Citizenlab es nega a ensenyar les proves que justifiquin la seva afirmació que ha detectat que els telèfons mòbils o els dispositius electrònics de 65 independentistes catalans han estat espiats amb l’aplicació Pegasus. Malgrat que experts internacionals i diversos mitjans de comunicació han demanat als responsables d’aquesta laboratori de recerca en qüestions polítiques, noves tecnologies, seguretat global i drets humans que publiqui els mètodes i les raons per les quals han arribat a aquesta conclusió, s’han negat reiteradament a fer-ho. Aquest fet, combinat amb la facilitat amb què es poden simular ‘falsos positius’ d’infecció amb Pegasus i la implicació en la investigació d’Elies Campo, reconegut independentista, fan créixer les suspicàcies entorn la credibilitat del treball de Citizenlab.
No és el primer cop que aquesta laboratori, creat el 2011 gràcies a un ajut de 250.000 euros de la Fundació Ford, rep crítiques per no explicar com arriba a les conclusions dels seus informes. Jonathan Scott, fundador de HackTree.org, organització que dona suport a hackers ètics, recordava divendres passat en una piulada a Twitter que “Citizenlab no ha compartit una sola mostra d’espiontatge amb Pegasus en 11 anys. Ningú no ha validat el seu treball a part d’ells mateixos”. Els directius de Citizenlab asseguren que van demanar a Amnistia Internacional que confirmés quatre dels casos inclosos en el que ells anomenen Catalangate i que aquesta organització humanitària ho havia fet. Scott ha recordat, en una altra piulada, que hi ha empleats de Citizenlab que alhora treballen a l’àrea tecnològica d’Amnistia Internacional.
Simular un ‘fals positiu’ de Pegasus és extraordinàriament fàcil. Ho explica, fins i tot, un tutorial de vímeo que, en tres minuts i mig, ensenya com es pot introduir en el sistema operatiu d’un telèfon mòbil les instruccions que poden fer creure a qui l’analitzi que ha esta subjecte d’un atac amb l’aplicació d’espionatge.
L’obscurantisme de Citizenlab i les confuses explicacions d’Elies Campo sobre com ha coordinat l’operació de fer arribar als tècnics d’aquest laboratori els telèfons mòbils suposadament infectats fan perdre credibilitat al seu Catalangate. La informació que el laboratori investiga ara si hi ha uns altres 150 telèfons mòbils atacats amb Pegasus accentua l’escepticisme les suspicàcies en quant a la fiabilitat de la seva investigació. Perquè 150 i perquè no una altra quantitat?
Citizenlab va més enllà que Gonzalo Boye, l’advocat dels ex-presidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Quim Torra, que apareix com una de les víctimes de l’espionatge. Boye va fer una piulada després que el servei d’intel·ligència espanyol CNI informés que havia espiat 18 persones amb Pegasus amb el corresponent aval judicial. L’advocat, que aspira a que s’anul·lin els processos legals en què treballa i el que l’acusa a ell de ser col·laborador del narcotràfic com a conseqüència d’unes intervencions telefòniques que considera il·legals, va escriure: “Catalangate. Sóc de lletres però fins aquests xifres arribo: 65 espiats – 18 reconeguts: 47”.
Si depèn de Citizenlab potser haurà de fer una nova resta els propers dies. Això sí, no tothom es confiarà com ell de les persones infectades que detecti el laboratori canadenc on treballa Elies Campo, un misteriós personatge que s’ha reunit amb Carles Puigdemont diversos cops a Brussel·les preparant aquesta campanya. Citizenlab va fitxar Campo el gener, el mateix mes en què l’Assemblea Nacional Catalana va enregistrar en nom del portal catalangate.cat. La presidenta d’aquesta entitat, Elisenda Paluzié, també apareix com a ‘víctima’ de Pegasus. Si no fos per Elies Campo, el Catalangate no existiria, ha dit Paluzié. No és estrany que s’escampi la idea que el Catalangate existeix gràcies a Campo i, també, a un bon nombre de ‘falsos positius’.
