Les últimes sensacions del mercat indiquen que el Manchester City pot lligar a Erling Haaland per a consolidar el seu projecte futbolístic, mentre que el Real Madrid i Mbappé haurien tancat un acord que podria anunciar-se en breu. En aquest escenari, el Barça de Joan Laporta hauria quedat fora de la lluita pels grans cracks europeus del futur.
Per al davanter francès, l’opció del Bernabéu sempre ha estat la més clara, al gust de totes dues parts, perquè si va haver-hi alguna oportunitat de recalar al Camp Nou abans de sortir del Mònaco, per fitxar un contracte milionari amb el PSG, aquelles converses es van trencar pel flanc tècnic perquè el seu estil de joc i de finalització no encaixaven del tot amb el model blaugrana i sí que harmonitzava amb el futbol més imperfecte, encara que efectiu del Bernabéu. Aquesta és via impossible.
En tot cas, quan, a més, Joan Laporta li va tancar les portes del Camp Nou a Leo Messi el que va fer va ser provocar un moviment veritablement nefast en el tauler del mercat futbolístic. El PSG va invertir en un davanter molt incompatible amb la seva estructura de joc, que no ha millorat el rendiment de l’equip i que, per empatia entre Messi i Neymar, ha acabat aïllant a Mbappé i convencent-lo que el millor per a la seva sortida és vestir-se de blanc.
Per si hi havia dubtes, la recent eliminatòria entre PSG i Real Madrid ha deixat dos guanyadors indiscutibles, la samarreta blanca com a talismà i història viva de la Copa d’Europa i els gols de Mbappé, el millor en tots dos partits, encara que insuficients per a deixar enrere la llegenda negra de l’equip parisenc a la competició europea.
Ha estat per a tots dos, el Madrid i el davanter francès, una revelació i un senyal sobre el seu futur, com si tots dos estiguessin predestinats a entendre’s.
Per a combatre al Real Madrid que ve, amb Mbappé segur, en un atac amb Benzema i Vinicius, qui caci la peça de Haaland serà probablement l’únic que pugui plantar-li cara, no sols a la Champions sinó també a la competició domèstica, sigui a la Premier o a LaLiga.
Seguint amb l’error d’haver eliminat a Messi de l’ecosistema blaugrana, molt més quan podia haver-se envoltat durant els seus dos últims anys d’una generació d’or com Gavi, Araujo, Nico i sobretot Pedri, el resultat va ser que l’equip es va sumir en una espiral de complicacions del qual només n’ha pogut sortir a mig fer després de gastar-se gairebé 100 milions en una davantera nova, a mitja temporada, amb la qual aspirar a la segona plaça i, amb sort, a guanyar l’Europa League.
Per molt de soroll que la premsa del règim laportista pugui generar, l’últim any amb Messi, l’equip va guanyar la Copa i va poder barallar-se per la Lliga, dos objectius que aquesta temporada no han estat al seu abast. Amb l’agreujant que, amb els diners pagats al City de Guardiola per Ferran Torres, més de 55 milions, li serà més fàcil fitxar el davanter noruec.
I compte, perquè per les raons que siguin Laporta tampoc ha estat capaç de convèncer a Dembélé per a que renovi. No fins ara, almenys, per la senzilla raó que va prioritzar a curt termini l’arribada de Torres oferint-li al francès una renovació per sota de les ofertes que el seu agent té sobre la taula.
Conseqüència d’aquesta ofuscació d’un president tan errabund i impulsiu, la situació s’ha tornat encara més compromesa i delicada perquè ara necessita amb desesperació els diners que en el seu moment va rebutjar de CVC, aquells 270 milions amb els quals va poder retenir a Leo, dels quals una mica més de 70 podia invertir en fitxatges. Amb la resta podia atenuar molt les pèrdues i millorar substancialment el marge de maniobra en tots els aspectes del club.
Tan acorralat està Laporta que busca l’amistat i el perdó de Javier Tebes i està disposat fins i tot a retirar la demanda subscrita per ell mateix, el Real Madrid i l’Athletic contra LaLiga Impulso (l’acord marc amb CVC) i trair a Florentino Pérez en la croada a favor de la Superliga.
