Gairebé no hi ha mitjans ni tampoc periodistes que reaccionin a l’escandalós carrusel d’amics i familiars del president i del seu estrambòtic entorn d’amiguets, assessors i ‘palmeros’ que s’han col·locat amb un bon sou i millors condicions laborals en la nòmina del club. Personal que no ha passat un procés de selecció i que ha estat contractat amb l’únic mèrit de ser el nuvi, el marit, la filla o el germà d’algú.
El denominat ‘camarot’ de Joan Laporta, paradigma del nepotisme, va creixent i expandint-se en diferents ramals a partir d’aquest nucli dur en el qual Enric Masip, Rafael Yuste, la germana del president, Maite, Jordi Finestres, Mercè Garriga, el mateix germaníssim, Xavier Laporta, cada vegada menys invisible i més determinant en assumptes interns del club, dominen i controlen que ningú més entri en aquest cercle. Són els mateixos que ovacionen les seves decisions, l’animen i li recomanen aquestes estranyes piruetes comunicatives quan les coses no van del tot bé. En la seva condició d”endollats’ saben perfectament quin és el seu paper.
També cal incloure en aquest ‘pack’ a un personatge que ha anat guanyant quota de protagonisme i de pes, el de Manana Giorgadze, cap visible del clan Mikadze, una petita xarxa familiar amb una certa autonomia i amb un poder creixent.
Manana (en la foto, amb Joan Laporta la nit electoral) és la cap de gabinet de presidència, un càrrec al qual ha accedit amb una sorprenent història, perquè primer va ser Manana Mikadze, esposa de Giorgio Mikadze un antic narcotraficant que va entrar a formar part del club el 2007 després de complir condemna de presó a Catalunya per delictes relacionats amb el comerç de cocaïna. Joan Laporta li va donar a Manana un primer treball com a secretària per a aquests assumptes més personals, mentre el seu marit estava a la presó en els últims mesos del seu anterior mandat.
Quan Mikadze va sortir lliure se li van obrir les portes del club, passant a realitzar funcions de responsabilitat en matèria de seguretat i l’àmbit del ‘ticketing’, molt estretament vinculat a l’entorn més personal del president i d’aquesta estructura complicada del seguiment i control dels ingressos de l’explotació de l’estadi.
Amb el pas dels mesos i dels anys, Mikadze va anar separant-se d’aquest vincle blaugrana. No així la seva ja exesposa, Manana Giorgadze, que després del divorci va seguir en nòmina del despatx professional de Joan Laporta fins que, finalment, amb motiu del retorn a la presidència, va ser de les primeres incorporacions ordenades pel president després d’haver tingut un paper destacat a la campanya electoral.
Manana posseeix l’habilitat d’adaptar-se al mitjà i a les circumstàncies. No li ha estat complicat, al contrari, entrar en la roda d’un nou entorn blaugrana amb personatges com Mercè Garriga o els nous amics del president en diferents matèries.
La confiança de Joan Laporta en Manana és absoluta, fins a l’extrem que al cap de poques setmanes ja havia aconseguit col·locar en el club a la seva pròpia filla, Paloma Mikadze, amb un càrrec d’alta responsabilitat des del qual reporta directament a la direcció de marca del club i al front d’alguns comptes de twitter claus, entre ells el de presidència. Existeixen raons per a no dubtar de les informacions segons les quals el currículum de Paloma Mikadze no era com per a competir laboralment per una posició com la que ha aconseguit gràcies a la influència de la seva pròpia mare. Els dos anys anteriors havia estat la responsable de xarxes socials i continguts de la firma de moda nupcial Rosa Clará.
També ha transcendit el fitxatge de Benny Megrelishvili com a adjunt a la presidència del FC Barcelona, empresari del Canadà especialitzat en la inversió en immobles. Seria estrany, en circumstàncies normals, que el club requerís per a un càrrec executiu a un empresari suposadament d’èxit si no fos perquè Benny és company sentimental d’una de les filles de Manana, circumstància que explica no només el fitxatge sinó les variades funcions, atribucions i marge d’acció d’aquest fil familiar en el qual Laporta confia cegament.
Es tracta d’una espècie de blindatge que, cada vegada més, aïlla al president de la resta del club de manera que al final no se sap exactament si el marge d’autonomia d’aquests satèl·lits que voletegen al voltant de la presidència actuen per si mateixos o per ordre directa de qui governa la planta més noble del club. El que sí que és segur és que tots ells tenen llicència per a ficar els nassos per tot arreu i per a reportar al president sobre qualsevol assumpte.
El cercle Giorgadze–Mikadze s’ha convertit en un poder propi amb tentacles capaços de controlar tantes coses que fins i tot la mateixa germana del president, Maite, no té accés a tant nivell d’informació i de coneixement. El que no és obstacle perquè tots dos clans es portin bé.
A la força, perquè ningú sap qui entrarà per la porta cada dia amb tant de tràfec de personal sense que, com ja és un clàssic, el comitè d’empresa del FC Barcelona s’hagi posat les piles i exigit la justificació deguda a contractacions que no responen a un criteri massa professional per part de recursos humans i sí a una permissivitat i inacció d’un president d’aquest comitè, com Jaume Feliu, que amb Bartomeu exhibia excés de zel en les seves funcions i ara que Joan Laporta ha tornat, amb el retorn també de Carles Cendrós al capdavant de RRHH, no veu inconvenient en què els amics i coneguts del president tinguin barra lliure per a fer, com Manana Giorgadze, pràcticament el que vulguin. Sobretot per a ficar en nòmina als seus éssers més estimats i pròxims.
