Joan Laporta prepara un ‘cop d’Estat’ al Barça i li rellisca vulnerar els estatuts del club

La pròxima assemblea del FC Barcelona, convocada per aquest 20 de juny, reflecteix l’estil de pandereta i improvisació de la junta de Joan Laporta: una data fixada només 24 hores després del debut de la portaveu Elena Fort, la qual havia anunciat amb fanfàrries que l’assemblea se celebraria el dia 4 de juliol. La versió, no oficial, que s’ha filtrat per justificar aquest sobtat canvi en qüestió d’hores explica que no es pot endarrerir més la resolució, del tipus que sigui, pel que fa a la posició del FC Barcelona davant de la Superlliga.

L’avançament, però, té conseqüències legals molt importants, especialment pel que fa al punt setè de l’ordre del dia, referit a l’informe i l’aprovació de la proposta de reforma dels Estatuts. La normativa és prou clara pel que fa a un procediment que, si és per iniciativa de la directiva, exigeix la publicació del redactat i d’una memòria explicativa dels canvis que es pretenen realitzar.

“Aquesta proposta s’ha de sotmetre al tràmit d’informació pública als socis durant el termini mínim de vint dies”, segons l’article 81, una exigència que no es complirà en cap cas, ja que la convocatòria per al dia 20 de juny anul·la la legalitat de qualsevol modificació tret que es tracti d’una reforma obligada per algun decret de la Generalitat respecte de funcions estatutàries.

No seria el cas, ja que Laporta necessita refer els estatuts pel que fa a la ràtio del deute (només pot ser el doble de l’ebitda) i principalment treure dels estatuts el cessament de la junta en el cas de presentar dos anys seguits pèrdues en el tancament econòmic. És clar que la premsa i la legió de plataformes en contra de Josep Maria Bartomeu, les moltes que l’any passat apareixien com bolets per fiscalitzar qualsevol decisió de l’anterior junta, guarden ara un estrany, per no dir còmplice, silenci, tot plegat per no haver d’admetre la completa disbauxa que viu el club, incapaç de saber, tres mesos després d’haver estat escollida la nova junta, quan i com s’ha de convocar i preparar una assemblea de compromissaris.

El crèdit de 500 milions
Tampoc no se sap com haurà de plantejar Laporta davant els socis la qüestió no menys complicada d’autoritzar un crèdit de 500 milions d’euros, complint l’article dels estatuts que salvaguarda el volum d’endeutament global del club. Pel que fa al préstec, és preceptiu que l’assemblea l’aprovi per majoria de dues terceres parts dels assistents, igual que la reforma dels estatuts.

És clar que els socis saben i coneixen la gravetat de la situació financera i econòmica que travessa l’entitat. Però també que Joan Laporta va prometre grans solucions i dosis d’il·lusió i de projectes que la farien digerible i fàcil de revertir. Això va dir qui l’any 2010, quan va marxar, va deixar el club en la mateixa situació, tot i que aleshores no hi havia cap pandèmia i els diners entraven a carretades.

Com ja es va fer palès quan va necessitar trobar 124 milions d’aval, la poca solvència i credibilitat econòmica de la junta de Joan Laporta és ja una percepció estesa, ja que tampoc s’han fet realitat els somnis del Barça Corporate –no ha avançat ni un metre– i a més ja ha aturat l’Espai Barça, perquè diu el president que el molesten els edificis institucionals dissenyats. Frenar el projecte, modificar-lo, vol dir passar-lo per assemblea i no menys de dos o tres anys de feina i retards. Res de res, tot plegat.

El precedent de Maite Laporta
Els compromissaris convocats a l’assemblea s’han de preparar per veure els jocs de mans més grans que es puguin imaginar, no només pel que fa a les qüestions legals. A més de trepitjar, ignorar, malinterpretar i riure’s dels estatuts, caldrà veure com s’acredita la condició de soci compromissari d’uns barcelonistes que ja van ser escollits per sorteig fa més d’un any i que no han pogut estrenar-se com a tals.

La possibilitat de renúncia perquè hi puguin anar socis suplents obre la porta a fer mans i mànigues per omplir l’assemblea amb socis directament seleccionats per la junta. Els que calguin. Ja hi va haver sospites de frau i de trampes a les assemblees que Laporta convocava el mes d’agost, i tot fa pensar que aquesta vegada el rigor, la seriositat i el respecte per la participació seran absents. Laporta necessita fer impossibles.

Es podria pensar que aquesta és una reflexió agosarada si no fos perquè el president ja ha trepitjat el codi ètic del club per tal de contractar la seva germana, Maite Laporta. Teòricament s’ha modificat el text per evitar un incompliment. Però, el que té més gràcia és que, a més, la nova empleada del club, germana del president, treballi amb el responsable de l’àrea de compliance. Com serà l’assemblea?