En el seu estat alienació transitòria, Laporta creu compatible abraçar a Tebas, d’una banda, i seguir al Trident amb Florentino i Agnelli en la lluita contra la UEFA, dos fronts irreconciliables avui dia.
També pretén desmuntar la garantia amb la qual cobreix el crèdit de Goldman Sachs de 590 milions, els drets de TV dels pròxims deu anys, per a oferir-li una part a CVC, el 10%, però a 25 anys d’explotació amb la pirueta final que, a més, aquesta operació, que és la d’un préstec, no aparegui com a tal en el balanç.
Un altre desvari que els periodistes es van creient i cantant en les seves cròniques, destacant l’èpica d’un president que a més no sap com retenir a Araujo i Gavi. Per sort per al Barça ja són futbolistes de primer nivell i amb molt de mercat.
Com és habitual, Joan Laporta, molt més ara que ha perdut al CEO i el raciocini financer a la primera corba, pretén armar un d’aquests paranys financers dels quals sempre surt perdent, i molt, el FC Barcelona.
Total perquè potser Haaland acabi signant pel City, el Bayern Munic, o pel mateix Madrid si Florentino s’afarta dels jocs de la fam de Laporta.
Va ser un error, i així o ha hagut d’admetre i rectificar, anar per darrere amb Xavi i Jordi Cruyff a intentar convèncer al noruec que el del Barça és el millor projecte per al seu futur. Què ha d’estar pensant Haaland veient que a Dembélé el xiulen perquè la mateixa junta li ha tirat a l’afició en contra i que el Barça necessita malabars comptables només per a poder fer front a la voracitat del seu agent i del seu pare?
Perquè no li arriba per a la fitxa, a penes de 20 milions el primer any, per a un futbolista al qual li estan oferint, al marge de la ‘mordida’ per al seu entorn i la clàusula de rescissió per al Borussia Dortmund, quantitats superiors.
La conclusió és que a Laporta li interessa menys el fitxatge, pràcticament inassolible, que l’efecte beneficiós de la comèdia mediàtica en la qual simula estar enredat lluitant contra els colossos financers per Haaland. Necessita que, perdut Mbappé, sembli que Haaland segueix a tir, almenys fins a l’estiu.
Laporta prefereix que es parli del mercat, del presumpte poder del Barça i menys d’aquest nou forat econòmic que s’ha obert aquesta temporada de 100 milions de pèrdues previstes, que són la principal i única raó per a recórrer al crèdit de CVC amb urgència.
En el seu atac de grandesa, incapaç de descoratjar a la premsa, va dir als periodistes que tenia una oferta de 300 milions per Barça Studios. A què espera per a signar-la? Doncs que sigui de veritat, és clar.
Se li està escapant el control econòmic de les mans, el de CVC, també amb més soroll que nous, per haver volgut impressionar a Haaland i a tota Europa amb una maniobra del tot improcedent. Al final de diverses setmanes ebullició Haaland, aquest diumenge va haver de tirar-li un gerro d’aigua freda per a calmar els ànims del Borussia Dortmund una vegada destapada la reunió secreta amb el noruec, un acte prohibit i sancionable.
“Hi ha incorporacions -ha dit- que entenc que la gent estigui il·lusionada, però són molt difícils perquè són operacions que no hauríem de fer ni que tinguéssim la millor situació econòmica. Hem de posar criteri i una certa racionalitat al món del futbol. Estarem en tot, però no farem cap operació que posi en risc la situació”, va assegurar Joan Laporta, de nou dient el contrari del que afirmava dies enrere quan li preguntaven per Haaland i deia: “Hem tornat. Tot és possible”.
Laporta, que ja va perdre a Messi i Griezmann, gairebé segur a Dembélé, també sap que el noruec no vindrà al Camp Nou i que el Madrid té lligat a Mbappé, a més d’un horitzó econòmic aterridor que ja no és culpa del passat sinó dels seus propis errors.
