La pesadesa amb què Víctor Font es refereix contínuament al vot electrònic com el bàlsam i la cura màgica per a tots els mals del FC Barcelona ha de tenir un origen patològic segons opinen cada vegada més els seus, inclosos ara els seus companys de ‘junta’ d’aquestes reunions dels candidats amb el president de la Junta Gestora, Carles Tusquets.
Els tres, el propi Tusquets, així com Toni Freixa i Joan Laporta, van quedar farts ahir de la seva insistència a implementar i usar el vot electrònic per a les eleccions del dia 7 de març pròxim. Una oportunitat que ell considera única aprofitant que la Generalitat ha obert una porta en les excepcionals circumstàncies en les quals s’ha de votar aquesta vegada.
En efecte, el Govern ha redactat un decret d’urgència que, com el vot per correu, permetria arribar a emprar-lo, però només en processos de futur, mai en un ja en marxa com el del club blaugrana.
Igualment, a diferència del vot per correu, la possibilitat d’usar aquest sistema quedaria fora de lloc perquè existeix un acord d’assemblea que el rebutja expressament gràcies a que el mateix Víctor Font va insistir a votar-lo per a reformar els estatuts. Proposta que va ser rebutjada.
El que, d’altra banda, ningú s’explica és per què Font no hagi volgut, ni sol·licitat ni mostrat aquesta mateixa insistència, plomissa i exasperadament reiterada, la possibilitat prevista en els estatuts de realitzar el procés de recollida dels avals electorals de manera telemàtica. Ni tan sols ho ha insinuat ni tampoc s’ha referit pesadament a aquesta alternativa i això malgrat la comuna coincidència generalitzada en què el sistema de paperetes està obsolet, és pedestre i exigeix ser superat per un sistema electrònic fiable i modern.
Dues preguntes, no més, poden respondre a aquest enigma. No li ha interessat perquè permet, fins a un cert punt, les trames? Potser no ho sap perquè ni tan sols s’ha llegit els estatuts? En tots dos casos la conclusió és que la seva addicció al vot electrònic és una obsessió que potser requereix ser tractada.
