El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat admetre a tràmit les denúncies presentades contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, per aprovar els avals de l’Institut Català de Finances (ICF) als ex-alts càrrecs del Govern català, encausats pel Tribunal de Comptes a causa de l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017.
Les querelles, interposades per Vox, el líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, i l’entitat Convivència Cívica Catalana, atribuïen al president i als consellers Giró i Vilagrà suposats delictes de prevaricació i malversació, però, segons la interlocutòria, els magistrats del TSJC no consideren que s’hagi produït cap delicte. Com ha publicat Europa Press, els jutges afirmen que l’aprovació del decret llei que va permetre crear el Fons Complementari de Risc per avalar els encausats va ser un “genuí acte polític”.
Seguint els arguments de la Fiscalia, que ja va demanar al TSJC no admetre a tràmit aquestes denúncies, els magistrats consideren que la Generalitat “segueix conservant el control sobre els recursos i disposa d’un procediment executiu que garanteix el seu retorn” i que “només es podria perseguir els membres del Govern si l’aval s’executa i després no es demana el seu retorn”. Pel que fa a la presumpta malversació, els magistrats descarten cap arbitrarietat en el decret i assenyalen que la Generalitat té l’obligació de protegir “el dret a la indemnitat dels servidors públics almenys fins que no hi hagi un pronunciament judicial que declari amb caràcter ferm la seva responsabilitat”.
Respecte al suposat delicte de prevaricació, la interlocutòria afegeix: “El possible delicte de prevaricació administrativa també s’hauria de descartar, segons el tribunal, perquè el Govern no és només un òrgan administratiu sinó polític i constitucional, i els seus actes polítics i legislatius, com el decret llei de juliol sobre els avals, no poden ser perseguits penalment per prevaricació perquè no són simples resolucions administratives sinó normes amb rang de llei”. El TSJC recorda també que el decret llei, a més dels diversos ex-alts càrrecs encausats pel Tribunal de Comptes, inclou altres possibles afectats per fets similars que no disposin d’una sentència ferma.
