El diputat Francesc de Dalmases va estar cobrant factures aparentment indegudes durant anys a compte de les subvencions que rebien la fundació CATmón i l’associació Igman. Així consta en alguns dels atestats del sumari Volhov, que investiga el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona sota la batuta del jutge Joaquín Aguirre. Alguns dels funcionaris de la Diputació de Barcelona que supervisaven les subvencions van ser amenaçats i pressionats per directius fins al punt que hi va haver atacs d’ansietat.
Segons consta en un informe de la Guàrdia Civil, De Dalmases va percebre per dirigir la revista Catalan International View entre el 2014 i el 2017 “un total de 139.826,40 euros, és a dir, l’equivalent al 23,79% de les subvencions percebudes per la fundació CATmón”. La revista pertanyia a aquesta fundació.
Paral·lelament, de l’associació Igman va percebre 2.880 euros el 2014 i 3.381,30 euros el 2015. Per justificar despeses, també cobraven altres dirigents d’aquestes entitats, com Judit Aixalà o Joaquim Milla, que va ser acomiadat per De Dalmases el desembre del 2013 “per motius fonamentalment disciplinaris”. No obstant això, va seguir facturant els anys següents a CATmón com a autònom. La causa real de l’acomiadament era poder justificar aquesta despesa, ja que la llei restringeix la possibilitat de subvencionar les despeses de personal.
Segons consta en els documents judicials, De Dalmases va ser retribuït principalment per CATmón, “i les seves percepcions van ser complementades des d’altres organismes públics catalans i també des d’Igman”. A les entitats de les quals formava part com a directiu hi facturava de dues maneres: com a autònom o a través de la seva empresa Discatimat.
La intervenció de Jordi Castells
Una de les tècniques que treballava a la Diputació, A. R., que era cap de secció, va declarar davant el jutge el 18 de juny del 2018 alguns dels episodis viscuts a la institució. “Recorda que les factures del senyor Dalmases els van cridar l’atenció perquè consideraven que no es podien acceptar factures a persones de la institució. Intervenció, en un primer moment, els va dir que, efectivament, no es podien acceptar les factures. Després que el senyor Castells va parlar amb Intervenció, es van acceptar les quatre factures”, es recull a la seva declaració.
Es refereix en aquesta declaració a Jordi Castells, responsable de Relacions Internacionals de la Diputació, un directiu l’actuació del qual queda en dubte, segons els documents del sumari. De Dalmases cobrava gairebé 3.000 euros mensuals per dirigir la revista ONGC, editada per Igman. Però també facturava altres quantitats que cobrava a través d’una empresa mercantil anomenada Discatimat.
La funcionària tenia raó. Un correu electrònic que li havia remès la cap de la unitat tècnica de control intern assenyalava concretament: “Considerem que no serien admissibles les quatre factures imputades en la justificació de la subvenció, ja que han estat emeses per persones vinculades al beneficiari, i es desconeix que s’hagin realitzat d’acord amb les condicions normals de mercat. No es deia res sobre aquest tema a les bases reguladores ni han estat autoritzades per la Corporació”.
Atacs d’ansietat
El responsable del seguiment administratiu de la Diputació també li va remetre un altre correu en el qual especificava que “resulta que l’entitat presenta com a justificació quatre factures en les quals figura com a creditor el senyor Francesc Dalmases i Thió, que casualment és també el secretari i representant legal de la Fundació. És clar, si mirem la Llei General de Subvencions, això és incompatible”. No era l’única irregularitat, ja que la funcionària també va relatar que “respecte a Discatimat, es van adonar que Víctor Terradellas estava a Igman i a Discatimat. Igman va eliminar la factura on constava Víctor Terradellas, i el tema es va arreglar”.
Víctor Terradellas era el soci de De Dalmases i responsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
La funcionària va manifestar al jutjat que, “en la seva feina, la situació personal era molt incòmoda. Va arribar a demanar alguna baixa. Va tenir atacs d’ansietat. Hi va haver un nombre de tècnics que no volien seguir Jordi Castells. S. C. va ser un d’ells”. Davant la Policia ja havia reconegut que a causa de la seva actitud reticent a passar per alt algunes irregularitats (i no només en el cas de CATmón i Igman) havia rebut pressions.
Així, quan va comparèixer davant del magistrat, es va ratificar que havia patit mobbing, “i diu que de vegades es va sentir amenaçada. Ho va ser el 2013. La declarant va constatar actes de beques a les quals es donava termini més ampli del que havia de ser. Es va negar a signar algunes actes. Per això, el director i Jonathan Jorba li van arribar a dir que li abaixarien el sou. Li van posar una altra persona per treballar al costat d’ella”. A més, va assegurar que “altres companyes també van sofrir situacions com ella. Explica, així, el cas de quatre funcionàries que van tenir problemes.
