Joan Carles I, rei emèrit d’Espanya, ha al·legat enfront de la justícia britànica no ser “un jubilat inactiu” sobre la base del seu actual estatus legal i que, per tant, fins que es va retirar de la vida pública el 2 de juny del 2019 ha estat “un membre molt actiu de la Família Reial”, segons El Español.
Amb aquest argument, l’exmonarca tracta de convèncer al jutge Matthew Nicklin que és immune enfront de la jurisdicció britànica després de la demanda que li va interposar la seva examant Corinna Larsen. Aquesta reclama a Joan Carles I una indemnització després d’haver sofert, segons denuncia, una campanya d’assetjament, seguiments il·legals i difamació després que ella es negués a retornar-li els 65 milions d’euros que el llavors rei d’Espanya li havia transferit des de Suïssa el 2012.
El jutge Nicklin ha rebut un informe conjunt de les dues defenses –José Antonio Choclán (contractat per la defensa de Larsen) i Bernardo del Rosal (per part de Joan Carles I)- al qual ha tingut accés El Español. Els dos lletrats concorden que la inviolabilitat del rei va ser total fins a la seva abdicació el 2014, però difereixen de la seva protecció més enllà d’aquesta data.
Del Rosal defensa que l’abdicació “no va jubilar” el Borbó i que la seva condició de membre de la Família Reial el converteix en immune a ulls de la justícia britànica. Per tant, només podria ser jutjat davant la Sala Penal del Tribunal Suprem d’Espanya com a aforat.
Per part seva, Choclán esgrimeix que més enllà dels honors que se li reconeixen, el reial decret 470/2014 que regula el seu estatus no li confereix cap poder ni deure constitucional, la qual cosa suposaria que no gaudeix d’aquesta immunitat. En canvi, la defensa de Joan Carles I entén que les seves funcions de representativitat de l’Estat i de la Corona es van mantenir fins al 2019 i, per tant, la seva protecció també.
Ara, la justícia britànica ha de decidir si reconeix la seva jurisdicció per a continuar la causa. No obstant això, el jutge Nicklin ja va dir que la demanda se sustentava en “un relat molt difús, amb molta narrativa i poques proves”.
