Els efectes sociosanitaris de la pandèmia han posat en relleu la necessitat de comptar a les zones urbanes i periurbanes amb espais naturals per desconnectar de la rutina diària. La covid-19 ha provocat un increment dels problemes d’estrès i de salut mental. Arran del coronavirus, molta gent s’ha animat a apropar-se a l’entorn verd i s’ha iniciat un procés de naturalització de les ciutats.
Les platges, els parcs i els espais fluvials configuren la infraestructura verda i blava de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La superfície d’espais oberts i naturals del territori que abasta l’AMB és del 52% del total, uns pulmons verds que guanyen cada cop més protagonisme a la metròpolis. Ho fan des de dos vessants principals: el social, augmentant el gaudi de la ciutadania; i el mediambiental, amb l’objectiu de recuperar els ecosistemes i lluitar contra el canvi climàtic.
L’AMB s’encarrega de la planificació, el disseny, la transformació i la gestió-conservació de diferents espais verds i naturals de la metròpolis de Barcelona. Les 42 platges de la seva competència tenen una longitud de 30 km, i 10,5 milions d’usuaris a l’any. Els usos socials dels arenals s’han incrementat arran de la covid, i això comporta nous reptes a l’hora de compatibilitzar-los amb la seva preservació.
Les platges de l’entorn metropolità estan en regressió. Des del 2014, la seva àrea s’ha reduït un 25% per la menor aportació natural d’arena. Avui dia, consten de 200 hectàrees, de les quals 60 són zones dunars. L’AMB té cura dels sistemes dunars a través de solucions basades en la natura per afavorir el desenvolupament de la flora pròpia dels espais dunars i lluitar contra la vegetació invasora. Les espècies autòctones donen consistència a les dunes i augmenten la resiliència de les platges davant dels temporals i de les pujades del nivell del mar. L’aposta de l’AMB per la infraestructura verda s’aprecia en el model de control de qualitat que s’aplica en els 52 parcs de 34 municipis. Des del 2000, el nombre de parcs que gestiona l’AMB s’ha duplicat, i la superfície s’ha multiplicat per 4. Es tracta de grans proveïdors de serveis ecosistèmics, amb alt valor social i ambiental. Per aquest motiu, es treballa en una millora contínua d’aspectes com l’accessibilitat, la inclusivitat, els equipaments i serveis i la biodiversitat.
L’AMB manté l’estratègia d’augmentar el nombre de parcs, i per això ha construït recentment els Jardins de la Font del Rector, a Sant Climent de Llobregat, i ha dut a terme actuacions al Parc de Torre Roja, al de Can Solei i al de Ca l’Arnús, al Bosc de Can Gorgs de Barberà del Vallès i al Parc de Torreblanca. La tercera pota de la infraestructura verda la componen els espais fluvials, un total de 60 km de camins amb les conques dels rius Llobregat i Besòs, les seves rieres tributàries i les que van directament al mar.
En col·laboració amb els ajuntaments metropolitans, l’AMB ha fet grans esforços per a la recuperació socioambiental dels rius Llobregat i Besòs.
40 MILIONS PER MILLORAR EL PAISATGE NATURAL I URBÀ
Els programes d’actuacions de millora del paisatge natural i urbà (PSG) compten en dues fases entre el 2015 i el 2023, amb un pressupost de gairebé 40 milions d’euros.
La finalitat del PSG és que es duguin a terme un conjunt d’intervencions per millorar els espais fluvials metropolitans, recuperar zones degradades, integrar infraestructures viàries, energètiques i de serveis dins del paisatge metropolità i millorar la connectivitat entre espais urbans i naturals mitjançant solucions basades en la natura a les ciutats.
