La realitat sobre l’“assemblea interrupta” del Barça, quan el finançament de l’Espai Barça pintava un referèndum com una casa, torna a deixar en evidència fins a quin punt la psicosi i el soroll mediàtic poden més que la mateixa realitat. Gràcies a que, de nou, s’imposa i es rescata a cada minut la figura de Josep Maria Bartomeu com l’origen i causa de tots els mals del club, els socis compromissaris es van veure conduïts a aquesta necessitat de venjar-se, prejutjar i condemnar a l’expresident, de fer seguidisme d’aquest clam avivat per diferents socis que reclamen ‘justícia’ i pel mateix Joan Laporta, que es va sumar a aquest corrent encara que de nou sense proves ni arguments legals.
D’això se n’encarregarà el “forensic”, com si en set mesos de remenar tots els papers no hagués tingut temps per a trobar ni els indicis ni les proves suficients. Només cal concloure que o són inútils o no han trobat papers ni gestions, pagaments, o factures comprometedores.
No importa, l’aparell laportista porta controlant aquest joc des de molt abans de les eleccions, el mateix període al llarg del qual acumula cada vegada més incompliments. Va prometre a Messi, un entrenador il·lusionant, fitxatges, patrocinadors i recuperació econòmica. També el cap de Bartomeu que, com totes les seves falsedats, no ha estat ni cisellat pels jutges ni per l’auditoria ni per la “due diligence” ni sembla que per la legió d’auditors contractats per Laporta.
Però, el més cridaner de l’assemblea va ser comprovar com, 18 anys després, Joan Gaspart es donava un bany de masses i de respecte, fins i tot d’aplaudiments, després d’haver batut el rècord mundial de pèrdues del club en l’exercici 2002-03 amb 59 milions de pèrdues sobre123 milions d’ingressos, és a dir un 47,9% de números vermells sobre la facturació. El segueix Joan Laporta gràcies a les seves no menys colossals pèrdues de la temporada 2009-10 amb 79 milions sobre una facturació de 371 milions, és a dir amb un percentatge relatiu del 21,2%. No está malament. Percentatge al qual no arriba Bartomeu equiparant les xifres de càlcul, és a dir sense provisions i sense aquesta afectació per Covid que segons Ferran Reverter només és de 90 milions. El resultat és de 631 milions d’ingressos per 118 milions de pèrdues, la qual cosa equival al 20,2%.
En puresa s’hauria d’imputar a Bartomeu un declivi dels ingressos excepcional i una afectació per la Covid realment superior. Però fins i tot així continua ostentant, per dir-ho així, només el tercer lloc en aquest rànquing de presidents amb el pitjor bagatge econòmic de la història moderna, per darrere de Gaspart i Laporta, tots dos en circumstàncies no Covid.
Això, sense tenir en compte, tampoc, la relació entre resultats econòmics i els títols, front en el qual Bartomeu és imbatible per sobre de Joan Laporta i a mil galàxies de distància d’un president com Joan Gaspart, que mai va guanyar res.
Així, en un esperpèntic retrat assembleari, l’únic president amb justificats problemes aliens per a complir amb el pressupost, aquesta pandèmia que LaLiga quantifica en 324 milions d’ingressos menys durant la temporada passada, sent a més el president amb una ràtio de pèrdues menor, va ser qui va acaparar les crítiques i la ira del soci.
No és possible imaginar com estaria de calenta aquesta atmosfera si, a més, Josep Maria Bartomeu hagués enganyat a Messi per a portar-lo a una renovació tramposa i sense cap futur. En el súmmum dels escenaris reals, a Bartomeu li van ploure crítiques per retenir-lo quan Leo volia deixar el Camp Nou i a Laporta, que va empenyorar la seva paraula electoral a convèncer-lo perquè seguís, encara va aconseguir fer-se aplaudir per fer-lo fora.
Curiosament, Joan Gaspart va ser qui va fitxar a Messi, Iniesta, Puyol, Piqué, Cesc, Xavi, Valdés, etc. Mèrit que com a enorme usurpador i aprofitat va voler fer seu Laporta, el mateix que tracta ara de fer amb Pedri i Ansu Fati, un davanter aplaudit d’allò més anit després de l’assemblea, pel seu golàs contra el València, un futbolista l’única paternitat del qual és la de Bartomeu pel treball encertat i brillant del futbol base, ja desmantellat per Laporta.
Amb tot, serà impossible revertir aquesta imatge que avui envolta a Bartomeu sota l’implacable assetjament mediàtic d’una premsa que si cobrava de Bartomeu no es nota i que si continua cobrant de Laporta podria explicar molts dels articles i opinions esperpèntics.
D’altra banda, l’assemblea va ser un altre gran despropòsit, insuperable en falta de previsió i respecte cap a un ordre del dia que la majoria dels compromissaris ja havia jutjat impossible de complir amb els temps previstos. Un altre desastre que cal anotar en la gestió d’un president que no va saber explicar l’Espai Barça, el primer dels punts semi-conflictius, obtenint dels socis una resposta bastant precisa i contrària als seus arguments, perquè no volen que s’aprovi en assemblea un crèdit de 1.500 milions sinó amb un altre referèndum. Cara de pànic en la taula presidencial i excusa oportuna per a donar per acabada l’assemblea i ajornar-la al dissabte que ve el més lluny possible del Camp Nou.
