Estupor al sector de la producció audiovisual pel tracte de favor de la CCMA a Mediapro

La Federació de Productors Audiovisuals PROA publica un article on es qualifica de “cacicada” que TV3 compri vuit capítols de l’empresa de Roures i Benet per 440.000 euros

Vicent Sanchis i Tatxo Benet
Vicent Sanchis i Tatxo Benet

Sanchis i Benet

El sector de la producció de documentals ha contemplat amb estupor el cas dels vuit documentals dedicats al judici pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 que Mediapro pretenia vendre a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per 800.000 euros i que, finalment, ha acabat col·locant-li per 440.000 euros. El documentalista Albert Solé ha publicat, aquest dilluns 18 de gener, un article al portal de la Federació de Productors Audiovisuals PROA on qualifica de “cacicada” aquest cas. L’Associació de Productors de Documentals PRO-DOCS, que forma part de PROA, ja va difondre el 9 de novembre passat un comunicat en què es parlava d’aquest afer com “un greuge comparatiu insuportable”.

L’existència dels documentals i la voluntat de vendre’ls a TV3 per 800.000 euros es va conèixer en coneixe’s una conversa telefònica entre Tatxo Benet, directiu de Mediapro, i David Madí. Madí, que va ser la mà dreta d’Artur Mas a la Presidència de la Generalitat, està sent investigat arran de l’operació Volov, sobre blanqueig de capitals i finançament públic il·legal de les despeses ocasionades a l’estranger per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i altres polítics vinculats al procés independentista. El jutge va demanar que es punxés el telèfon de Madí i la conversa entre ell i Benet va saltar als mitjans de comunicació. En la conversa, Benet li va explicar a Madí que el director de TV3, Vicent Sanchis, estava interessat en els documentals però que li havia dit que “el problema és que no tinc diners, no tinc pressupost”.

Segons el directiu de Mediapro, Sanchis li va suggerir que anés a parlar amb el vicepresident i conseller d’Economia i Finances, Pere Aragonès. Amb qui va parlar Benet va ser amb el secretari general del departament d’Economia i Finances, Albert Castellanos. El va atendre molt bé, segons va comentar a Madí en la conversa telefònica interceptada, i es va mostrar disposat a trobar una solució per aconseguir els 800.000 euros que pretenia obtenir Mediapro amb aquesta operació. Finalment, la CCMA ha trobat 440.000 euros per comprar la sèrie de documentals, amb el títol d’El judici, i així ho ha fet constar al seu portal de transparència, a partir d’un acord formalitzat el 23 de desembre.

L’article d’Albert Solé, que està escrit amb un estil irònic, es titula “Cambrer, 8 documentals i una de patates, sisplau”. El text diu:

“Tinc l’argument d’una bona sit-com: asseguts al bar, els clients, (posem que es diuen Jaume i Tatxo) aixequen la mà, el cambrer (posem-li Vicent) està una mica reticent perquè aquests habituals de el lloc li solen fer ballar el pressupost i la suposada neutralitat a la qual l’obliguen els estatuts i el llibre d’estil de bar. Així que quan els clients li proposen 8 documentals ja acabats, casualment amb una línia molt processista i que, per descomptat, no han passat per cap comitè professional d’avaluació, el cambrer encongeix el nas: 800.000 euros? “Home, no els tinc en aquests moments de penúria: el meu pressupost de l’any 2020 per a documentals no arriba als 400 i ho he de repartir entre 51 documentals.

Arribats a aquest punt (inici del segon acte), els pobres clients semblen preocupats: el bar sempre els hi ha comprat tot i a qualsevol preu. Com és possible aquesta injustícia, i més “ara que s’acosten eleccions”? Però són homes de recursos: criden a un bon amic (posem Madí) que no treballa al bar però actua com si fos l’amo. “Tranquils, que jo això ho arreglo en un tres i no res”. Aquest acte acaba malament: les escoltes judicials en el marc de l’operació Voloh treuen a la llum les converses telefòniques entre els nostres herois, on es fa palès que utilitzen els mitjans públics com si fossin el seu pati privat, la qual cosa sembla enviar en orris la brillant operació.

Tercer acte: Afortunadament, els nostres amics i el cambrer tenen solucions per a tot, només calia deixar passar uns dies perquè s’escampés l’escàndol i l’operació finalment s’acaba signant, formalment per la meitat, però joiosament els diners han aparegut en algun fons dels calaixos de la casa. Són quantitats i maneres d’actuar que deixen el sector amb un sentiment de desolació i vergonya pel greuge comparatiu, sobretot quan la cadena habitualment està oferint 2.000 euros per drets d’antena de produccions semblants, això sí, que no vénen dels “amiguets de l’ànima”.

I les patates? Doncs per als productors independents, total, si ja s’han empassat casos flagrants com el de Triacom sense obrir la boca, aquesta nova cacicada se la menjaran igual, no patir”.

Triacom era una productora audiovisual, que rebia encàrrecs amb pressupostos molt elevats per fer programes a TV3, i que està sent investigada per la suposada desviació de 750.000 euros al partit Convergència Democràtica de Catalunya, impulsat per Jordi Pujol i predecessor de l’actual JxCAT de Carles Puigdemont, mitjançant factures falses pagades per la televisió pública.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides