Economista i doctor en Estudis sobre Desenvolupament. Els seus treballs de recerca giren al voltant de la renda bàsica i les rendes mínimes. És professor i investigador a la Universitat de Mondragón. Acaba de publicar Renta básica: una herramienta de futuro (editorial Milenio). Forma part de la Red Renta Básica.
Què és, com diria Woody Allen, el que tothom voldria saber sobre la renda bàsica, però que ningú s’atreveix a preguntar?
Des de fa temps, es barreja, no sempre de manera benintencionada, aquest concepte amb altres, com ara l’ingrés mínim vital, la renda mínima garantida, etc. Jo directament en dic “renda bàsica”, sense cognoms. És com un ingrés pagat per l’Estat a cada ciutadà o ciutadana, persona o resident en un determinat àmbit, pel simple fet d’existir. La renda bàsica actua ex-ante, de partida, i el que fa és garantir a tota la població l’existència material, d’entrada; unes necessitats bàsiques. Cosa que, indubtablement, augmenta la llibertat efectiva per a la immensa majoria de la població, no estrictament rica. Perquè una persona no pot ser lliure si no té la seva existència material garantida.
La renda mínima tendeix a convertir-se en bàsica, o conformen models diferents, difícils de barrejar?
La renda bàsica es diferencia de les rendes mínimes, com l’ingrés mínim vital, en el fet que aquestes ajuden les persones una vegada han fracassat. Cosa que condueix a una pèrdua de llibertat efectiva. Actualment, aquestes rendes mínimes tenen com a objectiu garantir, d’una manera transitòria, una manca d’ingressos que, suposadament, també és transitòria. Podríem dir que ajuda les persones que ho necessiten. Aquestes persones, quan creuen que ho necessiten i poden accedir a aquests programes, han de despullar-se, actuar com “submisos suplicants”, davant de l’administració: “No puc cobrir les meves necessitats bàsiques, necessito que m’ajudis”. Aquests programes de rendes mínimes tenen molts problemes, i no funcionen. La mateixa Unió Europea així ho reconeix.
En concret, quins són els defectes dels programes de renda mínima?
Entre les qüestions més greus que se solen citar, hi figuren els errors de cobertura. Les rendes mínimes no arriben a totes les persones que, presumiblement, haurien d’arribar. Segons l’OCDE, entre el 20% i 60% dels que tindrien dret a la prestació no la reben. A Espanya, el 92% dels pobres no accedeixen a l’ingrés mínim vital. La renda bàsica no tindria aquests errors de cobertura. Arribaria a tothom. Les rendes mínimes estigmatitzen els beneficiaris: has de sotmetre’t a un control estricte. Això fa que molta gent no sol·liciti aquestes prestacions, a les quals té dret. Els subsidis condicionats divideixen la gent, començant pels que donen i els que reben. Els serveis públics universals, com la sanitat, l’educació o el que podria ser una renda bàsica, no divideixen, augmenten el sentiment de pertinença i legitimen les institucions.
Les rendes mínimes en algun sentit s’inspiren, giren o estan contaminades per la vella caritat?
Sí. És una mica el que en economia denominem “la trampa de la pobresa”. Al final, les prestacions de renda mínima com a molt complementen altres ingressos, fins al llindar que fixi el programa. No es pot tenir una feina remunerada i cobrar una prestació. Quan els ofereixen una feina als que perceben subsidis, han de posar damunt la taula si els convé acceptar-la o no. Es diu que la renda bàsica podria desincentivar la recerca activa d’ocupació. Per contra, incentiva, perquè és un sòl que ningú et pren. Cosa que sí passa amb les prestacions temporals, que fomenten el consum a curt termini. Així, no falta qui treballa en “negre” per poder tenir les dues fonts d’ingressos.
Per quins espais transita la renda bàsica, avui dia?
Es mou al voltant del món. En aquest moment, hi ha uns 70 projectes pilot de renda bàsica. Entre ells, un que llançarà la Generalitat. N’hi ha a l’Amèrica Llatina, Kenya, l’Índia, Namíbia, el Canadà, els EUA, els Països Baixos… A molts parlaments s’està discutint, amb diferents nivells de debat i per raons diverses. A Mèxic, ho plantegen com a via per pal·liar la sortida de capital humà cap als EUA. A Europa, quan es parla de renda bàsica, un dels efectes que podria tenir, més enllà que tothom se’n beneficiï igual, seria la fugida del sud i l’est d’Europa cap al centre i el nord.
