A Joan Laporta, en la seva condició de president emèrit -l’únic del futbol espanyol, fins i tot per sobre de Florentino Pérez-, la indulgència li ve definida per aquesta condició mediàtica d’inviolable i amb llicència pràcticament per a qualsevol cosa. Aquesta setmana, per exemple, va obsequiar l’afició, sense cap penalització, amb un comentari com a mínim susceptible de ser analitzat o comentat per aquest tint masclista, mig burleta i segurament, en el context social actual, més enllà dels límits.
Va passar al final d’una entrevista concedida a RAC1, quan li van preguntar per l’incident de la gala dels Oscar. El president del Barça ràpidament va desviar el seu comentari cap a Jada Pinkett, l’esposa de Will Smith, objecte de la batussa amb Chris Rock a propòsit d’un acudit sobre la calvície de l’actriu. “La dona tindrà alopècia, però estava maquíssima. Haig de dir que rapadeta, però estava bé, prou bé”, va dir en un to que no deixa lloc a dubtes sobre la frivolitat i el punt sexista del tracte no sols a la pròpia Jada Pinkett sinó a la malaltia que pateix, alopècia, poc freqüent en les dones.
La mal anomenada anècdota va ser recollida per molt pocs mitjans, entre ells la COPE, també entre riallades tan pròpies d’aquestes tertúlies només d’homes en les quals, quan una dona ha estat protagonista d’algun succés, encara que sigui com en aquest cas per al·lusions o indirectament, el que s’acaba comentant i prioritzant no és la gravetat o la serietat de l’incident, sinó simplement la seva estètica i el seu físic.
No existeix cap dubte sobre la poca idoneïtat del comentari pel to, pel fons i per la forma en què va ser expressada per part del president blaugrana. Una reacció reprovable que, no obstant això, no ha tingut ni tindrà la menor objecció o anàlisi periodística sobre un episodi del tot denunciable.
Per què, doncs, no s’ha escrit ni ha estat al·ludida a la premsa aquesta incidència? Pot ser que aquesta segona part, la inacció i el silenci mediàtic, sigui fins i tot més greu i vergonyós, perquè demostra l’elevat grau de sedació i por d’un periodisme que no s’atreveix, literalment, a aixecar la veu contra el president.
Res nou perquè si es recorda Laporta ja va protagonitzar diversos incidents masclistes abans de tornar a la presidència quan, el mateix dia de les eleccions, el 7 de març de 2021, va ser gravat per un aficionat quan tocava inadequadament una sòcia.
Tan indiscutible i lletja va ser la seva acció que la directiva Elena Fort va sortir a justificar aquest ‘assetjament’ de Laporta sobre la base que la sòcia se li havia acostat per a demanar-li que li proporcionés un lloc de treball. La mateixa sòcia no sols va negar en declaracions posteriors que fora ella la interessada en aquest contacte, sinó que laboralment estava perfectament ocupada.
Un ridícul històric d’Elena Fort, un més, només superat pel reportatge de TV3 en plena campanya electoral quan, interrogat sobre tres jugadores de futbol a propòsit de si les fitxaria per a l’equip Femení blaugrana, Laporta va deixar anar una riallada i es va burlar del nom d’una d’elles, Oshoala, per estrafolari.
Les tres jugadores citades per la periodista ja formaven part de l’equip femení del Barça, d’aquest equip que, després del Triplet històric de l’any passat, ara li ha donat al barcelonisme aquest rècord sense igual en el futbol femení. Laporta ni les coneixia ni li havia interessat mai abans el Femení del Barça.
