Aquests dies, a través dels diversos canals de la Fundació Barça, els interessats han pogut respondre al següent anunci: “Busquem incorporar un/a Program Manager de salut. La seva missió serà liderar els projectes de l’àrea d’accés a la salut, hàbits i benestar emocional de la Barça Foundation. T’interessa?”. Abundant en l’oferta, els requisits es complicaven, perquè es necessitaven per al lloc de treball una titulació superior en Infermeria o Medicina, acreditar un Màster en salut pública/tropical o cooperació i entre els idiomes valorats s’incloïa el portuguès.
Per les formes en la contractació del Barça adoptades amb el retorn de Joan Laporta a la presidència i la visió de la directora de la Fundació Barça, Marta Segú (foto), és molt probable que la convocatòria sigui només una formalitat i molt delimitada per a un perfil determinat. La cosina de Joan Laporta, Marta Segú, torna a ballar-la, com a la seva anterior etapa finalitzada el 2010, període que bàsicament va dedicar a la creació dels anomenats XICS (Xarxa Internacional de Centres Solidaris) que tenien com a propòsit la construcció, posada en servei i manteniment d’unitats assistencials pseudoeducatives en les quals, una vegada analitzades, l’esport brillava per la seva absència, igual que la pròpia imatge del FC Barcelona.
Quan, després de les eleccions, la nova junta de Sandro Rosell va estudiar la conveniència i el cost de mantenir aquests XICS, no només es va arribar a la ràpida i urgent conclusió que estaven fora de control del propi club, dels seus valors i dels seus objectius, sinó que els compromisos adquirits excedien els límits dels mateixos recursos de la Fundació amb un malbaratament de càrrecs i intermediacions complicats d’entendre. La nova junta va estimar convenient donar carpetada i no furgar en el que semblava, sobretot, un negoci en nom de la solidaritat.
Es va donar el cas, encara que no va fer falta una Due Dilligence ni un Forensic, que un viatge del president Joan Laporta a un d’aquests llunyans i incomprensibles projectes de la Fundació va costar el doble de la partida destinada a la presumpta causa a favor de les persones més vulnerables.
En aquells temps no calia guardar les aparences per a posar al capdavant de qualsevol programa o acció a qui volgués la directora de la Fundació o algú de la directiva. Més o menys com ha fet Joan Laporta en la seva reentrada onze anys després, solucionant el petit problema del Codi Ètic, que impedia la contractació de familiars com a empleats del Barça a voluntat de la directiva, o del president, en aquest cas. Tan senzill com modificar el Codi Ètic per a deixar-lo només en Codi i obrir la gestió a la immoralitat i el cabdillisme.
Entre les prohibicions del Codi Ètic figurava “contractar laboralment o mercantilment parents, ascendents o descendents, sigui personalment o a través de societats en què participin o treballin…”, un límit que es va esmenar afegint el següent: “… amb l’excepció que la solvència professional de la persona a contractar, així com els seus mèrits i condicions siguin contrastades i justifiquin la conveniència objectiva de contractar aquesta persona i no a una altra”, diu l’enunciat que, com si fos un acudit dolent, deixa en mans de la directiva aquesta estimació, això sí impedint que el directiu afectat pel parentiu pugui participar en la votació.
És a dir que, per posar un exemple, quan el president Joan Laporta va proposar incloure a la nòmina la seva germana Maite Laporta i la seva cosina Marta Segú el que va fer va ser abstenir-se de votar en junta, mentre la resta dels seus directius votaven a favor, estretament vigilats des de la cadira del president. Els referèndums de Franco s’assemblaven bastant.
La mateixa norma regeix per a alts executius que, com ha passat amb Marta Segú, una de les beneficiàries del nepotisme de la junta actual, es va plantejar contractar el seu propi fill amb sou a càrrec indirecte de la Fundació. El ‘modus operandi’ ha estat menys ofensiu, encara que no menys descarat. Primer, ha encarregat a una consultora d’èxit i prestigi com Eduvic, capdavantera en l’àmbit de la pedagogia infantil i juvenil, un programa per a desenvolupar, finançat i produït sota la marca de la Fundació Barça. Eduvic, això sí, ha contractat per a aquest programa al fill de la directora de la Fundació, en un d’aquests tripijocs que, sense ser del tot il·legals o fraudulents, no s’aparten d’aquesta al·lèrgia i incompatibilitat del president i del seu nucli cap a qualsevol comportament o actitud que guardi relació amb l’ètica ni res que se li assembli.
En el fons, Marta Segú no fa una altra cosa que replicar allò que forma part de la conducta diària d’un club on l’amiguisme i l’abús de poder són gairebé una exigència per al cercle del president. La “reina” és Manana Giorgadze, exempleada del despatx de Laporta -tancat pel registre mercantil abans de les eleccions-, que no només va ser elevada al càrrec de cap de gabinet per decisió unilateral del president sinó que, una vegada instal·lada, ha contractat directament la seva filla i al seu nòvio.
La segueix de prop el vicepresident Rafael Yuste, que també per a les seves coses i per a la seva tranquil·litat, va fer un lloc en l’àrea comercial per a Holger Bittner, ara un els pesos pesants, fins fa unes setmanes alt executiu i soci de Aqipa Ibèria SL, filial espanyola d’una multinacional austríaca del sector de la ferreteria i el petit electrodomèstic de la qual és responsable Yuste.
Sempre hi haurà, és clar, qui pensi que en realitat Joan Laporta està moderat doncs després d’onze mesos de mandat no ha posat en nòmina a la seva amant, com sí que va fer l’anterior etapa com a president, encara que sí que ha recuperat per a l’equip a Bryan Bachner, assessor de confiança seu i de Joan Oliver en el trist final i desaparició del Reus, que ha posat al capdavant de l’oficina d’Hong Kong, una oficina que, per cert, fa mesos que roman tancada.
Costa dirimir què és més greu o pitjor per al club, si fer que el Barça mantingui a una amant del president o fitxar un ‘enterrador’ professional de clubs per a funcions executives. El cas estrany no és que hagi fugit el CEO, Ferran Reverter, sinó que acceptés venir.
