Un 31% de menors a Catalunya són víctimes de la pobresa infantil

Tot i tenir un PIB elevat, és la comunitat que, proporcionalment, menys inverteix en despesa social a tot Espanya
Pobresa infantil

Catalunya té el dubtós honor d’estar a la cua en despesa social i al capdavant en pobresa infantil. El 31% dels nens i nenes catalanes, al voltant de 430.900, estan en risc de pobresa i exclusió social, gairebé una tercera part de la població infantil, una dada que no para d’augmentar. A tall d’exemple, el 2018 aquest percentatge era del 28,6%. Es dona la paradoxa que Catalunya és considerada una de les primeres economies espanyoles, amb un dels PIB més alts, situada al nivell d’altres regions europees, però és un dels llocs on es pateix més pobresa infantil, només superada per Romania i Bulgària.

L’organització Save The Children alerta que la pobresa infantil s’ha de posar a la taula de debat per visibilitzar-la, com explica Emilie Rivas, la responsable de polítiques d’infància d’aquesta ONG a Catalunya: “És un tema invisible. La Generalitat l’inclou a nivell de discurs, però no s’han compromès a fer res. Hi ha un cert interès, però no s’ha fet ni una taula ni una comissió d’estudi. Només paraules”.

Aquest fugir d’estudi de la Generalitat respecte a la pobresa infantil, també el denuncien des dels ajuntaments catalans. Fonts municipals d’un consistori del Baix Llobregat asseguren a EL TRIANGLE que “la Generalitat sempre va curta de pressupost, i som els ajuntaments el que hem d’aportar els recursos per intentar fer-hi front. La pobresa infantil és un fenomen que no està representat. Hi ha un pacte per la infància, però és només un indicador, no hi ha accions, ni debat, ni res, és fum. Tot és fum”.

Tenir fills empobreix
El risc de patir pobresa no és el mateix per a totes les llars. Tenir fills a càrrec augmenta en un 26,3% el risc, i si ets una família monoparental, l’índex puja al 46,9%. A Catalunya tenir fills empobreix, i això, segons explica Emilie Rivas, és una anomalia al conjunt d’Europa: “A la majoria de països hi ha una prestació per fill a càrrec que ajuda a la criança dels fills, però aquí no. Els nens són el col·lectiu més pobre de tots, i és perquè no hi ha ajuts específics. Les rendes garantides o l’ingrés mínim vital no els contemplen”.

Les prestacions per fills a càrrec s’han anat diluint al llarg del temps, integrades en altres pensions compensatòries que no són suficients, fruit d’un sistema contributiu. Com explica Emilie Rivas, “nens i persones més grans de 65 anys, com que no treballen, tenen unes taxes de pobresa semblants, però gràcies a la jubilació la taxa de pobresa de la gent gran es reverteix, en un 85%, i la seva vida millora. Però pel que fa als nens només es reverteix en un 20%, perquè no hi ha ajudes, ni sistema de protecció social. Tal com tenim la protecció social, és un sistema contributiu; si no has contribuït abans, no et protegirem ni t’ajudarem, per això els infants queden fora”.

Redistribuir la riquesa
La Generalitat, amb uns pressupostos minsos en polítiques socials, no té a la seva agenda la pobresa infantil i centra els seus esforços a seguir proclamant el seu compromís, però sense pensar en una redistribució de recursos que podria posar fre a la pobresa. Les rendes garantides i l’ingrés mínim vital es converteixen en engrunes a repartir entre una població pobra que va en augment i, com expliquen des de l’ajuntament del Baix Llobregat, “hi ha una manca de lideratge polític  tremenda. La pobresa infantil necessita per recuperar-se famílies amb recursos, i a Catalunya som de les comunitats amb menys rendes garantides”.

I és que néixer i créixer en una situació de pobresa té conseqüències, ja que, la pobresa s’hereta. Segons dades de Save The Children, el 80% dels nens que viuen en la pobresa seran pobres d’adults, i aquesta mateixa pobresa condiciona l’educació i la salut. Com explica Rivas, “els nens que estan en risc de pobresa no tenen les mateixes oportunitats, la bretxa escolar s’eixampla, augmenta l’abandonament escolar i tenen perspectives laborals més difícils. A més se’n ressent la seva salut amb una prevalença de l’obesitat infantil”.

Acabar amb la pobresa infantil hauria de ser un objectiu prioritari, i des de Save The Children es proposen fórmules com la redistribució de la renda garantida, utilitzant els 380 milions del pressupost del 2020 per crear una prestació exclusiva per a famílies amb fills a càrrec, al mateix temps que es crea un complement d’habitatge, tal com es fa a la renda del País Basc. Segons Emilie Rivas el camí a seguir és  molt clar: “Hem d’invertir en pobresa infantil perquè és un tema de futur; si no, el sistema de benestar, tal com el tenim dissenyat ara, no aguantarà”.

LLEGEIX L'ARTICLE SENCER EN EL N.º 1410 DE L'EDICIÓ EN PAPER DEL TRIANGLE

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides