Per què Piqué ha cabrejat a molts barcelonistes?

Gerard Piqué
Gerard Piqué

Entre els embolics d’aquest Barça, que no viu relaxat un sol dia dels últims 121 anys, destaquen ara els procedents de l’entorn i dimensió empresarial de Gerard Piqué, ben lliure de dedicar als seus negocis tot el temps i el protagonisme que necessiten.

És complicat quan es fica en embolics com la Copa Davis o com la Supercopa d’Espanya en la qual també, encara que no se sol dir alt i clar, està ficada, i molt ficada, Kosmos, la societat amb el propietari de Rakuten que dirigeix qui ara és un dels capitans del FC Barcelona. Aquesta Supercopa que es juga, quan es pot, a l’Aràbia Saudita, i si no a l’estadi de la Cartuja a Sevilla, com en aquesta última edició.

La que no sembla una amistat que reforci i millori la seva imatge és la d’Ibai Llanos, un personatge del neorealisme de l’entorn esportiu, referència a les xarxes que té la seva pròpia televisió i un petit imperi mediàtic hàbilment teixit entre els seus propis canals de Youtube i Twich i aquest deixar-se abraçar pels convencionalismes com comentar els Jocs Olímpics per a Eurosport i ara treure profit del traspàs de Messi, una porta oberta per Gerard Piqué, peça clau en les relacions del president Joan Laporta amb el vestuari, que actualment maneja molta més informació que la resta dels capitans.

D’aquesta relació amb Ibai, que se’n va anar a París i va entrevistar a Leo com enviat especial privilegiat de l’entorn empresarial de Piqué, això després que tots dos coincidissin en l’últim sopar de Messi a la seva casa de Barcelona al costat de Kun Agüero, ha sorgit que Ibai vagi a comentar el debut de Leo amb el PSG, també com a resultat de la jugada de Kosmos de quedar-se amb els drets de la lliga francesa per a Espanya durant les tres pròximes temporades.

Les bones o males companyies les tria cadascú, però per descomptat Gerard Piqué ha estat “apallissat” en les xarxes després de la seva última conversa televisada amb Ibai Llanos, fent broma a compte de la seva rebaixa de salari. Piqué li va explicar, a tall d’anècdota, la seva conversa amb Memphis Depay, en la qual li va venir a dir que va poder jugar contra la Real Sociedad gràcies al fet que ell s’havia baixat la fitxa per a fer possible la seva inscripció.

Piqué, en aquesta línia de sorna, va dir haver-li ‘demanat’ a l’holandès una compensació i haver-se pres a conya la resposta tancada i negativa de l’holandès. La frase que ha molestat a la família barcelonista ha estat l’argumental del discurs: “És que ara estic jugant per quatre duros…”, un comentari que no sols ha sonat a burla i que per descomptat és de mal gust sinó que, a més, ha anat acompanyada d’una rialleta gens dissimulada d’Ibai respecte d’una situació i un marc social al qual els futbolistes són del tot aliens i insensibles, vivint en la seva bombolla malgrat el que està passant a tot el món.

Però per descomptat de Piqué s’espera una certa sensibilitat i, si és certa aquesta rebaixa que alguns mitjans posen tant en dubte com la de Jordi Alba o les que venen de Busquets i Sergi Roberto, un respecte, ni que sigui de silenci, sobre el tema. Que un dels futbolistes més ben pagats del món vulgui fer-se passar per una víctima de la situació provoca un justificat malestar i no deixa de ser ofensiu per a tants milions de persones i de ciutadans que no saben d’una altra vida que no sigui la de la precarietat en tots els sentits.

Cal agrair-li a Piqué els seus gols i el seu exemple en el terreny de joc, el seu esforç i professionalitat tant com aquesta felicitat que els futbolistes com ell, referents, són capaços de transmetre a la gent. Però aquests mateixos aficionats li demanen que continuï sent el que és, un impressionant futbolista cada vegada amb menys dots i habilitats per a arribar a ser president. Està bé on està i millor fins i tot callat que estar parlant per parlar (de negocis) amb Ibai Llanos.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides