TV3 acaba la campanya electoral ensorrada en el desprestigi, el descontrol professional i la privatització de la graella

No se sap quan temps continuarà Vicent Sanchis al davant de TV3. Si aconsegueix aguantar a la direcció de la televisió pública de la Generalitat fins el 13 de març haurà assolit la fita de ser quatre anys el seu màxim responsable malgrat que el Parlament de Catalunya ha reprovat en dues ocasions el seu nomenament. Sanchis va arribar a TV3 amb l’encàrrec de posar-la al servei de la causa independentista i s’hi ha dedicat amb entusiasme, ignorant i burlant-se dels que han criticat la seva gestió i basant la seva continuïtat en el suport de la dreta nacionalista reconvertida en independentista i d’ERC i el recurs permanent al lideratge en l’audiència. De fet, és un lideratge que es limita a la cadena principal -TV3- ja que la suma dels cinc canals de la TVC –TV3, 33, Super3, 324 i Esport3- ha estat sempre per sota de les audiències de la suma dels canals de Mediaset o Atresmedia que es sintonitzen a Catalunya.

L’última ajuda de Sanchis a la causa independentista ha estat el parany que va preparar al candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, amb motiu del debat preelectoral del dimarts 9 de febrer als estudis de TV3. Es va treure de la màniga uns controls sanitaris als candidats que mai no s’havien aplicat i continuen sense aplicar-se als programes de TV3 i va filtrar al seu amic Ferran Casas, de Naciodigital, que Illa no s’havia volgut fer el test d’antígens. Immediatament, aquest fet va ser utilitzat com argument per criticar el candidat socialista mentre, curiosament, no es va filtrar cap informació sobre si els altres candidats s’havien fet la prova o l’havien portada feta de casa. Txell Ortiz, la periodista de TV3 que va donar detalls als periodistes que seguien el debat on line, va mentir dient que les proves eren obligatòries. Després va rectificar i va dir que eren optatives. Molts periodistes es van quedar convençuts que Sanchis havia muntat una emboscada als socialistes. Una més.

Durant tota la campanya ni Sanchis ni la presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, han mogut un dit per evitar que nombrosos redactors i famosos que presenten programes a TV3 deixessin de bolcar opinions polítiques a les xarxes socials i a d’altres mitjans de comunicació tal i com obliga el Llibre d’Estil de la CCMA. A l’inrevés, TV3 va llençar, fa unes setmanes, una campanya de publicitat on s’exhibia el lideratge d’audiència de l’emissora i en la qual hi participaven bona part dels periodistes i estrelles de la casa que més s’han destacat pels seus missatges a Twitter insultant o menyspreant els socialistes, el govern, l’administració judicial i la monarquia espanyola i tot allò que no agrada a l’independentisme més intransigent. La campanya feia servir el lema Impossible? i afirmava que tothom deia que seria impossible que fossin tan temps líders d’audiència. Des de l’oposició parlamentària es va capgirar el sentit d’aquest Impossible? i es va preguntar com era possible que s’hagués arribat a un desprestigi i un sectarisme tant notori de la televisió pública.

Fa més d’un any que es va aprovar la reforma de la llei que regula la CCMA, per unanimitat del Parlament, que obria les portes als canvis en la direcció de TV3 i Catalunya Ràdio. No s’ha avançat gens i el més previsible és que, si Sanchis no opta per incorporar-se abans al treball que li han ofert a la productora Mediapro, continuarà al davant de TV3 encara uns quants mesos. Així podrà mantenir l’estructura d’intoxicació informativa en què ha convertit la seva graella. Per qui no sigui de la corda processista és insuportable sintonitzar-la entre les 16h i les 21h. De 16h a 20h, emet un Tot es mou, presentat per una fervent seguidora del president de JxCat Carles Puigdemont, a festes particulars i a actes polítics públics, com és Helena García Melero, i fins a les 21h toquen les bromes d’Està passant, programa dirigit pel propietari de Minoria Absoluta, Toni Soler i al qual hi intervé cada dia Jair Domínguez, de qui la web de la CCMA conserva vídeos cridant “puta Espanya” i, fins i tot, el del dia que va presentar el programa El búnquer, de Catalunya Ràdio, vestit amb un jersei amb una enorme estelada al pit.

El programa dels dissabtes per la nit, el prime time màxim d’una televisió convencional, és una eina sectària que no ha deixat de funcionar durant la campanya electoral. El biaix ideològic del FAQS és tan descarat que els seus seguidors independentistes posin el crit al cel quan un dels convidats o tertulians no és de la seva corda. Jair Domínguez, en la seva línia, va qualificar de “borratxa” la periodista Anna Grau, que s’ha presentat com a número 2 de la llista de Ciutadans per Barcelona a les eleccions de diumenge i que va participat en algunes tertúlies al FAQS.  Cap d’aquestes sortides de to de Domínguez ha estat desautoritzada per Sanchis. Al Tot es mou hi coincideixen dues portaveus del processisme com són Empar Moliner i Pilar Rahola. Rahola, a més, també té secció fixa al FAQS tots els dissabtes. Durant la campanya haurà estat dues hores en directe a TV3.

Per rematar les nits de TV3, Sanchis ha mantingut un programa decadent i fet amb apatia pel seu director i presentador, Xavier Graset, en què unes taules de debat decantades cap al processisme han analitzat dia rere dia l’actualitat política. L’anàlisi dels convidats ha anat acompanyat sistemàticament de comentaris dels espectadors que han anat apareixent per sota de la pantalla. Ni els insults que apareixien en aquests missatges ni les terribles faltes d’ortografia que incorporaven han estat obstacle perquè continuessin martellejant permanentment els traïdors a la causa independentista. Grasset cobra 100.000 euros l’any per aquesta activitat.

Els redactors de TV3 han estat apartats de la presentació dels programes més destacats de la graella. Lidia Heredia ha salvat la seva presència a Els matins. Sanchis, això sí, li ha retallat una hora per concedir-la a la productora La Manchester, de Ricard Ustrell, una altra de les seves apostes personals. El Planta baixa d’Ustrell ocupa l’antena entre les 11H i les 14H. TV3 està pràcticament privatitzada. Ha perdut la seva qualitat de servei públic tant per la seva manca de neutralitat com per la seva entrega d’espais informatius a productores privades. Una d’elles, Mediapro, acaba de col·locar vuit capítols d’una sèrie sobre el judici del Tribunal Suprem pels fets vinculats al referèndum de l’1 d’octubre deL 2017. Tatxo Benet, directiu de Mediapro, quan intentava vendre’ls per 800.000 euros a TV3, li deia a Sanchis que només tenien interès si s’emetien abans de les eleccions. Les eleccions són aquest diumenge. La CCMA ha comprat la sèrie per 440.000 euros. Són en un calaix. El dia que algú que no sigui amic i company de negocis de Vicent Sanchis li obri els calaixos serà sonat.