Artur Mas i Convergència i Unió van recórrer a un notari per signar, durant la campanya del 2006,
el compromís de no pactar amb el PP. Els pactes del Majestic del 1996 havien desgastat la marca de la coalició i els feia “poc catalans” a ulls dels més puristes. I CiU sabia que també els necessitava per poder guanyar en aquelles eleccions al Parlament de Catalunya sense la figura de Jordi Pujol.
Anys després, van considerar un error aquella estratègia, ja que l’acta notarial tampoc tenia cap més valor que una simple declaració d’intencions. En aquesta campanya, però, el notari ha tornat a les promeses, de la mà d’un partit extraparlamentari. I és que Izquierda en Positivo, una de les formacions que va recórrer l’ajornament electoral, ha signat davant un notari la seva promesa de no pactar amb un Govern independentista.
La intenció és distanciar-se tant de l’independentisme que deixi el PSC com un col·laboracionista del sobiranisme per no anar tant enllà com ells en el seu compromís per no pactar. Però resulta que el que fan és assemblar-se justament a CiU i a Artur Mas, personatge que ells mateixos identifiquen com a pare del procés independentista que tant rebutgen.
