Llogar una habitació en un pis compartit fa temps que ja no és, només, cosa d’estudiants. Mileuristes que no arriben per poder llogar un pis i assumir les despeses, famílies senceres, amb menors i adolescents a càrrec, i gent que hi viu amb una pensió, lloguen habitacions en un mercat negre i irregular, en el que ja es coneix com a sensellarisme ocult i que creix amb la precarietat econòmica.
Per a moltes famílies, en aquests temps de crisi, les habitacions es converteixen en infrahabitatges al voltant dels quals és impossible crear un projecte vital, i se salda amb greus problemes de convivència, com assegura la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà: “Llogar una habitació per una família és sensellarisme per què els qui l’habiten no poden sentir-la mai com un espai propi, sinó com una solució temporal”. No tenir accés a un habitatge digne, i a un preu raonable, augmenten el risc de pobresa i exclusió social.
Aquest creixement del sensellarisme ocult és una de les conclusions de l’informe sobre habitatge compartit a Barcelona, elaborat entre la Sindicatura i la Càtedra Unesco de l’Habitatge, de la Universitat Rovira i Virgili.
Tot i la manca de dades, el perfil de les persones que actualment comparteixen llar a Barcelona són famílies monoparentals amb fills, immigrats, joves, i augmenten els majors de cinquanta anys que cobren una pensió o una prestació i no poden fer front als alts preus de lloguer d’un pis a la ciutat. A tots ells els colpeja, ara, l’augment del preu de les habitacions en un 2,9% i situa el lloguer al voltant dels 350 euros. Els barris de Nou Barris, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella són on aquesta pràctica està és estesa, tot i que manquen dades reals per l’ocultisme amb què es porten a terme aquests lloguers.
Barcelona, segons els portals immobiliaris, és el municipi amb el lloguer més car des de 2015, tant en habitatges com en habitacions.
L’increment de l’habitatge compartit va en paral·lel a un increment de queixes a la Síndica, on la manca de claredat en els contractes, el tipus de renda o l’ús dels espais comuns són les queixes més habituals. Per aquesta raó Vilà recomana una reforma de l’actual Llei d’Arrendaments Urbans amb una regulació específica per lloguer d’habitacions que garanteixi uns mínims de protecció als llogaters.
Des de la Sindicatura, Maria Assumpció Vilà demana que l’Ajuntament faci un diagnòstic acurat per saber quines són les situacions d’exclusió residencial de la ciutat, a temps que reclama la creació d’una bossa d’habitatge públic equivalent a la necessitat real. Vilà proposa disposar d’un 15% dels pisos de la ciutat destinats a polítiques socials abans del 2027, un fet que ella mateixa ja ha titllat “d’inassolible”.