Existeix algun lloc on la renda bàsica hagi estat implantada i estigui funcionant?
Com l’entenem nosaltres, no està implantada enlloc. S’han fet molts projectes pilot, alguns de gran importància com el de Finlàndia. El que podria assemblar-se més a una renda bàsica és l’experiència d’Alaska. Van crear un fons del petroli i, anualment, els beneficis es reparteixen entre els ciutadans del territori, la qual cosa suposa entre 2.000 i 3.000 dòlars anuals per habitant. Un dels efectes d’aquesta renda és haver passat de ser, en el passat, un dels estats més pobres i desiguals dels EUA, a ser actualment un dels més igualitaris.
Per a neoliberals i afins, és de suposar que la principal crítica a la renda garantida passa segurament per això que “Estem contribuint a crear ganduls…”
És una crítica que habitualment rep la renda bàsica, que per exemple ja no es rep en l’àmbit acadèmic. Perquè ha quedat demostrat al llarg del temps que la renda bàsica pot incentivar les persones. Això s’ha vist en el projecte pilot de Finlàndia, que va ser dissenyat per un govern de centredreta, amb l’objectiu de veure si les persones s’activaven més laboralment o no. El resultat va ser que la gent que rebia la renda bàsica estava ocupada anualment sis dies més de mitjana que les persones que percebien una renda mínima. Diverses enquestes posen de manifest, a escala europea, que un 3-4% diuen que deixarien de treballar de manera remunerada si percebessin una renda bàsica. Un 40% de les persones enquestades diuen tenir por que la gent deixés de treballar si percebés una renda bàsica. No obstant això, només un 4% diu que ho faria. De vegades, s’entén l’ocupació com a sinònim de treball. I no és així, per què hi ha treball voluntari, domèstic, cures…, no remunerat. Una renda bàsica també contribuiria a guanyar temps per dedicar-lo a aquests treballs. Des del 2016, quan es va realitzar un referèndum a Suïssa en aquest sentit, s’ha parlat més de renda bàsica que els cinc segles anteriors. El 68%, en fi, de la ciutadania europea estaria disposada a votar que sí a una renda bàsica. Emprendre-la és una qüestió política.
La renda bàsica es concep com a individual, familiar, adscrita a la nacionalitat…
Per definició, la renda bàsica és individual, incondicional i universal. La renda bàsica hauria de ser igual al llindar de la pobresa. No obstant això, entenent el repte més polític, es fan estudis tenint en compte les escales d’equivalència de l’OCDE, tenint en compte que cada membre addicional en una família augmenta els costos, però de manera decreixent. Així, s’estableixen escales per unitats de convivència o familiars. El que es planteja és dividir tot el muntant de la prestació entre els membres de la família, i adjudicar-lo a parts iguals.
Donats els errors de la burocràcia en l’administració dels serveis públics i perversions similars, quines formes de gestió s’estudien per a la renda bàsica?
Gent que, per diverses qüestions, és favorable a les rendes mínimes, entenen que la renda bàsica és més eficaç. Realitzar una transferència, preferiblement mensual, a tota la població, no comporta gaire control, ni costos de personal. Aproximadament, un 6,34% dels diners dedicats a l’Ingrés mínim vital se’n van ara en despeses de gestió. En termes absoluts, una administració eficientment digitalitzada no hauria de tenir cap problema en la gestió de la renda bàsica.
Fent valer allò de “nosaltres primer”, no podria instrumentalitzar-se d’alguna manera la renda bàsica contra els emigrants?
Aquesta prestació, com tota llei, ha de tenir uns requisits. A Euskadi, on tenim una de les millors rendes mínimes d’Europa, en 30 anys no hi ha hagut cap “efecte crida” de comunitats limítrofes, per exemple. De frau sempre n’hi haurà, però la renda bàsica genera cohesió social. En ser un dret de ciutadania o de residència acreditada, tota persona cobraria la prestació.
Forma part de Red Renta Básica. On i com actua?
La Red Renta Básica (Earth Network) és de caràcter global. Té com a missió promoure i difondre documentació científica sobre la qüestió. Compta amb delegacions en nombrosos països.
