En aquesta trobada de JxCat que han qualificat, jo crec que exageradament, com a ‘congrés extraordinari’, els dirigents del partit van traslladar una pregunta als seus militants, membres, socis, afiliats o com m’hi diguin: Quin és l’espai ideològic en què us sentiu més còmodes? I els donaven quatre opcions: liberal, socialdemòcrata, esquerra o cap. Suposo que qui va dissenyar l’enquesta –i m’imagino qui va ser- va pensar que millor no posar l’alternativa ‘dreta’, no fos cas que s’hi apuntés massa gent.
És curiós dirigir una formació política i no saber quina ideologia té la gent que en forma part. JxCat ha reconegut una ignorància que d’altres partits dissimulen o desconeixen. El partit que ara presideix Carles Puigdemont és hereu de la Convergència Democràtica que van crear Jordi Pujol i un grup d’amics com a moviment amb idees socialdemòcrates que va anar arraconant amb el pas dels anys. Ciutadans era uns dies progressista; uns altres, liberal; uns tercers, de dretes; i, al pas que va, finalment no serà res. Els partits socialistes europeus eren d’esquerres fa un temps i molts d’ells s’han moderat tant que considerar-los de centre és fer-los un favor. Els anglòfons van crear l’expressió catch all party per referir-se als partits que arrepleguen vots de tots els sectors socials i ideològics. Que els nacionalistes juguin aquesta carta és fins i tot normal. També dins el món nacionalista i independentista hi ha colors polítics. A Flandes es decanten cap a l’extrema dreta i a Escòcia cap a l’esquerra. I a Catalunya? Hi ha empresaris folrats de diners i més de dretes que Margaret Thatcher que es consideren d’esquerres pel simple fet de ser independentistes. I després tenim els anticapitalistes de la CUP.
Tenen sentit encara les ideologies a l’hora d’afiliar-se a un partit o, simplement, votar-lo? La victòria aclaparadora d’Isabel Díaz Ayuso a les eleccions a la presidència de la Comunitat de Madrid ha fet que em torni a formular aquesta pregunta. A gairebé tots els barris humils de les ciutats d’aquesta comunitat ha guanyat el Partit Popular de Díaz Ayuso, un partit que no li fa fàstics a que el qualifiquin de dretes. Ho és i no se n’amaga. Per què l’han votat els madrilenys que guanyen 900 euros al mes, si els guanyen? Per què són uns gilipolles, com diu Juan Carlos Monedero? Ho són també els milions de francesos de classe baixa que voten l’extrema dreta que dirigeix Marine Le Pen?
Carles Marx deia allò que per canviar la realitat primer cal entendre-la. Per això s’entén que Carles Puigdemont pregunti als seus de quin peu ideològic coixegen. I jo, que ja sóc sexagenari, m’estimaria més que els joves, els treballadors i el màxim de gent possible fos d’esquerres, però d’esquerres de debò, d’aquella esquerra que és solidària amb els que menys tenen i que vol una societat millor per a tots. Potser sí l’esquerra fos així no tindríem tants disgustos les nits electorals. Potser.