Un altre tècnic, I.R., “admet les factures de Francesc Dalmases, malgrat les seves objeccions prèvies, després de consultar-ho al departament d’Hisenda amb Jordi, la qual cosa fa constar en el seu informe. Algunes factures estan sobredimensionades, i unes altres, pagades abans de la seva emissió. Finalment, s’aprova el segon pagament abans de l’emissió de l’informe de conformitat de les justificacions del primer pagament”.
Després de començar a investigar-se el cas, tant Castells com Jorba van ser cessats. El primer va ser nomenat sotsdirector general de Cooperació Local de la Generalitat. El segon va ser “immediatament recol·locat a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)”, segons recull un informe de la Guàrdia Civil del gener del 2020.
“Justificacions incongruents”
En un dels seus informes, la Guàrdia Civil relata com De Dalmases va presentar “justificacions incongruents” en un dels expedients de la Diputació. “Es produeix un reiterat incompliment de les bases. Mantenen [Dalmases i altres directius] reunions amb Jordi Castells i Octavi de la Varga durant la tramitació de l’expedient. Finalment, la justificació final és aprovada per un tècnic diferent –Santiago Comas– malgrat no esmenar-se els incompliments i la falta de veracitat de les activitats”.
En un altre informe, es recull que aquest tècnic va admetre que es va reunir amb Jordi Castells i amb Francesc de Dalmases “en relació amb una subvenció per un projecte a Opstina Trnovo i el van pressionar perquè donés el vistiplau a la justificació final, a la qual cosa va accedir”.
Un altre dels expedients, assenyala la Guàrdia Civil, “presenta tota mena de justificacions amb l’objectiu de respondre als requeriments dels tècnics i fins i tot declaracions jurades que falten a la veritat. Els fons subvencionats van anar a parar a un cercle molt concret de persones vinculades a les entitats ja especificades, entre les quals s’inclou Discatimat, empresa del mateix Francesc Dalmases”.
Ànim de lucre
En ocasions, els fons pagats a través d’aquestes factures “van ser immediatament utilitzats per a deutes en targetes de crèdit, despeses personals, com el pàrquing de vehicles a nom de Víctor Terradellas i a nom del partit CDC, o per a pagaments de restauració en el negoci de la parella de Francesc Dalmases, segons l’anàlisi dels comptes bancaris”.
En un altre dels seus paràgrafs, aquest informe assenyala que “gran part dels diners atorgats es destinen a pagar tant Discatimat com Francesc Dalmases com a professional, i davant d’una relació i identitat tan evident dels fundadors i de la societat, es posa en dubte la gratuïtat i l’absència d’ànim de lucre, així com el fet d’haver incorregut en prohibicions de la normativa de subvencions”.
Amb una de les subvencions atorgades a Igman es va justificar la despesa dels diners públics amb una factura de Francesc Parés, tresorer de la mateixa associació, en la qual figurava com a fotògraf. Aquesta factura l’estenia “per serveis efectuats en qualitat de formador d’un altre suposat formador a Bòsnia. Aquest, al seu torn, formarà el personal d’una empresa local (Empo Doo), els quals, al seu torn, formaran famílies en matèria agrària rural.
Tot això s’acredita únicament amb una declaració jurada de Francesc de Dalmases i les seves factures. En l’anàlisi de l’expedient, resulta tot molt incongruent. A més, tant a l’empresa bosniana Empo Doo, com al seu representant, Izet Falan, hi va a parar gran part dels diners rebuts per Igman dels fons públics”. Falan era, en realitat, el director d’Igman a Bòsnia. “Els justificants de pagament a aquesta empresa [es refereix a Empo Doo] van ser irregulars, i la seva participació està mancada de sentit lògic, ja que sembla que es fa una doble feina per la qual es factura. A més, en la formació a Barcelona, es van aportar justificants molt irregulars, i hi van assistir el mateix Izet Falan i Mehmed Ujkasevic, persones que no complirien el perfil d’aquesta formació”.
En un altre expedient posterior, el grup torna a reproduir la jugada: Parés “factura a l’associació per assessorament i formació, i duplicat exactament la factura que es presenta de Discatimat. Aquesta formació havia d’anar dirigida a dos tècnics per al desenvolupament i el manteniment d’una web, Guia Digital Trnovo. No obstant això, pel que sembla, hi assisteixen el president d’una associació recurrentment afavorida per Igman i una altra persona que seria professor assistent a la Universitat de Sarajevo i amb formació en matèria econòmica”.
En una altra ocasió, un conseller de districte de Barcelona, Jordi Feixas, pertanyent a ERC (en realitat, és el militant que va registrar el domini de sumate.cat), va emetre una factura per justificar una subvenció d’Igman. El treball era la “formació de tècnics en desenvolupament i cooperació i manteniment de pàgina web”.
