UZBEKISTAN I UNICEF, NEGOCIS PARAL·LELS

Laporta va iniciar la tèrbola relació amb el règim sagnant de Tashkent i va ampliar els acords amb Unicef

Uzbekistan, un país tan allunyat de la vida del Barça com de la democràcia, combinació extraordinàriament seductora per a un president com Joan Laporta, que va passar els últims anys del seu mandat íntegrament dedicat a fer negocis rodons per a ell i a deixar el Barça com un solar, es va posar de moda en una època determinada amb el pretext, de fons, de la celebració d’un amistós a la capital, Taixkent, per cinc milions d’euros.

El Barça va acabar cobrant, o al menys això es va dir, tres milions per allotjar un stage de l’equip del govern d’allà, FC Bunyodkor, i disputar un amistós a la Ciutat Esportiva a porta tancada.

Al darrere, però, es va ordir un entramat de negocis en què Laporta i Barça es confonien fins a configurar una nebulosa inextricable, però per descomptat molt rendible si més no per al llavors president Joan Laporta, a qui mai li va incomodar, a contrari, el règim autoritari, sagnant i dictatorial del seu president, de la seva filla i de l’empresa més beneficiada del país, Zeromax, la pantalla perfecta per a qualsevol malifeta comercial.

Tot va començar amb viatges individuals de jugadors com Messi, Iniesta, Puyol, Eto’o o Cesc (llavors a l’Arsenal), viatges d’un dia en un vol privat a la capital uzbeka pels quals el magnat uzbejko Miradil Djalalov, mà dreta i instrumental del tirà governant i propietari de Zeromax, va arribar a pagar fins a un milió d’euros, dels quals els futbolistes no van cobrar més de mig milió. És a dir que en cada ‘clinic’ dels jugadors el marge de benefici per a algú, és a dir per l’organitzador, era enorme. Més tard van aparèixer empleats i ex empleats del club, o bé amics de Laporta, que van començar a treballar pel país, se suposa que a l’àmbit de l’assessorament esportiu. També va succeir que l’exblaugrana Rivaldo va acabar fitxant pel Bunyodkor.

Laporta va explicar més tard que els jugadors van cobrar directament de l’empresari uzbek i que el seu despatx “no va intervenir en absolut”, en aquest cas a través del periodista i intermediari Joan Patsy, home de confiança de Johan Cruyff. Segons Joan Laporta, el seu despatx va contractar a Patsy per al desenvolupament d’un ‘coaching sport’ (instrucció esportiva) per al grup d’empreses de Zeromax i la seva intermediació en el clínic -contactant amb els agents dels jugadors- va ser a títol personal i per la seva amistat amb l’expresident.

La veritat seria finalment revelada per un agent de futbolistes turc, Bairan Tutumlu, en la demanda que li va presentar a Joan Laporta per no haver cobrat la comissió corresponent de tots aquests negocis doncs, va assegurar davant del jutge, havia estat ell qui va procurar que Laporta i Djalalov es coneguessin al restaurant Via Veneto de Barcelona i sorgís entre ells l’espurna de l’amistat i de la cooperació internacional.

En el judici, Laporta va admetre davant el jutjat de primera instància número 10 de Barcelona, ​​haver facturat a través de Laporta & Arbós Advocats Associats, el seu bufet, una quantitat de 3 milions a Zeromax, empresa propietat de Djalalov, “per la prestació de serveis de consultoria empresarial durant tres anys “, sembla ser que relacionats amb els treballs d’un oleoducte. A Laporta se li escapava el riure mentre declarava, però no als seus socis de el bufet que encara estan buscant on va anar a parar aquesta altra transferència de 10,1 milions d’euros que l’advocat de Tutumlu, Pepe Oriola, va acreditar registrada pel Banco de España a favor del president del Barça, procedent del mateix entorn uzbek. Per descomptat no van passar per la comptabilitat del despatx.

L’agent Bairan Tutumlu, que va portar Laudrup al Barça en els temps del Dream Team, va reclamar un 10% d’aquestes i d’altres operacions. Per treure’s del amunt a Tutumlu, Laporta va explicar que s’havia reunit amb el milionari uzbek per mediació de George Mikadze, marit de la seva secretària, de nacionalitat i origen georgiana tots dos, que va estar a la presó per delictes monetaris relacionats amb el narcotràfic abans d’entrar a treballar al Barça. Mikadze, però, va declarar que només hi va ser per traduir del rus per a Joan Laporta. El famós menjar el va pagar Bairan Tutumlu, va explicar, un compte de 1.200 euros.

Estranya combinació de futbolistes, viatges que no van deixar un euro al club, oleoductes, assessoraments milionaris i reclamació de comissions amb la participació del despatx d’advocats de Laporta, una persona de l’entorn de Johan Cruyff, sempre la mateixa persona, i l’entranyable relació del president del FC Barcelona amb el règim brutalment repressiu de l’Uzbekistan. Fer negocis tèrbols amb aquest país tan condemnat per Amnistia Internacional no estaria per descomptat alienat amb els presumptes valors d’un club que, per obra de Laporta, casualment va iniciar els negocis amb Zeromax i el seu poderós entorn financer a el mateix temps que ampliar generosament amb UNICEF els acords i esponsorització de la samarreta del FC Barcelona.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari