Abans de tot, primer que res, bon Nadal. Avui toca fer cagar el tió. Falses i estèrils polèmiques al marge, el tió s’ha de picar i fort, i entendre que això és fer apologia de la violència és un disbarat típic de qui no té feina i el gat pentina, i frivolitza una de les primeres desgràcies de la humanitat, la violència, la de veritat. Així, picaré el tronc amb desfici a veure què caga. Parlant de frívols falsaris, friso a l’espera que Pablo Casado expliqui que el tió no caga regals als nens que parlen castellà a Catalunya. I que insisteixi en la mentida, fins a mil cops, que és quan, segons Joseph Goebbels, una mentida es converteix en realitat.
Sempre he pensat que els polítics, com els periodistes, per citar un gremi proper, haurien de regir-se per uns codis deontològics més enllà de les lleis establertes. L’exalcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ho resumia l’altre dia així: “Els polítics han de tenir unes obligacions deontològiques, com els periodistes, o els metges, o la publicitat… i si incompleixen les regles, s’haurien de poder sancionar… El càstig de perdre les eleccions és insuficient… Hi hauria d’haver una espècie d’agència pública de verificació amb poder sancionador… Potser 15 dies sense sou…”. Estirant aquest fil, com el carnet per punts del cotxe, a cop de mentir els polítics haurien d’anar perdent punts i al final, a còpia d’insistir en la mentida, se’ls hauria de poder retirar el carnet i ja s’haurien d’esperar a les eleccions vinents sense poder conduir per tornar-se a examinar.
No sé si la majoria, però en tot cas ja aviso ara que molts perdrien el carnet de polític; Casado, un dels primers. Que diu l’aprenent de Donald Trump -29.000 mentides en quatre anys, li va comptabilitzar el Post-, que a Catalunya “hi ha professors amb instruccions per no deixar anar al lavabo els nens que no parlen català a classe”, i afegeix que per la mateixa raó se’ls posen pedres a les motxilles. Casado mama de la tradició anglesa i entén que la realitat no li pot espatllar un bon titular. O com diuen els italians, se non è vero, è ben trovato. Com escrivia a inicis de la Grècia clàssica el dramaturg Esquilo d’Eleusis, “la veritat és la primera víctima de la guerra”. Així, el líder dels populars espanyols ha triat la mentida com a arma llancívola per a guanyar la guerra i recuperar el poder com més aviat millor. En general, la dreta espanyola -la catalana, inclosa- sempre s’ha cregut més legitimada que l’esquerra per ocupar el tron i, des d’aquesta paranoia, entén que pot fer el que calgui -mentir, per descomptat-, per a reconquistar el poder.
Des del meu punt de vista, Casado hauria perdut aquests dies els dotze punts del carnet de polític, i hauria d’abandonar la carrera. Però, el meu punt de vista no coincideix amb la realitat i el mentider continua actiu, tretze són tretze, acomodant l’autenticitat al seu gust, sense escrúpols ni apèndix nasal allargant-se indiscretament. Goebbels n’estaria molt orgullós.