Segons l’informe de la Guàrdia Civil, aquesta persona no tenia la formació tècnica necessària per impartir aquesta classe de formació, a més que “la factura està duplicada amb una de l’empresa Discatimat”.
Duplicitat de factures
La manera de procedir per cobrar subvencions és molt curiós. En una de les subvencions rebudes de la Diputació, per una suma de 24.063 euros, es van justificar les despeses de la manera següent: s’imputen 14.790 euros a recursos humans, serveis externs i despeses indirectes, “dels quals 11.652,20 euros són transferències realitzades cap a un compte de Francesc Dalmases en concepte de ‘tasques de direcció’, i 10.000 euros en factures de l’empresa Discatimat (Estudilogo) per ‘digitalització i actualització de la web obngd.cat’”.
Dues de les factures van ser pagades abans de la seva emissió. A més, hi ha un informe negatiu d’un tècnic per duplicitat de factures. A l’expedient hi consten “contínues reformulacions en les partides pressupostàries amb canvi en el contingut del projecte corresponent”, a més de superar el 5% en despeses indirectes. Un tècnic de confiança de la Diputació va informar positivament de les factures presentades “malgrat les evidents deficiències i havent informat negativament sobre aquestes amb anterioritat”.
l’informe subratlla que “les factures emeses a favor de Francesc Dalmases estarien considerades prohibides segons l’article 29.7 de la Llei general de subvencions, com estableixen els estatuts de CATmón pel que fa als patrons”.
Expedients desapareguts
Alguns expedients de la Diputació de Barcelona relacionats amb la fundació CATmón, a la qual pertanyien Víctor Terradellas i Francesc de Dalmases, van desaparèixer misteriosament dels arxius de la institució. Almenys això és el que va comunicar a la Guàrdia Civil un responsable de la mateixa Diputació. Curiosament, la Guàrdia Civil ja tenia una còpia dels expedients, que s’havia trobat al despatx d’una funcionària.
“Aquests expedients de CATmón estan relacionats amb el finançament de la revista Catalan International View per als anys 2013 i 2014, i és plausible que les subvencions obtingudes de la Diputació s’haguessin justificat amb les mateixes factures que es van utilitzar per justificar les rebudes de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, qüestions de les quals es donarà compte oportunament en diligències posteriors”, relata l’informe citat.
La Guàrdia Civil també adverteix que “es detecta que Francesc Dalmases va percebre honoraris per tasques de direcció, que obren informes tècnics negatius, que es van produir reformulacions de les partides pressupostàries, que les anotacions tècniques desfavorables es van esmenar després d’una decisió presumiblement de Jordi Castells i que, a més, es van presentar els projectes amb errates i esmenes, es van emetre factures amb posterioritat al cobrament o fora de termini i es van produir dilacions en la comprovació de la documentació”.
Respecte a l’associació Igman, es van detectar també un cúmul d’irregularitats, entre elles que no es van justificar suficientment les subvencions, que les factures són per conceptes genèrics, que no constava la realització d’activitats, que es van contractar persones sense la titulació exigida, que es van detectar pagaments incorrectes, pagaments i viatges no justificats, que es van aportar fotografies de projectes anteriors i que no constaven memòries tècniques.
Els investigadors destaquen que totes les institucions que concedeixen les subvencions “estan o estaven sota el control polític de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya, i es pot determinar que el modus operandi és molt similar, fins al punt que en algunes de les subvencions atorgades per les diferents institucions els beneficiaris van ser els mateixos, i fins i tot es van arribar a utilitzar les mateixes factures per justificar l’execució dels projectes subvencionats, cosa que sembla posar de manifest que la veritable voluntat era captar fons públics, i que eren completament secundaris els projectes i la justificació de la subvenció vinculada a aquests”.
L’anàlisi realitzada destaca també que hi ha elements probatoris “que abunden, precisament, en aquesta trama organitzativa dirigida des de les institucions públiques controlades per una determinada força política per al seu propi benefici, i que aquests fets no es poden abstreure del context polític i social, en el qual les forces sobiranistes catalanes han impulsat un procés d’independència al marge de les vies constitucionals que es fonamenta, entre moltes altres coses, en accions polítiques, de comunicació, de participació i d’internacionalització que necessàriament han de ser finançades.
Així, s’infereix que aquest finançament es podria haver canalitzat, almenys en part, tal com aquesta investigació sembla destriar, a través de subvencions públiques a entitats directament vinculades al procés sobiranista i amb aquella formació política, com per exemple, i pel que fa al que concerneix aquesta peça d’investigació, la fundació CATmón o l’associació Igman”.
