbits de la vida, i que es pugui fer valdre per part de la ciutadania en tots els àmbits de les seves relacions amb l’Administració, com a directa manifestació del fonamental principi d’igualtat que inspira la Constitució Espanyola de 1978. I, en l’àmbit de l’Educació, aquesta cooficialitat no pot significar una altra cosa sinó que totes les llengües cooficials siguin considerades, en peu d’igualtat, com a llengües vehiculars i transmissores de coneixement i cultura, sense que cap d’elles s’hagi de veure relegada a la condició de llengua col·loquial ni estrangeritzada, com ha vingut succeint de facto, a Catalunya, amb la llengua espanyola a l’escola.
En aquest sentit, volem ressaltar que la finalitat de la sentència de TSJ de Catalunya que ara per fi hom haurà d’executar, i l’esperit de la qual des d’AIREs – La Izquierda plenament compartim, no és pas suavitzar la situació de monolingüisme fins ara dominant a l’escola catalana només pel tràmit d’establir-hi una quota residual del 25% per tal que se n’hi imparteixi alguna assignatura en llengua castellana, sinó deixar constància que totes dues llengües –català i castellà– han de ser llengües vehiculars en igualtat de condicions i que, per tal que aquesta condició de llengua vehicular pugui ser considerada efectiva, cap de les dues llengües pot quedar relegada per sota d’un percentatge raonable que s’ha volgut concretar, potser una mica arbitràriament, en l’esmentat 25%.
Finalment, des d’AIREs – La Izquierda rebutgem de manera taxativa la crida dels partits nacionalistes i dels seus acrítics corifeus de l’esquerra oficial a la reconstitució d’un pretès nou consens lingüístic que només serviria per refermar el blindatge de la immersió monolingüe a l’escola a Catalunya; una immersió que, en el millor dels casos, només quedaria nominalment suavitzada per mitjà d’una inconcreta i genèrica al·lusió al castellà com a llengua d’aprenentatge, la (hipotètica) presència de la qual a l’escola es deixaria a l’arbitri del projecte educatiu de cada centre, tal com s’estaria, de fet, provant de fer –com a mera tàctica dilatòria, i per tractar d’esquivar l’eficàcia obligatòria de les resolucions judicials del TSJ de Catalunya i del Tribunal Suprem– per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
I lamentem especialment que, a l’esmentat nou consens lingüístic entorn de la immersió monolingüe, s’hagi sumat un partit com el PSC, el qual, després de la desfeta electoral de Ciutadans, s’havia convertit en el principal receptor dels vots dels sectors de la ciutadania catalana contraris al secessionisme i al nacionalisme. Sectors, en la seva immensa majoria, pertanyents a les classes treballadores i populars, que són les principals perjudicades per un sistema educatiu que –especialment a Catalunya– sembla especialment dissenyat per a preservar i enfortir les desigualtats socials en lloc de servir com a instrument de promoció social i de desenvolupament de les potencialitats intel·lectuals i humanes de tots i totes.
Per tot això, des d’AIREs – La Izquierda diem, alt i clar: per tal que puguem avançar cap a una societat democràtica i plural, necessitem, a Catalunya, una escola plenament bilingüe. Una escola que sigui fidel reflex de la pluralitat, diversitat i riquesa cultural de la societat catalana. Una escola que formi persones lliures i capaces de pensar per elles mateixes, respectuoses amb les diferències i solidàries amb les necessitats alienes, i no un obedient i homogeni exèrcit de maulets lobotomitzats.
