Porta la llibreria +Bernat, de Barcelona (http://www.libreriamasbernat.com). Va estudiar Ciències de la Informació. Ha publicat Todo pasa en la calle Buenos Aires, un homenatge als llibres, als llibreters, als lectors, als amics, al barri de l’Eixample i a la ciutat de Barcelona.
Com podríem definir el llibre, vell acompanyant de la condició humana? Les tauletes sumèries, els papirs, els còdexs… podrien ser considerats llibres?
Per primera vegada, una investigadora, Irene Vallejo, de Saragossa, ha escrit la seva tesi doctoral sobre la història del llibre com a objecte. Amb el títol El infinito en un junco (https://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=3948), narra 30 segles de la història dels llibres. S’ha explicat allò dels papirs, de Gutenberg…, però una cosa tan completa, des d’Homer fins als nostres dies, no existia. Hi ha molt pocs objectes que no hagin canviat al llarg del temps. Entre ells hi ha el llibre com a suport. Es pot haver modificat, n’ha variat l’estètica, però segueix sent el mateix.
La Biblioteca d’Alexandria, mite o realitat?
La Biblioteca d’Alexandria va existir. Es va crear al segle III abans de Crist i s’estima que albergava fins a 70.000 volums literaris, acadèmics i religiosos. És tan important que fins i tot la manera com van catalogar els pergamins i les tauletes va ser un sistema precursor dels nostres registres moderns. S’ha mitificat molt la Biblioteca d’Alexandria, perquè hi ha moltes referències a ella que no han estat contrastades. Aquell moment va ser molt important pel floriment de la cultura grega, que té molt a veure amb la creació de la biblioteca. Alexandre el Gran, que va ser deixeble d’Aristòtil, portava sempre la Ilíada a la butxaca.
L’edició de la denominada Bíblia de Gutenberg suposa un abans i un després en la història del llibre?
Sí, és clar. La invenció de la impremta, que facilita l’edició, va revolucionar el llibre. Inicialment, els llibres s’editaven als monestirs, on els còdexs s’elaboraven un a un. Amb la invenció de la impremta de tipus metàl·lics mòbils, el 1450, Gutenberg, ferrer i editor, va fer que els textos es tornessin més accessibles. Anteriorment, a la Xina, on es va inventar el paper, ja s’imprimien llibres amb tipus de fusta i bronze. La Bíblia de Gutenberg és l’incunable més famós de tots els temps. Amb ella va començar la impressió massiva de textos a Occident, que va generar un gran negoci internacional, i marca el pas de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna. No és casual que fos la Bíblia el primer llibre imprès, si es té en compte que eren els monestirs els que controlaven l’edició i, després, les impremtes. Sabien que allò era un gran invent per difondre les seves idees.
I del projecte de recopilar tots els sabers de l’època en un sol llibre, de l’Enciclopèdia de la Il·lustració, què se’n pot dir?
Va ser un gran pla que, a més, es va convertir en un best seller. Es va publicar en 35 volums d’allò més variats, i hi van participar 150 col·laboradors, com Voltaire, Diderot i Rousseau. En total, es diu que prop de 24.000 exemplars van circular per Europa. A França es va prohibir la primera edició, i van ser impremtes suïsses les que es van encarregar d’editar-la. Se’n van fer edicions pirates, i a Espanya va entrar de la mà de les Reials Societats Econòmiques d’Amics del País.
De totes maneres, el llibre devia ser un objecte rar, tenint en compte que moltíssima gent no sabia llegir…
És clar, sobretot a Espanya. Suposo que, històricament, llocs com França, Alemanya, Holanda… eren més cultes. L’analfabetisme ha estat rellevant fins fa quatre dies, i ho segueix sent en una bona part del món. Fins que no es va anar creant una educació pública, llegir només estava a l’abast de molt pocs. Només els nobles i les jerarquies religioses tenien accés a la lectura. I si algú era molt llest, potser podia aprendre a llegir amb l’ajuda d’algú.
Una altra fita del llibre és, potser, el Quixot? Va ser molt editat? Es va traduir molt?
El Quixot és el llibre més llegit de tots els temps, després de la Bíblia. Sorprèn la quantitat d’exemplars que se’n van arribar a vendre, no només a Espanya, sinó a Brussel·les, Milà, Lisboa… i altres llocs, on va ser editat pràcticament des que va ser escrit el 1605. Dotze anys després, el 1617, va ser a Barcelona on es va fer, per primera vegada, una publicació conjunta de les dues parts de l’obra. En aquells dies ja s’havia estès molt l’afició a la lectura.
