Encara que Josep Maria Bartomeu ja és història, l'última batalla, situada en la picabaralla amb la Generalitat per la celebració del vot de censura, la va perdre el president blaugrana perquè realment va voler. Bartomeu era plenament conscient que podia convocar l'acte de la votació els dies 1 i 2 de novembre, com se li imposava des dels promotors del vot i des de la mateixa Generalitat, sabent que a l'hora de la veritat hauria estat impossible fer-lo realitat.
La junta sabia que podia sostenir-li un pols i guanyar-lo, desafiar la llum verda que li donava la plaça de Sant Jaume per després mirar-la als ulls i públicament posar vermella a l'administració per la seva ridícula postura, que només pretenia abatre el president del Barça.
En aquesta partida, tots coneixien el final, que aquest cap de setmana les circumstàncies epidemiològiques, com el Govern havia anticipat, impedirien la mobilitat de la població i determinades activitats socials com, evidentment, convocar 30.000 persones al Camp Nou.
Tot i això, l'autoritat competent li havia assegurat a la directiva el passat dimarts, amb la signatura del president en funcions, Pere Aragonès, que res impedia el vot de censura del FC Barcelona mentre el seu govern treballava ja a anticipar el confinament perimetral a Catalunya i municipal per a aquest divendres.
Bartomeu es va quedar amb el missatge subliminal més que amb el literal, va saber que si no era per aquesta via, des de la política seria perseguit per terra, mar i aire. Ja ho havia manifestat públicament un dels poders fàctics de l'independentisme, Jaume Roures. Com el Govern, Roures havia dit que si el vot de censura no funcionava, llavors calia buscar altres formes per fer fora Bartomeu de la Llotja del Camp Nou.
Entre uns i altres, aquest aparell de poder sobiranista ha demostrat la seva capacitat per arraconar un president del Barça que, això sí, ja estava tocat i gairebé enfonsat.
La següent batalla, les eleccions a la presidència. Molt aviat.
