El nom de Carles Puigdemont ha aparegut vinculat les darreres hores al Marroc després que mitjans progovernamentals d’aquest regne nord-africà publiquessin que es concedirà asil polític a l’expresident de la Generalitat i eurodiputat líder de Junts.
Aquest escenari, que alguns mitjans presenten com una amenaça per part del Marroc, emergeix després que hagi transcendit l’enuig marroquí perquè Espanya ha acollit el secretari general del Front Polissari i president de la República Àrab Democràtica Saharaui, Brahim Ghali, el qual es troba ingressat en un hospital de La Rioja.
Puigdemont, per la seva part, ha aprofitat el context d’empitjorament de les relacions d’Espanya i el Marroc per ficar-hi cullerada amb un tuit on ha alertat als seus “estimats amics” del Marroc que Espanya “mai compleix les seves promeses”. Es tracta d’un comentari amb què es feia ressò d’una informació del portal Yabiladi, segons la qual el Marroc “va sacrificar la seva relació amb Catalunya per complaure Espanya”.
De fet, no és el primer cop que els camins de Puigdemont i el Marroc es creuen durant els anys del procés. Fa quatre anys, a menys de cinc mesos per a l’1-O, Puigdemont es va quedar amb les ganes de visitar Rabat acompanyat pel president de Flandes, Geert Bourgeois.
L’aleshores president català va cancel·lar la visita perquè les autoritats locals no preveien rebre’l. El ministre d’Afers Exteriors del Marroc, Nasser Bourita, va culpar Puigdemont del fiasco, ja que els interlocutors amb què volia reunir-se el president català tenien ocupada la data, segons va dir Bourita. També va recordar a Puigdemont que cal “concertació i consulta prèvia” de les condicions de la trobada perquè es desenvolupi amb “èxit”.
Neus Munté, llavors portaveu del govern català, va culpar de la suspensió del viatge a suposades pressions diplomàtiques espanyoles que el titular d’Exteriors, Alfonso Dastis, va negar.