El col·leccionisme, les biblioteques particulars, segurament ja adquireixen rellevància en aquella època?
Un dia em va arribar a les mans un llibre signat per Hernando Colón, fill de Cristòfor Colom, que va ser un col·leccionista de llibres boig. Quan el seu pare descobreix Amèrica va voler emportar-s’hi tots els seus llibres. Desgraciadament, a la travessia el vaixell que els transportava va naufragar a l’Atlàntic. La gent poderosa, noble, erudita, protegida pels reis, disposava de mitjans per trobar llibres, encarregar-los, col·leccionar-los… Com van fer Hernando Colón, Montaigne i altres. Tot el sostre de la torre on es va confinar Montaigne amb la seva biblioteca, durant deu anys, està plena d’escrits de la seva mà.
Es pot establir algun moment culminant en l’esdevenir del llibre?
En aquest moment. En el món digital. Pensa que ara pots escriure un llibre i editar-ne un sol exemplar. Tot és possible. L’auge comença a partir del segle XXI. A partir de l’any 2000, el canvi tecnològic impulsa una vulgarització sense precedents del llibre. Però hi ha hagut moments i llocs molt significatius en la història del llibre. Per exemple, Barcelona ha ocupat un lloc rellevant en la impremta i el llibre. Les primeres llibreries de Barcelona van ser derivades de les impremtes. A principis del segle XX, hi havia la impremta a la part del darrere del local, i a la part del davant venien alguns llibres. Barcelona ha estat una plaça forta del llibre, i per això hi ha tantes llibreries.
Com amb els diaris, existeix en el llibre un debat sobre el futur del paper respecte al digital. Segons el seu parer, per on van els trets en aquesta qüestió?
Això no és una cosa nova. Des de fa molts anys, han abundat els gurus que pronosticaven que el llibre s’acabava. Mai m’ho he cregut. Aquí hi ha un nínxol de mercat molt important. Veurem el que passa amb les noves generacions, perquè l’hàbit s’està perdent, i això és greu. Per què? Perquè hi ha l’ordinador, el mòbil, els videojocs… Llavors, el temps d’oci es reparteix. La lectura suposa un esforç, concentració, un entorn adequat… I en canvi, les imatges no exigeixen cap esforç. Et poses davant de la pantalla… i t’empasses el que sigui. Si no es generen hàbits de lectura a l’escola, què podem esperar? Hi ha, a més, una mica de fons en tot això, perquè el cervell funciona de manera diferent quan crea imatges mitjançant la lectura que quan es perceben directament d’una pantalla. I em crida l’atenció que, amb la covid, que ens ha obligat a estar més a casa, hi ha més gent jove que s’estigui interessant pel llibre de paper.
Quina foto fixa es pot obtenir avui dia del panorama de l’edició?
S’edita moltíssim. A la meva llibreria no hi cap ni una agulla, ara que estem preparant Sant Jordi. Hi ha inflació de títols, i crec que s’haurien de reduir. Però parar la roda en aquesta societat que hem muntat és molt difícil, perquè, com li dius tu a un de la Roca que no faci 50 samarretes? El que llegíem als anys 80, no es fa ara de cap manera. El que està escrit, escrit està. És la memòria històrica, i resulta xocant que es qüestioni, a posteriori i des d’allò políticament correcte, el que es va fer en un altre temps, com està passant, per exemple, amb Ferrándiz, que s’ha tornat a editar, i hi ha feministes que no volen que surtin alguns títols perquè els consideren masclistes.
El llibre ha estat una arma decisiva en la lluita ideològica, política, cultural… A la vista de la proliferació de textos signats per polítics i famosos, ho continua sent?
Planeta, molt llesta, es va inventar que el polític anés amb un llibre. Encara que no hi hagi debat i només es vulgui sentir el mateix, tot polític com cal recorre tot Catalunya amb el seu llibre sota el braç. El llibre ennobleix, i encara que tu diguis “però que fa aquest tanoca escrivint un llibre?”, és així.
Arribant a Sant Jordi, què podem ressenyar?
Això va ser una casualitat. En un mes d’octubre, a una impremta-llibreria de Barcelona li van sobrar molts llibres, i els va treure a la venda al carrer. L’èxit va ser tan gran que es va repetir, fins a convertir-se en un esdeveniment. I ara se celebra el 23 d’abril perquè aquest dia va ser la mort de Shakespeare i de Cervantes.
